NICÒSSIA (Xipre). Un curt passeig de 100 metres entre dos punts fronterers separa banderes gregues de banderes turques. Cotxes que circulen per la dreta de cotxes que circulen per l’esquerra. Esglésies greco-ortodoxes de mesquites. I fins i tot euros de lires. No són dos continents diferents ni tan sols és la frontera entre Grècia i Turquia. Es tracta del mur que divideix per la meitat una capital europea en ple segle XXI. Benvinguts a Nicòssia, benvinguts a Xipre: una illa, dos estats i tres cultures.

“La nostra nació és la grega però el nostre estat és Xipre, i n’estem molt orgullosos de ser independents”, explica somrient una venedora de souvenirs en ser preguntada per què ven banderes gregues als turistes que visiten Xipre. Aquesta convivència entre les banderes de Grècia i de Xipre és habitual a la meitat sud de Nicòssia, on la cultura grega i el cristianisme ortodox formen part de l’imaginari col·lectiu. Per contra, al nord de la ciutat la realitat és ben diferent. I és que els monuments a Kemal Atatürk, pare de la Turquia moderna, són el comú denominador dels carrers i places. En aquesta part de la ciutat torna a sorgir la mateixa confusió, aquesta vegada però entre el nacionalisme turc i el xipriota.

DSCN9657 La cultura grega i l’Església greco-ortodoxa són molt presents a la República de Xipre. Eduard Ribas
DSCN9719Atatürk i les banderes de Turquia monopolitzen el nord de Xipre. Eduard Ribas

 

40 ANYS DE DIVORCI

Fa més de quatre dècades que l’illa de Xipre està completament dividida en dues parts entre el nord i el sud. Quan l’illa va aconseguir la independència dels britànics el 1960, es van agreujar les lluites racials entre els habitants xipriotes de cultura grega i la minoria xipriota d’origen turc. A més, la instauració de la dictadura feixista dels Coronels a la veïna Grècia va potenciar un moviment nacionalista grec que pregonava l’annexió de Xipre a Grècia, coneguda com Enosis. Amb tot, el 1974 la dictadura grega va instigar un cop d’estat militar que va derrocar el president de Xipre, l’arquebisbe grecoxipriota Makarios. Les alarmes van saltar a Turquia, que va veure perillar la situació dels turcoxipriotes, i la seva resposta no va fer-se esperar: les forces turques van ocupar un terç de l’illa al nord de Xipre i hi van fundar un estat satèl·lit que acolliria els turcoxipriotes anomenat República Turca del Nord de Xipre. El d’Ankara segueix sent avui l’únic govern del món que reconeix oficialment la seva sobirania.

Turquia va ocupar el nord de Xipre després que Grècia instigués un cop d’estat a l’illa

La resta del territori segueix sota control de la República de Xipre, de majoria grecoxipriota i membre tant de la Unió Europea com de l’ONU. Aquesta es troba separada de les zones ocupades del nord per la Línia Verda, una zona desmilitaritzada imposada per Nacions Unides per tal d’aturar la conflictivitat entre grecs i turcs. On es fa més pal·lesa la divisió és a la capital d’ambdues repúbliques, Nicòssia, ja que el mur i el filferro de la Línia Verda creua el bell mig del centre històric, on els habitatges abandonats i els comerços tancats des dels anys 70 rememoren el clima de confrontació. I malgrat que des del 2003 els xipriotes i els ciutadas de la Unió Europea poden creuar la Línia ensenyant el passaport a un dels tres passos fronterers de la ciutat, les cicatrius psicològiques segueixen sent latents.

DSCN9831La zona desmilitaritzada imposada per l’ONU va obligar l’abandonament d’habitatges i el tancament de comerços. Eduard RibasDSCN9832La Línia Verda passa pel bell mig del centre històric de la capital de Xipre: Nicòssia. Eduard Ribas

 

En Michael és un grecoxipriota de 50 anys que vivia al nord de l’illa abans de la divisió. Actualment regenta un hostal a la meitat sud de Nicòssia i encara recorda quan va haver de marxar del poble amb la seva mare ja que l’ocupació turca va provocar el desplaçament de la població grega al sud i va instigar l’arribada d’immigrants turcs d’Anatòlia per intentar equilibrar demogràficament l’illa. “No crec que la reunificació sigui possible, hi ha molta desconfiança entre grecoxipriotes i turcoxipriotes, podríem tenir problemes”, assegura. A l’altra banda de la Línia Verda, a la Nicòssia turcoxipriota també hi ha retrets cap als seus veïns. “Nosaltres volem una illa unida, ells [els grecoxipriotes] són uns egoistes!”, exclama un funcionari de correus de la República Turca del Nord Xipre.

UNA DIVISIÓ POLÍTICA I CULTURAL

El recent intent de cop d’Estat a Turquia contra la presidència de Recep Tayyip Erdogan ha inquietat l’illa més oriental de la mediterrània davant la possibilitat que s’agreugés la situació de l’illa. I és que malgrat la independència formal dels territoris del nord, la seva dependència respecte Ankara segueix sent innegable. Resulta simptomàtic observar com l’ambaixada de Turquia al nord de Nicòssia és un edifici més gran i imponent que el propi parlament de la República Turcoxipriota. “Tenen un govern titella, tot ho mana Erdogan i la seva economia viu del diner turc”, explica a HEMISFÈRIA Costas Shammas, expresident de l’organització grecoxipriota Centre Xipriota per la Pau. “Si els turcs no han ocupat encara la resta de l’illa és perquè som a la Unió Europea”, opina Shammas. No cal oblidar, però, que la influència de Grècia a Xipre també és important. De fet, fins i tot comparteixen himne nacional.

Shammas:”els turcoxipriotes tenen un govern titella, qui realment mana és Erdogan”

A part de les influències geoploítiques, el factor religiós també és un motiu de fractura entre xipriotes. A la República de Xipre, així com a Grècia, l’Església ortodoxa té encara avui molta influència política i social que es tradueix en àmbits clau com el de l’educació. “L’Església sempre ha estat ressentida amb els turcs per haver perdut Constantinobla -actual Istanbul-“, narra Shammas. I aquest ressentiment es tradueix, per exemple, en els llibres de text de les escoles. Segons Shammas, aquests mostren una visió victimista de l’ocupació turca i obvien el cop d’Estat grec contra Makarios que va desencadenar la invasió. D’altra banda, en els últims anys s’ha multiplicat el nombre de mesquites al nord de Xipre, la qual cosa xoca amb la tradició secular de Turquia i, sobretot dels turcoxipriotes. Shammas ho atribueix a l’arribada de colons d’Anatòlia i al finançament rebut de les monarquies del Golf.

DSCN9806Els xipriotes poden creuar la Línia Verda des de l’any 2003 ensenyant la seva documentació. Eduard Ribas
DSCN9776Algunes esglésies del nord de Xipre han estat reconvertides en mesquites. Eduard Ribas

 

Però probablement, una de les barreres més grans entre uns i altres sigui la idiomàtica. Ni la majoria dels grecoxipriotes parla turc ni la dels turcoxipriotes parla grec. “El problema de la llengua provoca que les noves generacions de grecoxipriotes no hagin conegut cap turcoxipriota ni viceversa, això dificulta molt la reconciliació”, explica Shammas. Amb tot, no hi ha hagut un acostament sòlid per la pau des de l’any 2004, quan la gran majoria de grecoxipriotes van rebutjar en referèndum la solució de l’ONU d’establir un sistema federal a l’illa amb un estat pels grecs i un altre pels turcs. “Els grecs van votar que No al pla de Nacions Unides perquè el president de llavors va apel·lar a raons sentimentals mentre que els líders turcs va demanar el vot pel Sí sabent que perdrien i així podrien mostrar una posició victimista”, argumenta Shammas.

 

CAP A LA RECONCILIACIÓ?

El passat mes de març, el diari turcoxipriota Havadis i el grecoxipriota The Cyprus Weekly anunciaven un acord que consistia en la creació d’una capçalera única en anglès per a tota l’illa. Amb l’editorial Una illa, una mirada, un diari; feien pública una iniciativa inèdita no només pel fet de col·laborar dues empreses de banda i banda de la Línia Verda sinó també perquè van reunir el president del sud i el del nord en les mateixes pàgines compartint missatges de concòrdia. A més, amb l’ús de la llengua anglesa trencaven una de les barreres lingüística que divideix els xipriotes.

DSCN9612Una de les principals barreres entre xipriotes és l’idioma. Eduard Ribas
DSCN9803La majoria de joves no ha conegut xipriotes de l’altra banda de la Línia Verda. Eduard Ribas

 

Si aquesta iniciativa va ser possible és gràcies a la inèdita bona sintonia entre el president de Xipre, Nikos Anastasiadis, i el seu homòleg del nord, Mustafà Akinci, des que el segon va ser escollit el 2015. Tots dos han mostrat públicament la seva voluntat d’aconseguir la reunificació de Xipre durant aquest any 2016. Recentment,  en el 40è aniversari de la divisió, Anastasiadis ha condemnat tant el cop d’Estat de 1974 com l’invasió turca mentre Akinci ha llençat missatges de distanciament amb Turquia. A més, Xipre s’ha vist directament implicada en el clima de cooperació nascut arran del descobriment d’hidrocarburs a la zona que està enfortint les relacions entre els dos governs xipriotes, Grècia, Israel i Turquia.

Shammas: “La reconciliació no serà possible fins que els grecs entenguin que cal protegir la minoria turca de Xipre”

Tot i això, encara és molt el que els separa. El govern turcoxipriota és partidari d’una Xipre federal amb autonomia de les dues comunitats mentre els grecoxipriotes defensen un estat unitari amb una presidència grega i una vicepresidència turca que representi proporcionalment el 65% de grecs i el 35% de turcs. També és motiu de polèmica la presència a l’illa de migrants de Turquia que en una hipotètica reunificació tindrien lliure moviment dins la Unió Europea. Sigui com sigui, per Shammas no hi haurà reconciliació fins que “els turcs acceptin cedir territori, ja que ocupen la part més rica de l’illa, i els grecs assumeixin que s’ha de protegir les minories i ajudar-les a desenvolupar-se”. A la Línia Verda en el seu pas pel centre històric de Nicòssia, un jove soldat visiblement avorrit que fa guàrdia amb el seu fusell assegura “diuen que abans de finals d’any arribarà la reunificació, jo sóc optimista”. De moment, però, segueix corrent el temps i ja van quatre dècades.