Si un no s’hi fixa gaire, sembla només una de les cases sota ombra de la Senate House de Londres, l’imponent edifici en què George Orwell es va inspirar per crear el mentider Ministeri de la Veritat a 1984. Només un petit rètol, tan discret que quasi passa desapercebut, indica que aquest enclavament al cor del barri de Bloomsbury és la Wiener Library, l’arxiu més antic del món sobre l’Holocaust, i que roman ‘open to the public’.

Fundada el 1933 per Alfred Wiener, un jueu alemany que ben aviat va espantar-se per l’antisemitisme que es començava a respirar el seu país als anys 20 i va decidir documentar-lo, la Wiener Library conté més d’un milió d’articles que testimonien els horrors patits pels jueus a mans del Partit Nazi. Un arxiu que ha estat indispensable durant les dates cabdals en la condemna i la memòria del genocidi jueu com els judicis de Nuremberg, el judici d’Adolf Eichmann, o el més recent i sonat cas de l’escriptor britànic David Irving, qui l’any 2000 va perdre el judici contra la historiadora estatunidenca Deborah Lipstadt –a la qual havia acusat de difamació per haver-lo titllat de negacionista de la xoà.

Funcionant al principi com una oficina d’informació per alertar les comunitats jueves de tot el món sobre la persecució nazi, la Wiener Library es va transformar en una biblioteca i institut de recerca d’accés públic després de la Segona Guerra Mundial. El vast material recopilat per Wiener i els seus col·laboradors va complementar-se amb investigacions sobre episodis d’antisemitisme posteriors, i durant les darreres dècades l’arxiu ha anat ampliant-se a altres genocidis del segle XX com el d’Armènia o el de Ruanda.

Wiener LibraryEl fons abasta des de la història dels refugiats jueus al Regne Unit i la resistència antinazi a Alemanya fins a la literatura negacionista | Carolina Añaños

DE BERLÍN A AMSTERDAM I A LONDRES

Wiener havia començat a recollir informació sobre l’amenaça envers els jueus molt abans de fundar la biblioteca. Després de lluitar a la Primera Guerra Mundial, treballava a la Unió Central de Ciutadans Alemanys de la Fe Jueva, on escrivia i parlava públicament contra Hitler, el nacionalsocialisme i l’antisemitisme. A partir del 1925, en què Hitler va publicar Mein Kampf, Wiener va percebre que el perill representat pel Partit Nazi era molt superior al de qualsevol altre grup antisemita. Va començar a viatjar per Alemanya amb un grup d’amics tot entrevistant gent, fent fotografies i recollint material que els nazis empraven per promoure els seus ideals, formant així la base de campanyes que intentaven minar el seu creixent poder.

A partir de la publicació de ‘Mein Kampf’, Wiener va percebre que el perill representat pel Partit Nazi era molt superior al de qualsevol altre grup antisemita

Aquest primer arxiu va ser destruït quan la família Wiener va fugir d’Alemanya a Amsterdam després de l’arribada de Hitler al poder el 1933. Però la tasca va continuar a l’Oficina Central d’Informació Jueva (JCIO per les seves sigles en anglès) que Wiener va crear el mateix any a petició de la Junta de Diputats dels Jueus Britànics i l’Associació Anglo-Jueva. L’estiu de 1939, en vigílies de la guerra, la JCIO va ser traslladada a Londres, on va ser progressivament coneguda com ‘la biblioteca del Dr. Wiener’.

Durant el conflicte, la Wiener Library va proporcionar informació al govern britànic per lluitar contra el Tercer Reich mentre continuava documentant la persecució dels jueus a Europa, esperant el moment en què els nazis serien conduïts davant la justícia. Acabada la guerra, va reunir els primers testimonis de supervivents al genocidi i contribuí a donar forma a l’emergent estudi acadèmic i la memòria de l’Holocaust. La seva feina de recerca i documentació, que ha continuat després de la mort de Wiener el 1964, l’ha convertit en una de les col·leccions més grans i respectades del món.

Wiener LibraryEls temes de ‘Juden Raus!’ reflecteixen l'odi racial, les deportacions forçoses i la confiscació de la propietat jueva | Wiener Library

UNA COL·LECCIÓ ÚNICA

L’immens arxiu amb què compta la Wiener Library es va fent a poc a poc accessible a tothom: l’any passat, va fer públics desenes de milers d’arxius de la Comissió de Crims de Guerra de les Nacions Unides, alguns dels quals contenen nova informació sobre els camps de concentració a l’est d’Europa. A més, la col·lecció de la biblioteca està en contínua digitalització, transmetent un llegat que avui dia conté 70.000 llibres i pamflets, 2.000 col·leccions de documents físics, 45.000 fotografies, 3.000 diaris i un milió de retalls de premsa, així com cartells, obres d’art, materials audiovisuals i objectes diversos. La Béatrice, que treballa com a voluntària guiant les visites a la biblioteca un dimarts al mes, assegura que “qualsevol cosa relacionada amb la xoà es pot trobar en alguna part d’aquest edifici”.

Avui en dia, el llegat conté 70.000 llibres i pamflets, 2.000 col·leccions de documents físics, 45.000 fotografies, 3.000 diaris i un milió de retalls de premsa

Un dels ítems més curiosos que conté la Wiener Library és el joc de taula ‘Juden Raus!’ (‘Jueus fora!’), clarament destinat a fomentar en els nens l’odi als jueus tot i que no va ser oficialment aprovat pels nazis. En aquest joc, els jugadors s’han de moure pel tauler acorralant jueus per fer-los fora de les muralles de la ciutat; el primer jugador a eliminar sis jueus guanyaria. La Béatrice destaca un altre objecte que la Wiener Library rep de manera anònima i que personalment troba “bastant terrorífic”: Der Freiwillige, una revista produïda per antics membres de les SS i que recorda els ‘vells temps’ del Tercer Reich. Iniciada el 1956, Der Freiwillige encara es publica a Alemanya. “És al fil de la legalitat, però es manté perquè els editors procuren anar amb compte amb els continguts, eviten insígnies nazis explícites i només utilitzen fotografies antigues”, explica la Béatrice. “Suposo que a més deuen tenir uns bons advocats”.

Wiener LibraryEntre els documents de la Wiener Library es troba el primer còmic anti-Hitler, publicat el 1933 | Carolina Añaños

 

La funció divulgativa d’aquesta institució és essencial tenint en compte que molts dels objectes custodiats a la Wiener Library són especialment rars. “Alguns dels nostres articles són tan antics que ara no els podríem trobar; els tenim perquè érem allà en aquest moment”, assegura el director de la institució, Ben Barkow. Per exemple, un de cada cinc dels llibres d’aquesta biblioteca no es troba enlloc més del món.

Per a la feina de catalogació i preservació del material, el centre compta amb un gran nombre de voluntaris, molts dels quals van arribar al Regne Unit gràcies al Kindertransport, una missió britànica que va rescatar els nens jueus de l’Europa ocupada pels nazis. La Béatrice és una d’ells; de la seva família, només el pare va sobreviure a Auschwitz. “La majoria de voluntaris aquí tenim una relació més o menys directa amb els fets que expliquem”, explica. A més, la Wiener Library celebra des del 2014 trobades periòdiques de descendents dels supervivents i refugiats de l’Holocaust, i s’ha convertit per a molts d’ells en una mena de lloc de reunió.

A més del conegut món acadèmic, la Wiener Library és també freqüentada per persones que s’ajuden del seu catàleg i de la col·laboració de la biblioteca amb l’International Tracing Service per buscar parents i coneguts desapareguts als camps de concentració nazis, així com per autors i cineastes que busquen documentació per a les seves obres. Fomentar l’interès del gran públic –a través d’exposicions, conferències i participacions en festivals culturals– és, segons Barkow, un dels objectius actuals del centre per tal de mantenir viva la memòria d’un període històric del qual “tenim molt a aprendre en el món d’avui”.