FLORÈNCIA. El passat 17 de març la comissió de cultura de la Cambra dels Diputats italiana va aprovar el decret per actualitzar els llindars ISEE, l’Indicador de la Situació Econòmica Equivalent, per a l’accés a l’anomenat dret a l’estudi universitari. Aquesta ha estat la resposta del govern a les mobilitzacions que s’han dut a terme arreu d’Itàlia per denunciar la injusta assignació de beques durant el curs vigent. És un pas endavant però no suficient, ja que el decret presenta un gran inconvenient: no obliga a les regions, que són les encarregades d’assignar les beques, a modificar els llindars per adequar-los al nou càlcul de l’ISEE.

L’indicador es calcula a partir de tres elements: els ingressos, el béns mobles i immobles i les característiques del nucli familiar. El gener del 2015 va entrar en vigor la reforma del càlcul amb la qual l’Estat italià, entre d’altres, vol lluitar contra l’economia submergida incorporant un sistema més informatitzat. El problema, però, és que amb aquest nou sistema també ha canviat la fórmula per a calcular la riquesa de les persones. Totes les famílies són ara més riques sense que hagi canviat la seva situació respecte l’any anterior.

Amb el nou càlcul de renda, totes les famílies són més riques sense haver millorat la seva situació

La reforma no va anar acompanyada d’una redefinició dels llindars que s’utilitzen tant per calcular el preu de la matrícula universitària com la idoneïtat per ser becari. I això ha suposat que aquest curs un 21% dels qui van ser becaris el curs anterior s’han quedat sense prestació, segons dades aportades per la publicació LINK-Coordinamento Universitario. Tot perquè hi ha famílies que amb el nou ISEE han superat els 20.000 euros de renda que són el límit per a ser becari. Però realment no es troben en una millor situació econòmica: segueixen igual que l’any anterior.

LA TOSCANA, BUSCANT ESMORTEIR EL COP

El quedar-se sense beca ha suposat per a moltes famílies un evident i lògic sobreesforç. Ser becari a Itàlia vol dir exempció de taxes, un o dos àpats pagats al menjador universitari i allotjament gratuït per aquells qui estudien fora de casa. I hi ha qui ha passat d’aquesta situació a no rebre diners i, a més, haver de pagar. Només a la regió de la Toscana, amb una població d’uns 3’7 milions d’habitants -l’àrea metropolitana de Barcelona en té uns 3’2 milions- i tres universitats, 995 estudiants es van quedar sense beca per la modificació de l’ISEE, segons explica el DSU Toscana -l’agència regional pel dret a l’estudi universitari- a HEMISFÈRIA.

 

FONT: Grup Estudiants contra el nou ISEE de Florència i el portal Link

 

La situació més difícil la van patir els qui estudien fora de casa, ja que en pocs dies es van trobar sense allotjament a la residència universitària. El grup Estudiants contra el nou ISEE de Florència afirma que a la Toscana van ser 371 els universitaris que es van quedar sense casa. Per aquesta raó es va ocupar el passat 14 de novembre un edifici de l’Agència Sanitaria Local -el CatSalut italià- construït fa sis anys i actualment en desús. Des del novembre l’edifici és la llar de 30 estudiants i l’aula d’estudi oberta dia i nit per a tants altres.

La regió toscana també va posar de la seva part i va aprovar una partida extraordinària per a compensar la injusta adjudicació de beques. Els estudiants han pogut optar una vegada començat el curs a la borsa servizi, una beca compensatòria composta de 100 euros per a material didàctic, 50 euros per a transport – fins a 100 euros pels pendolari, aquells qui no viuen a la mateixa ciutat on es troba la universitat i van i tornen cada dia-, un àpat gratuït -o dos per qui viu fora de casa- i, a més, un màxim de 995 euros per aquells que presenten un contracte de lloguer regular.

DESIGUALTATS DESTINADES A CRÉIXER

El fet que el govern hagi aprovat el decret per a la redefinició dels llindars és una victòria per se perquè suposa acceptar que “amb la modificació del càlcul de l’ISEE s’ha reduït el dret a l’estudi universitari”, tal com afirma Gianfranco Viesti, professor d’Economia de la Universitat de Bari i autor del llibre Università in declino (Universitats en declivi). Però el fet que no s’obligui a cadascuna de les regions italianes a modificar els paràmetres per fer-los més equitatius pot portar a ampliar les diferències que ja existeixen.

Edifici autogestionat a Florència, Ponte di Mezzo

UNIVERSITARIS DE FLORÈNCIA HAN OCUPAT L’ESPAI PONTE DI MEZZO. MARTA CASTILLO

 

Des de fa uns sis anys el govern italià ha reduït un 21% els fons destinats a les universitats i és la primera vegada que baixa el nombre de matriculats, assegura Viesti. Itàlia és dels països de la Unió Europea amb menys graduats universitaris: un 23% al 2013, segons l’Eurostat. Segons Viesti, això s’explica per tres factors: la demografia, l’augment del 60% de les taxes universitàries en els darrers deu anys i la baixa accessibilitat a prestacions per a estudiar. “En vint anys no tindrem més graduats de qualitat per donar suport a un país d’alta tecnologia com el nostre”, afirma d’altra banda Gaetano Manfredi, president de la Conferència dels Rectors de les Universitats italianes –CRUI-.

Viesti: “Amb la modificació del càlcul de l’ISEE han reduït el dret a l’estudi universitari”

“Fins avui el desenvolupament de la universitat ha estat una de les mesures per a reduir les desigualtats entre els territoris d’Itàlia”, explica Viesti. Però la situació està canviant. Les universitats del sud es troben en un cercle viciós que les està ofegant. Cada vegada tenen menys estudiants: un 30% dels joves del sud van a estudiar a universitats del nord -a Sicília, el percentatge arriba fins el 50%-. Això fa que tinguin menys fons de l’Estat, quan ja normalment tenen menys diners perquè es troben en regions més deprimides. I, tenint menys fons, no poden competir amb altres universitats més riques per a atraure més estudiants.

“La universitat italiana necessita una investigació parlamentaria per després prendre les decisions oportunes”, assegura sense cap dubte Viesti. La discussió política i pública sobre els canvis fets en el sistema universitari ha estat molt superficial i limitada. Ara cal que el Parlament s’ocupi del tema, obri un debat i deixi de fer modificacions discrecionals.