Un quart de segle del divorci de vellut. L’1 de gener, els carrers de Praga es van vestir de festa per estrenar l’any i celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la pacífica independència de Txèquia. Sense fer gaire soroll, sense violència ni referèndums, el 1993 txecs i eslovacs van dissoldre l’antiga República Socialista Txecoslovaca per formar dos nous estats independents que mantindrien, però, una cultura i una llengua similar. Des d’aleshores, Txèquia i Eslovàquia han traçat dos camins paral·lels, tan pròxims que el 2004 es van reunir amb l’entrada a la Unió Europea i a l’OTAN.

Catorze anys després, romandre a la Unió Europea és una incògnita per a Txèquia. La victòria de l’eurofòbic Andrej Babiš a les eleccions legislatives d’octubre i l’afavoriment de les enquestes a l’actual i heterodox cap d’Estat de la República, Miloš Zeman, han creat un clima d’incertesa al país.

La primera volta de les eleccions presidencials, que es va dur a terme el cap de setmana del 12 i 13 de gener, havia de cloure un debat que neguiteja a bohemis i moravians i, de retruc, a la resta d’Europa. Però, en contra del que s’esperava, la manca de majoria absoluta de Zeman obliga a la ciutadania txeca a tornar a les urnes aquest cap de setmana. La segona volta, i definitiva, d’unes eleccions en clau de seguir o no a Europa.

eleccions txèquiaCol·legi electoral txec durant les eleccions legislatives de l'any 2016 | Adolf Horsinka

MILOŠ ZEMAN, EL PRESIDENT CISMÀTIC 

Quan la bandera de Txèquia és hissada al capdamunt del majestuós Castell de Praga és senyal que el president ha fet nit a la ciutat. Allà dalt, al castell –situat a Malostranská, vora el riu Moldava–, hi té el despatx i residència. Així ha estat durant els darrers cinc anys i així pretén que continuï essent el vell Miloš Zeman, de 73 anys. Era el gran favorit de les presidencials del 12 i 13 de gener i no va haver-hi sorpresa. Però tot i que s’augurava que obtindria la majoria absoluta i que la segona volta no seria necessària, finalment, el representant del Partit dels Drets Civils (SPO) només va obtenir un 38,7% dels vots.

La victòria de l’eurofòbic Andrej Babiš a les legislatives i el favoritisme de Miloš Zeman han creat un clima d’incertesa al país

Mirada perduda i uns ulls de mussol que instintivament es tanquen i ràpidament es tornen a obrir. El cap li tentineja i, de tant en tant, perd l’equilibri. Malgrat que la versió oficial va argumentar que patia una indisposició, els mitjans de comunicació locals van especular si realment el president Zeman havia acudit a la presentació de les joies de la corona al Castell de Praga en estat ebri. Això va passar el 2013. I, un any més tard, la figura del president va tornar a ser el centre de l’huracà: aquesta vegada per insults masclistes en plena emissió radiofònica.

Dues imatges nefastes i alhora reveladores d’un president poc ortodox que per la seva ideologia euroescèptica, xenòfoba, prorussa i proxinesa ha creat un cisma al mateix temps que ha aconseguit simpatitzar amb les zones rurals de Txèquia i guanyar la primera volta de les eleccions a totes les regions del país excepte Praga.

 

Castell de PragaMiloš Zeman és el favorit per continuar cinc anys més a la residència presidencial situada al castell de Praga | Jorge Royan

 

PRAGA, EL BALUARD DE LA RESISTÈNCIA 

A Praga, ciutat de revolucions de vellut i primaveres, un home persisteix a l’ombra de Zeman. La capital és la seva fortalesa; el darrer baluard de la resistència europea a Txèquia. En segona posició, el candidat proeuropeu del Partit Independent i expresident de l’Acadèmia de les Ciències, Jiří Drahoš, va obtenir un 26,6% dels vots a la primera volta de les eleccions.

D’aquesta manera, ha fet que la de l’actual Cap d’Estat sigui una victòria agredolça i amenaça, així, la seva hegemonia de cara a la segona volta. En contrast amb el discurs antròpic de Zeman, l’opinió pública valora la comunicació tranquil·la i culta de Drahoš fins al punt que, a vigílies de les eleccions definitives, els votants estan equitativament dividits en dos blocs.

Jiří Drahoš podria convertir-se en el nou president gràcies al transvasament de vots dels candidats eliminats en primera volta

Segons vàries enquestes, malgrat que els qui el critiquen retreuen la seva manca d’experiència política, Jiří Drahoš podria convertir-se en el nou President de Txèquia gràcies al transvasament de vots dels candidats eliminats en primera volta. Tenint en compte que la participació no variarà gaire, la darrera enquesta de Kantar TNS a Txèquia mostra que el 45,5% dels votants es decanten per Zeman, mentre que un 45% pretenen votar Drahoš. La festa està servida.

 

txèquia zeman babisEl Cap d’Estat de la República, Miloš Zeman, i el ministre Andrej Babiš | Michal Šula

ANDREJ BABIŠ, UN POPULISTA DE DRETES AL PODER

Més enllà d’enfortir o debilitar les relacions que Txèquia té amb Europa, les eleccions poden tenir un fort impacte sobre el govern d’Aliança de Ciutadans Descontents (ANO), que actualment dirigeix Andrej Babiš. La sorprenent elecció del segon home més ric del país, també euròfob, antisistema i contrari a la immigració a les legislatives d’octubre va fer sonar totes les alarmes.

La seva victòria va ser inversament proporcional a l’enfonsament del principal partit del país, el Partit Socialdemòcrata (CSSD), que va passar de ser la primera a la sisena força. Senyal de descontentament de la població i que a Txèquia les coses no s’estan fent bé.

L’elecció del segon home més ric del país, també euròfob, antisistema i contrari a la immigració a les legislatives d’octubre va fer sonar totes les alarmes

Babiš, acusat per frau de subsidi a la Unió Europea, viu a contrarellotge per formar un nou gabinet abans del nou període presidencial, que comença el 8 de març. Mentre que Zeman li donaria suport, Drahoš s’ha mostrat intransigent davant la possibilitat de tenir un primer ministre que s’enfronta a càrrecs policials.

És ara, doncs, amb les eleccions presidencials, que la ciutadania txeca té l’oportunitat de fer un pas endavant i decidir si realment vol seguir a Europa o no. Si vol seguir sent, tal com va manifestar una activista feminista nua durant la primera jornada de les presidencials, ‘la puta de Putin’ o no.