Quan tot semblava a punt perquè l’administració estatudinenca posés sobre la taula dels governs israelià i palestí un full de ruta que, per enèsima vegada, intentés posar punt final a un dels conflictes més enquistats de l’Orient Mitjà, el president Donald Trump ha preferit fer bona la seva imatge de líder polèmic i imprevisible, i treure la poca pols que duia a sobre la controvertida promesa electoral de traslladar l’ambaixada estatunidenca de Tel Aviv a Jerusalem, ciutat que israelians i palestins reivindiquen com a capital pròpia. Finalment, Trump ha tornat a posposar el trasllat de la seu diplomàtica a Jerusalem, però reconeix a Jerusalem com a capital d’Israel.

“L’impacte [que tindrà la decisió] en un possible procés de pau és indiscutible”, alerta Betty Herschman, directora de relacions internacionals d’Ir Amim, una organització que lluita per convertir Jerusalem en una ciutat més equitativa per a la població jueva i palestina.

En aquesta línia, Herschman lamenta que decantar encara més la balança a favor d’Israel “negaria la històrica connexió dels palestins a la ciutat” així com “l’aspiració de fer de Jerusalem la seva futura capital”. A més, considera que, donada la sensibilitat de la qüestió, la decisió “podria desestabilitzar no només la ciutat, Israel i Palestina, sinó també els seus veïns i la regió”.

 

QÜESTIÓ DE TEMPS

La nova obsessió de Trump per modificar l’estatus de Jerusalem i reconèixer-la com a capital d’Israel coincidia amb la necessitat del President de tornar a signar l’exempció presidencial que porta endarrerint el trasllat de l’ambaixada estatunidenca de Tel Aviv a Jerusalem des del 1995, any en què el Congrés dels Estats Units va aprovar la llei que preveia moure l’ambaixada a l’Estat hebreu no més enllà de mitjans del 1999.

El mes de juny d’enguany, Trump va haver de passar pel mateix procés, ja que l’exempció té una validesa de sis mesos, per bé que llavors va apostar per mantenir intacta la política que el seu país havia seguit fins aleshores amb l’objectiu de no alienar els seus aliats àrabs ni torpedinar el procés de pau entre Israel i Palestina que la seva administració preparava. Cap d’aquestes dues condicions ha canviat fins ara –més aviat es troben en un punt més avançat i sensible- però Trump ja no ha volgut endarrerir més la posada en marxa de la primera fase d’una de les polítiques exteriors estrella del president.

 

JerusalemUn nen jueu al balcó de casa seva a Jerusalem. .Eduard Ribas

MUR DE CONTENCIÓ

En un intent desesperat per evitar qualsevol moviment de Washington que pugui alterar la fràgil situació a Jerusalem, la maquinària del govern palestí s’ha entregat a pressionar, directament i a través d’altres països, en la direcció contrària. En aquest sentit, alts càrrecs de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) han advertit que tant el trasllat de l’ambaixada estatunidenca com el reconeixement de la ciutat sagrada com a capital d’Israel malmetran considerablement les seves relacions amb el govern estatunidenc. Per la seva part, el partit islamista Hamas, que encara controla la Franja de Gaza, s’ha afanyat a convocar mobilitzacions per a divendres en cas de materialitzar-se la decisió.

Al costat dels palestins, una llarga llista de països i organitzacions, especialment del món àrab i musulmà, però també potències com Alemanya i França, han advertit Trump dels perills derivats d’una acció unilateral com la que acaba d’executar. Avui mateix el Papa Francesc ha expressat la seva preocupació pel moviment del president estatunidenc i ha fet una crida perquè “es realitzin tots els esforços per respectar l’statu quo de Jerusalem”. L’alta representant de Política Exterior i de Seguretat Comí de la Unió Europea, Federica Mogherini, també ha declarat que el conflicte “ha de resoldre’s mitjançant negociacions que compleixin amb l’aspiració de les parts”, reiterant la posició de la comunitat per una capitalitat compartida entre Israel i Palestina.

Ramallah tem que ningú prengui mesures que puguin posar en perill les seves relacions amb Washington en un moment en que la qüestió palestina ha deixat de ser una prioritat

Però malgrat aquesta aparent sintonia, Ramallah tem que, ara que finalment Trump ha apostat per canviar l’estatus de Jerusalem, el mur de contenció faci aigües i ningú prengui mesures que puguin posar en perill les seves relacions amb Washington en un moment en què les prioritats regionals estan canviant i la qüestió palestina ha deixat de ser una prioritat.

 

ETERNA CIUTAT EN DISPUTA

Una de les conseqüències més remarcables que va comportar la guerra àrab-israeliana dels Sis Dies l’any 1967, i mai acceptada per la comunitat internacional, va ser l’ocupació de Jerusalem Est per part d’Israel, que d’aquesta manera es feia amb la petita part de la ciutat que no havia aconseguit al final de la primera guerra àrab-israeliana l’any 1949.

Dos joves passegen per Jerusalem. Eduard Ribas

Automàticament, Israel va començar a modificar els marges de la ciutat segons els seus propis interessos econòmics, demogràfics i militars, i ha invertit enormes esforços en legitimar la seva narrativa al voltant de Jerusalem en detriment de la dels palestins, que no disposen a la pràctica de capacitat política per influir en l’esdevenir de la ciutat.

Donat el ferm rebuig de la comunitat internacional a reconèixer Jerusalem capital exclusiva d’Israel abans de signar qualsevol pau amb els palestins, cap país té actualment la seva ambaixada a la ciutat. Així, malgrat que alguns països, principalment de Llatinoamèrica però també tres d’africans i Holanda, van arribar-la a ubicar, la fràgil condició de Jerusalem les ha conduïdes totes a fora. Un altre consens transversal que ara Trump ha fet saltar pels aires.