BRUSSEL·LES/BARCELONA. Pocs tractats internacionals han aixecat tanta polseguera com l’acord comercial negociat entre la Unió Europea i els Estats Units. L’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (TTIP) ha estat durant mesos sota el focus dels mitjans de comunicació pel malestar que ha generat entre bona part de la societat civil europea i partits de l’àmbit de l’esquerra. Segons l’Eurobaròmetre, el suport de la ciutadania europea a un acord comercial amb els EUA va caure del 58% registrat a la tardor de 2014 fins al 51% el 2016. I curiosament, segons la mateixa enquesta desgranada per països, el suport al TTIP no superava el 27% a Alemanya, un dels actors que més ha pressionat per tirar endavant l’acord.

Si bé les manifestacions i protestes d’ONGs i moviments socials han forçat una major transparència en les negociacions del TTIP, qui més ha fet per aturar-lo ha estat el cicle electoral dels EUA i el canvi d’administració estatunidenca, liderada ara per un president obertament proteccionista com Donald Trump. Tot i això, la ratificació fa dues setmanes al Parlament Europeu de l’acord comercial entre la UE i el Canadà conegut com a CETA ha donat esperances als partidaris del TTIP. Coneguem de què es tracta.

COM NEIX EL TTIP I QUÈ TRACTA?

Tot i que fa un parell d’anys que el TTIP és present a l’agenda mediàtica, la voluntat d’arribar a un acord bilateral entre la UE i els EUA per establir una àrea de lliure comerç ve de lluny. El 1990, caigut el Mur de Berlín, totes dues parts van formalitzar una declaració per augmentar la cooperació en aquest àmbit i des de llavors els contactes s’han multiplicat. El Parlament Europeu va aprovar diverses resolucions i el 2011 es va crear un grup de treball. Finalment, el juny del 2013, Obama, Barroso, Van Rompuy i Cameron van anunciar en una roda de premsa l’inici de les negociacions.

 

 

El periodista Ekaitz Cancela, en el seu llibre El TTIP y sus efectos colaterales, apunta que malgrat ser una acord bilateral, les implicacions del TTIP van molt més enllà que qualsevol altre tractat anterior tant pel volum comercial de béns i serveis que suposaria com per la seva importància geoestratègica. “El TTIP es basa en la premissa d’impedir la pèrdua d’hegemonia europea davant el desplaçament de l’eix comercial cap a l’Àsia i el Pacífic”, relata.

Ja han passat 15 rondes negociadores entre la primera celebrada el juliol de 2013 fins la darrera, que va tenir lloc el passat octubre. Per part europea, hi participa l’equip de la comissària de Comerç Internacional, la liberal i sueca Cecilia Malmström, i l’acord gira al voltant tres grans blocs: el primer regula l’accés al mercat, que inclou el comerç de béns i serveis i les barreres aranzelàries; el segon és sobre la homogeneïtzació reglamentària entre la UE i els EUA que afectaria, per exemple, les normes sobre seguretat alimentària; i el darrer bloc fa referència al desenvolupament sostenible, el medi ambient i la propietat intel·lectual.

QUINS BENEFICIS I AMENACES IMPLICA?

L’experta en Comerç Internacional de la Universitat de Bournemouth, Sangeeta Khorana, opina que “si el TTIP tirés endavant seria l’acord de lliure comerç més ambiciós de la història i podria beneficiar a milions de consumidors”. Khorana explica que, en el millor dels casos, les famílies europees podrien veure augmentar els seus ingressos anualment en 545 euros, però avisa que cal prudència i que tot depèn del resultat de les negociacions.

El TTIP podria posar en perill la qualitat alimentària de la UE o l’etiquetatge amb denominació d’origen que els EUA no respecta

Des de Brussel·les insisteixen en utilitzar xifres i resultats pràctics per tal de defensar la supressió de les barreres comercials existents amb els EUA. En els pamflets informatius que es reparteixen a periodistes, per exemple, s’exposa que actualment les ostres europees no es poden comercialitzar als EUA, que les exportacions d’airbags alemanys han augmentat un 500% gràcies a un acord similar amb Corea del Sud, que el pa de Viena d’origen danès té uns aranzels del 6% al mercat estatunidenc o que les llaunes de conserves de Múrcia s’estalviarien tarifes del 15% gràcies al TTIP.

Però tot això també té un cost. I és que diverses plataformes ciutadanes denuncien que acabar amb aquestes barreres suposaria també unificar tot tipus de regulacions de cada banda de l’Atlàntic, ja sigui a nivell d’inspeccions i controls de qualitat, etiquetatges o drets laborals. Es podria posar en perill els estàndards alimentaris europeus o l’etiquetatge amb denominació d’origen que els EUA no respecten. El diputat del Partit Verd Europeu, Ernest Urtasun, alerta que “l’harmonització d’estàndards amb els EUA és una passa enrere en termes de salut alimentària, medi ambient i protecció dels consumidors”, i per això centenars de milers de persones s’han mobilitzat en contra del TTIP al llarg del continent.

‘TTIP, s’ha acabat el joc’, als carrers de Brussel·les. Eduard Ribas

 

Des de la Comissió neguen que els elevats estàndards de qualitat europeus estiguin sota negociació però revelacions de Greenpeace o Eldiario.es van treure a la llum que s’estava negociant l’entrada a la UE de cosmètics actualment prohibits a Europa per contenir substàncies nocives. Cancela explica al seu llibre que aquests aspectes també generen friccions importants dins de les pròpies negociacions: l’equip europeu és reticent a l’entrada a la UE d’aliments estatunidencs alterats genèticament mentre que Washington intenta frenar les ambicions europees de poder participar en els concursos d’obra pública als EUA. Sigui com sigui, conclou que la UE “és la part més dèbil de la negociació i la més disposada a cedir per aconseguir un acord ambiciós”.

Fonts properes a la comissària Malmstörm consultades per HEMISFÈRIA defensen que el TTIP és “un instrument útil per la creació de llocs de treball i el creixement econòmic” i confessen el seu malestar per les crítiques rebudes. “Fa tres anys que es parla del TTIP però acabem de firmar acords comercials amb el Japó i el Vietnam i ningú no diu res”, lamenten. També confessen que han “trigat a percebre les demandes de la societat civil però perquè sempre s’ha negociat així, no és fruit d’una conspiració”.

 

QUÈ ÉS EL CONTROVERTIT ISDS?

Un dels punts més polèmics que s’ha negociat és la introducció al TTIP de tribunals d’arbitratge per resoldre els conflictes d’interessos entre empreses i països. Amb aquest mecanisme, conegut com Solució de Controvèrsies entre Inversos i Estats (ISDS), les companyies que operin dins del mercat europeu i estatunidenc podrien demandar davant de tribunals privats els governs que actuïn en contra dels seus interessos eludint les legalitats nacionals, segons explica Urtasun. En cas d’una sentència favorable per l’empresa o inversor, l’Estat demandat hauria d’indemnitzar la companyia o, fins i tot, retirar la llei que afectés negativament l’empresa.

L’ISDS és un mecanisme habitual en centenars d’acords bilaterals entre els anomenats estats rics i els que es troben en vies de desenvolupament. El seu objectiu és donar garanties jurídiques a les empreses que actuïn en països políticament inestables. Aquest però, no és el cas dels EUA ni de la UE, per la qual cosa els opositors del TTIP veuen la incorporació d’aquests tribunals d’arbitratge com una manera de privatitzar la justícia i restar sobirania als estats. A més, cal tenir en compte que l’ISDS és unidireccional: els inversors poden demandar els estats però els estats no poden demandar les empreses.

Els tribunals d’arbitratge permeten a les empreses denunciar governs que actuïn en contra dels interessos de la companyia

La plataforma ciutadana No al TTIP exposa en el seu web algunes polèmiques que han acabat davant de tribunals d’arbitratge. Destaquen, per exemple, el cas de l’energètica sueca Vattenfall que en diverses ocasions ha reclamat indemnitzacions milionàries al Govern alemany per l’apagada nuclear que preveu el país o el cas de la gestora francesa de residus Veolia, que va demandar Egipte el 2012 pels costos que generava la incorporació d’un salari mínim al país a la seva planta d’Alexandria.

 

TRACTAT OPAC O TRANSPARENT?

Si el contingut del TTIP ha estat altament criticat per alguns moviments socials, una altra queixa que ha sorgit durant les negociacions ha estat la poca transparència amb la qual s’ha negociat. Urtasun critica la poca capacitat de control dels parlamentaris i l’opacitat amb què s’ha definit el contingut del tractat. “L’accés als documents ha estat limitat: no hem pogut accedir a tots. A més, s’ha de signar una clàusula de confidencialitat per evitar que expliquem la informació que llegim”.

Porta d'accés a la comissió europeaAccés a la seu de la Comissió Europea  Brussel·les. Eduard Ribas

 

La pressió social, les revelacions dels mitjans de comunicació i les queixes dels eurodiputats han aconseguit una certa obertura de les negociacions i el compromís d’informar a tots els eurodiputats, parlaments nacionals, ONGs i sindicats del contingut de cada ronda. Per això, les fonts de la Comissió consultades per HEMISFÈRIA consideren que les demandes de més transparència “són una caricatura del passat”. Des de l’equip de la comissària de Comerç defensen que “les negociacions no són tan opaques com es podria pensar i molts documents són públics encara que això no agradi als socis amb qui negociem”. Això sí, confessen que encara es mantenen en secret documents sensibles per evitar el greuge comparatiu amb altres països que tenen acords amb la UE més enllà dels EUA.

 

VEURÀ LA LLUM EL TTIP?

Una vegada finalitzades les negociacions, la Comissió Europea hauria de presentar el text definitiu davant del Consell Europeu, format pels caps d’estat i de govern de la UE. El TTIP hauria de ser aprovat per una majoria qualificada del Consell i posteriorment ratificat pel Parlament Europeu. El que no està clar és si els parlaments de cada país europeu haurien de dir-hi la seva. Segons Candela, això dependrà de si el TTIP és considerat un acord mixt, i per tant, s’admet que la UE no té competències per aprovar-lo sense consultar els Estats.

El TTIP es troba bloquejat per les pròximes eleccions a França i Alemanya, i per la victòria de Trump

Sembla que la Comissió ha intentat evitar aquest tràmit i per això va demanar el 2014 un dictamen al Tribunal de Justícia Europeu per preguntar si la UE podia tirar endavant un tractat comercial amb Singapur de manera unilateral. L’objectiu era, segons els crítics, identificar quins apartats del TTIP poden saltar-se la ratificació dels parlaments nacionals. Cal dir, però, que en el cas del CETA, la Comissió sí l’ha tramitat com un acord mixt, i per tant, haurà de ser ratificat pels 28 amb el mecanisme que cada país consideri.

Però el TTIP arribarà fins aquest punt? De moment es troba doblement bloquejat, tant per la part europea com l’estatunidenca. “El rebuig de la ciutadania a Europa és ampli, per la qual cosa les negociacions no avançaran fins que passin les cites electorals d’aquest any”, assegura Urtasun en referència als comicis francesos de l’abril i als alemanys del setembre. Des de la Comissió Europea, però, assenyalen cap a l’altra banda de l’Atlàntic. “Estem esperant a conèixer les prioritats de la nova Administració dels EUA”, asseguren fonts de Comerç i avisen que el TTIP no es tancarà fins que “tot estigui negociat”.

 

“Ens hauria agradat poder tancar un acord amb Obama”, lamenten les mateixes fonts. I és que els primers passos de Trump no són massa esperançadors pels partidaris del TTIP. Durant la primera setmana a la Casa Blanca, Trump va retirar els EUA del tractat de lliure comerç del Pacífic (TTP), que l’unia a països com el Canadà, el Japó o Austràlia. Per això Sangheeta Korana opina que “de moment el TTIP no veurà la llum”. En la mateixa línia es van expressar en un debat a Politico els candidats socialista i liberal a presidir l’Eurocambra, dos partits precisament partidaris del tractat.

Tanmateix, no tot és cosa de Trump. Urtasun recorda que “Hillary Clinton també s’oposava al TTIP en campanya”. A més, cal tenir en compte que aquest tipus de negociacions poden durar una dècada, per la qual cosa semblava poc realista creure que es tancaria un acord abans d’acabar la legislatura europea l’any 2019, quan la correlació de forces del Parlament Europeu pot alterar-se. Així doncs,  malgrat la recent aprovació del CETA, caldrà esperar per veure si el context esdevé més favorable per reactivar el TTIP o si, per contra, l’enterra definitivament.