BUENOS AIRES. Una nova  llum il·lumina des de fa pocs mesos la costa nord de Buenos Aires. El Far de la Sobirania ha estat inaugurat aquest estiu per la presidenta Cristina Fernández com a cirereta del Museu de les Malvines obert feia un any. Es tracta d’un monument farcit de simbologia fins i tot pel que fa a la data escollida per inaugurar-lo: el 10 de juny, dia de la Reafirmació del drets sobre les Illes Malvines i de l’Atlàntic Sud instaurat per Juan Domingo Perón, pare ideològic del partit de l’actual presidenta.

Una ubicació simbòlica

El lloc escollit per construir l’edifici tampoc és casual. Far i museu es troben a l’interior d’un recinte anomenat Espai de la Memòria i els Drets Humans, un antic complex militar conegut com a Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA). Entre 1976 i 1983, la darrera dictadura militar argentina va retenir, torturar i fer desaparèixer a centenars de ciutadans, la majoria joves militants d’esquerres, en aquest indret.

 

FONT: Ministerio de Cultura de la Nación

 

Sobre l’esquelet de la barbàrie, els mateixos edificis han estat reconvertits en museus i centres culturals relacionats amb els Drets Humans i museus relacionats amb la memòria històrica de la dictadura. Amb la construcció del Museu de les Malvines i el Far de la Sobirania en aquest espai, el govern de Fernández vincula simbòlicament el reclam per la sobirania sobre l’arxipèlag de l’Atlàntic Sud i l’experiència dels combatents amb la memòria de la nació argentina i la defensa dels Drets Humans.

Un element recorrent en el discurs de la presidenta argentina és relacionar la possessió britànica de les illes Malvines amb els anomenats fonts voltors, en referència a companyies que especulen en territoris amb dificultats econòmiques. Fernández va deixar-ho clar en la cerimònia inaugural del Far de la Sobirania, on després d’un acte amb ex-combatents va dedicar el gruix del seu discurs a criticar els fonts voltor i reivindicar tant la independència econòmica com la sobirania política de l’Argentina.