SANTA BÀRBARA (Califòrnia). “Hi hem construït zones verdes, però seguim vivint en un desert”. Com milions de californians, John Ruxton, habitant de Silicon Valley, pateix les restriccions d’aigua que el govern del demòcrata Jerry Brown ha imposat a les zones urbanes d’arreu de l’Estat. Califòrnia tot just està entrant en el cinquè any consecutiu de sequera, la pitjor de la seva història des que van començar els registres el segle passat. Des que es va declarar l’estat d’emergència a principis de 2014, les ciutats s’han vist obligades a reduir en un 25 per cent els seus usos d’aigua. L’administració demana complicitat ciutadana i la població un repartiment just dels recursos. Mentrestant, la realitat és que a Califòrnia no plou suficient, i ningú sap trobar la manera de gestionar la poca aigua amb què es compta.

UNA QÜESTIÓ DE LLARGA DURADA

Califòrnia té un clima mediterrani, cosa que significa que cada any compta amb una estació on es concentren les pluges, seguit d’un llarg període sec i calorós. La temporada de pluges a l’Estat normalment s’estén des de principis d’octubre fins a principis d’abril, amb molt poca precipitació fora d’aquests mesos. Els climes mediterranis també es caracteritzen per una gran variabilitat en les precipitacions d’un any a l’altre, per la qual cosa és habitual rebre episodis de pluges extremes i a continuació patir un parell d’anys de sequera. Així doncs, el que viu Califòrnia no és inusual per les seves condicions climatològiques, però sí que ho és la seva gravetat.

Una sequera es produeix quan el subministrament d’aigua no pot satisfer la demanda, cosa que pot passar per diverses raons. La causa principal de l’actual sequera de Califòrnia ha estat la manca de precipitacions, pràcticament inexistents des de l’any 2012. A això se li suma una altra qüestió que ronda pel cap dels californians: quin paper juga el canvi climàtic en la sequera?

“Una de les coses que han agreujat la situació és que la manca d’aigua ha vingut acompanyada d’altes temperatures”, explica el geògraf de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, Dar Roberts. Les temperatures no han parat de pujar des dels anys 80, i el 2014 es van assolir rècords històrics. “Quanta més calor fa, més demanda d’humitat hi ha per part de l’atmosfera, i per tant la quantitat d’aigua que es té, que ja de per si és petita, pateix encara més estrès”, afegeix.

 

 

 

Font: Western Regional Climate Center. ANDREA ROMANOS

ENTRE ECONOMIA I MEDI AMBIENT

A la manca de subministraments d’aigua també s’hi ha sumat una escalada en la demanda d’aquesta per part de la població, fet del qual se’n deriven la majoria de qüestions relacionades amb l’aigua. El creixement demogràfic a Califòrnia ha estat massiu en els darrers anys, fins al punt que s’ha convertit en l’Estat més poblat dels 50 federats, amb 39 milions de persones.

“Això, juntament amb el fet que Califòrnia no té una política estatal integral que protegeixi l’aigua per a les comunitats davant dels interessos de les corporacions, ha tingut un efecte devastador i seguirà tenint-lo en el futur”, explica l’activista Bob Saunders. Però, quins són els interessos corporatius involucrats?

En aquest context, un dels debats més encesos a dins l’Estat gira al voltant de l’agricultura. L’agricultura té un efecte significatiu en l’economia californiana, i aquesta no és petita. Segons un estudi del Banc Mundial, si Califòrnia fos un país seria la vuitena economia del món. A causa de la seva situació estratègica i les seves òptimes condicions climatològiques, històricament “L’Estat daurat” sempre ha estat un dels més pròspers del país, fins al punt que actualment produeix quasi la meitat de les nous i verdures que s’exporten, i el 82 per cent de les ametlles que es consumeixen al món.

Un dels debats més encesos a dins l’Estat gira al voltant de l’agricultura, que té un efecte significatiu en l’economia californiana

Per fer-les créixer, però, es necessita aigua. Molta. De fet, el 80 per cent de l’aigua que es recull a l’Estat es destina a l’agricultura. El problema augmenta exponencialment pel fet que gran part de l’agricultura de Califòrnia es concentra a les parts de l’Estat on els efectes de la sequera han estat més durs: el centre i el sud. A més, gran part del cultiu comercial que es produeix (és a dir, els productes més desitjats i cotitzats al mercat) sovint és el que demana més quantitat d’aigua. D’aquesta manera, per fer créixer un bròquil es necessiten 20 litres, i per obtenir un cap d’enciam en calen més de 13.

Però si tota l’aigua es destina a l’agricultura, en queda molt poca per assegurar la preservació dels paisatges naturals. “Al desviar tota l’aigua dels rius i canals per donar-la a l’agricultura, algunes espècies de peixos s’extingeixen”, explica el geògraf Dar Roberts. “Aquest és el cas de la truita irisada, que acostumava a córrer pel llac de Santa Ynez fins que hi van construir una presa i va desaparèixer”.

Més enllà del debat que enfronta els interessos dels agricultors amb els dels pescadors i ecologistes, hi ha altres actors que accentuen la crisi. “Les empreses embotelladores d’aigua s’han dedicat a assecar aqüífers i brolladors provocant conseqüències devastadores“, denuncia Saunders. “Actualment comptats sencers com el de Tulare no tenen ni una gota d’aigua i sobreviuen gràcies a ampolles d’aigua d’un sol ús, una pràctica que a vegades s’utilitza en casos de sequera extrema i que hauria d’acabar”.

Río seco 2El riu que travessava el Rattlesnake Canyon de Santa Bàrbara ha perdut tres quarts del seu volum. ANDREA ROMANOS

Només a Califòrnia hi ha 110 plantes d’aigua embotellada. Una de les empreses que ha jugat un paper controvertit en l’assumpte és Nestlé. El passat abril Bob Saunders va participar en el tancament de la planta embotelladora que l’empresa té a Sacramento, capital de l’Estat. Els manifestants sostenien que l’empresa extreia 300 mil milions de litres d’aigua a l’any de l’aqüífer de la ciutat. El govern local mai va arribar a confirmar ni desmentir les xifres, i Saunders en denuncia la opacitat: “Tristament alguns acords secrets fan que diversos funcionaris públics atorguin a les empreses el control sobre el subministrament d’aigua perquè puguin embotellar-la amb finalitats lucratives. En alguns casos, Nestlé obté un benefici d’entre 1.000 i 10.000 vegades el seu cost”.

UNA INCERTA RECUPERACIÓ

El cert és que l’any 2016 ha començat amb bones perspectives de cara el futur. Les primeres tempestes de la temporada, esperonades pel fenomen El Niño, han deixat quantitats d’aigua esperançadores arreu de l’Estat. Les mirades estan fixades en la lenta recuperació que s’està duent a terme a les muntanyes de Sierra Nevada, la “reserva congelada” encarregada de satisfer les necessitats d’un terç dels californians.

Tot i això, encara queda temps perquè els embassaments acabin de posar-se al dia. Les pluges de desembre van afegir més de 900 mil milions de litres a les 154 principals reserves de Califòrnia. Tot i que la xifra sembla substancial, a finals del mes els jaciments només estaven plens al 31 per cent de la seva capacitat.

Com a mínim caldran dues o tres temporades de pluges abundants perquè l’Estat acumuli l’aigua suficient per recuperar-se de la sequera

La basta majoria d’experts coincideixen en afirmar que tot i que la situació sembla millorar, com a mínim caldran dues o tres temporades de pluges abundants perquè l’Estat acumuli l’aigua suficient per recuperar-se de la sequera. “En alguns llocs el dèficit d’aigua és enorme. Salvar la temporada o no dependrà de la pluja que hi hagi en els propers dos o tres mesos”, diu l’hidròleg Shrad Shukla.

Així doncs, quan haurà acabat la sequera? Legalment quan el governador Jerry Brown la declari superada. De totes maneres, els experts assenyalen tres circumstàncies que la deixarien enrere. Més enllà de superar el dèficit de pluges i comptar les reserves plenes, la recuperació del subministrament d’aigua subterrània és essencial. L’aigua acumulada al sòl de Califòrnia proporciona aproximadament entre el 30 i el 46% del subministrament total d’aigua de l’Estat, i és un recurs especialment explotat en els anys secs, quan s’esgoten els llacs i reserves. Ens els darrers anys s’han perdut 11 milions de tones d’aigua subterrània, segons un estudi realitzat per satèl·lits de la NASA. Tornar a recuperar-los podria costar fins a 50 anys més.

GESTIONAR DE FORMA EFICAÇ

Malgrat les dificultats naturals a les quals s’enfronta l’Estat, la manera de gestionar els recursos tindrà un impacte directe en el desenvolupament de la crisi. “El que podem fer ara és reduir tan ràpid com sigui possible les emissions de CO2 i començar a pensar en estratègies de mitigació i adaptació“, diu Dar Roberts. Algunes de les propostes que els experts fan és emmagatzemar l’aigua de forma diferent o reciclar l’aigua que es tira pel vàter i l’aixeta. “El tractament que es fa d’aquesta aigua és tan bo que a Europa la beurien sense problemes, però nosaltres només podem utilitzar-la per regar les plantes”, comenta el geògraf. “S’ha de fer un tractament encara més alt i poder beure-la”.

Una altra possibilitat d’emmagatzematge és utilitzar aqüífers, recollint l’aigua de la pluja sota terra de forma que no s’evapori. Pel que fa a les maneres d’utilitzar els recursos, en alguns llocs s’han començat a implantar els sistemes de regatge per infiltració, molt més eficients que la inundació.

Desalination 2

Els treballadors restauren la planta dessaladora de Santa Bàrbara, que tindrà un cost de 55 milions de dòlars. ANDREA ROMANOS

En altres llocs, algunes de les accions de l’administració en la gestió de la crisi han despertat polèmica. A finals del passat juliol, el Consell Municipal de la ciutat de Santa Bàrbara, al sud de l’Estat, va aprovar per unanimitat la reactivació d’una planta dessaladora que portava inactiva des de principis dels anys 90. El cost de recuperar la infraestructura, que funcionarà dessalant l’aigua del mar i que s’estima que produirà entre el 20 i el 30 per cent de l’aigua potable de la ciutat, és de 55 milions de dòlars.

Com reduir l’ús de l’aigua i com gestionar els recursos de forma eficaç continua sent una tasca en la qual es treballa a gran part de l’Estat, tant a nivell domèstic com administratiu. Alguns experts, com Shukla, creuen que perquè es produeixi un canvi significatiu fa falta la complicitat de la població: “No podem només resar perquè plogui, hem de participar activament en la preservació dels recursos”.

L’hidròleg creu que la transformació hauria d’afectar a tots els àmbits: “Segurament els agricultors hauran de modificar algunes de les seves pràctiques, mentre que en les zones urbanes la meva esperança és que la gent modifiqui la forma en què utilitza l’aigua”. Utilitzar lavabos de baix consum d’aigua, renunciar a mantenir grans pistes de golf o eliminar les grans fonts decoratives són algunes de les seves propostes. Caldrà veure si les mesures que s’adopten serveixen per pal·liar els efectes de la crisi actual o aconsegueixen produir un canvi d’actitud definitiu en la consciència de Califòrnia respecte l’aigua.