Jenns Renner és redactor de l’Analyse & Kritik,una de les publicacions amb més trajectòria dins els mitjans de l’esquerra alemanya. Conegut com AK, aquest mitjà editat a Hamburg dedica les pàgines a l’anàlisi de l’actualitat i a donar veu a diferents punts de vista transformadors en relació als debats que es viuen al país germànic. L’antiga Alemanya de l’Est és una de les zones que s’està veient més castigada per les dificultats econòmiques i també on, tot i que mai ha acabat de marxar,  està emergint l’ultradreta amb més força. Renner reflexiona sobre com la crisi dels refugiats ha fet caure el que ell considera el miratge de l’Alemanya oberta i acollidora.

Alemanya és una terra contradictòria. Fa res es va triar l’eslògan Refugees welcome! com a “anglicisme de l’any 2015”, perquè ha passat a formar part de la llengua habitual i ha esdevingut omnipresent. Així doncs, és Alemanya un país obert i tolerant; i és la cancellera conservadora Angela Merkel la fada dels perseguits? Doncs no. Perquè el govern liderat per Merkel, igual que tots els seus predecessors, ha impulsat activament el terrible règim fronterer europeu. Actualment, s’està empitjorant el dret d’asil tot forçant expulsions de refugiats i enviant senyals dissuasives: els migrats que vénen dels anomenats ”països segurs” no tenen cap opció de quedar-se a Alemanya i els qui demanen asil han de viure en condicions inhumanes als allotjaments d’acollida.

Aquesta política no dista massa del que ha estat la norma a la Unió Europea des de fa dècades. I, no obstant això, una part creixent de la població alemanya la segueix trobant massa generosa. El moviment de dretes PEGIDA (Patriotes europeus contra la islamització d’occident) segueix creixent i el seu partit satèl·litAlternative für Deutschland” (AfD – Alternativa per a Alemanya) se situa en un terreny de dues xifres a les enquestes. Els principals mitjans de comunicació també van a una: cal disminuir dràsticament l’arribada de migrants, perquè ja s’ha arribat al límit de capacitat.

Alemanya no és un país tolerant ni Angela Merkel la fada dels perseguits

És clar que la “cultura de benvinguda” de l’any passat, i el compromís de milers de voluntaris per ajudar, no pot garantir la gestió dels refugiats a la llarga. L’Estat alemany ha vist amb bons ulls el treball gratuït de ciutadans i ciutadanes compromesos i la bona imatge que gràcies a això ha guanyat el país, al mateix temps que ha evitat prendre’n cap responsabilitat. Per tal de possibilitar aquesta tan evocada “integració” de les persones migrades cal redistribuir diners, molts diners.

Però ni els partits governants, ni la població en general, estan preparats per a fer-ho. I mentrestant, hi ha tres atemptats diaris contra els allotjaments per a refugiats: és pura casualitat que encara no hi hagi hagut cap mort. Els autors d’aquests atacs no només són grups de nazis organitzats, sinó que també s’hi suma una part de la població no organitzada. I pels mitjans, la majoria dels qui criden eslògans racistes davants dels centres de refugiats són vistos com “ciutadans preocupats”. Després del canvi d’any ha esclatat una veritable histèria: a Colònia, però també en altres ciutats, diverses dones van ser agredides sexualment durant la nit de cap d’any. Els autors d’això van ser descrits, sobretot, com a homes joves amb pinta d’”àrabs” o de “nord-africans”.

Des d’aleshores, polítics i mitjans s’omplen de propostes per restablir la “seguretat interna”. L’expulsió dels petits delinqüents no alemanys és només una d’aquestes idees innocents. La direcció de l’AfD va fer declaracions amb la reivindicació d’anar a les fronteres amb armes de foc per atacar els refugiats no convidats. Aquesta idea dement va ser condemnada a tot arreu, però controla els debats polítics de manera eufemística. S’ha perdut l’harmonia enganyosa de la “cultura de la benvinguda”: ara, a Alemanya, el vent torna a bufar fort des de la dreta.

Ramon CasasTraducció de l’alemany al català