LOUVAIN-LA-NEUVE (Bèlgica). El conflicte lingüístic que Bèlgica arrossega des del segle XIX divideix de facto el país en dues meitats: la valona, francòfona; i la flamenca, neerlandòfona. A finals de 1967 va tenir lloc un dels episodis més sonats d’aquesta singular disputa. Les manifestacions d’estudiants, professors i parlamentaris flamencs que desfilaven per Lovaina sota el crit de Walen buiten! (‘Els valons, fora!’) se succeïen dia rere dia. El seu objectiu: tancar la secció francòfona de la Universitat Catòlica de Lovaina situada en territori flamenc. Dit i fet. L’any següent tant l’alumnat com el professorat francòfon són expulsats de la Lovaina flamenca i el govern való pren la decisió de crear una nova ciutat que albergui les instal·lacions de la Universitat Catòlica de Lovaina francòfona. I així, amb aquest característic savoir-faire belga, neix Louvain-La-Neuve.

El Quartier de La Baraque va resistir a l’expropiació i avui és un referent com a comunitat autogestionada, reconeguda pels seus habitatges pintorescos

La llista d’espera per a disposar d’una parcel·la a l’hort és de més d’un any. Lluís FreixesEls animals sovint campen lliures pels carrers de La Baraque. Lluís Freixes

 

L’indret escollit per a edificar a corre-cuita una ciutat des de zero va ser un terreny de 900 hectàrees, exposat als vents i a la vora del bosc Lauzelle del Bravant Való. Ràpidament, pantans i bancals es van convertir en facultats i àgores, i els camps de remolatxa van esdevenir carrers de llambordes. Però la desena d’habitants de La Baraque, situada a la perifèria del terreny adquirit per la universitat i el govern való, es van negar a que se’ls expropiés el que era el seu habitatge. A la resistència s’hi van començar a unir estudiants, que compaginaven l’ocupació del barri amb les seves classes universitàries. És per això que els neo-louvanistes que viuen a La Baraque se’ls coneix com els “gals”, en referència a l’aldea que Astèrix i Obèlix defensaven de l’Imperi Romà.

UNA SOCIETAT DIFERENT

El trajecte entre el centre de la ciutat i el barri de La Baraque es fa en deu minuts a peu. Normalment es camina sota les inclemències del temps que, dit sigui de passada, sol ser previsible; a Louvain-la-Neuve hi plou sovint. Els carrers comercials del centre estan plens de botigues de menjar ràpid, material escolar i bars amb dotzenes de cerveses diferents. Sembla evident que els comerços coneixen molt bé el seu públic i que el públic coneix molt bé els comerços d’una ciutat per a vianants de la mida de l’Eixample de Barcelona.

Una de les maneres més sorprenents d’entrar a La Baraque és recorrent l’hort urbà. La passarel·la divideix un camp en què, a banda i banda, s’hi distribueixen una filera de parcel·les on hi creixen tota mena d’hortalisses destinades a l’autoconsum. Els petits rosegadors troben restes de menjar a l’abocador del compost i els gats saben prou bé que és un bon lloc per a caçar.

Els animals campen pels carrers de La Baraque. Lluís Freixes

 

Quan el camí s’acaba es pot tombar a l’esquerra per descobrir l’essència que conforma La Baraque. I vet aquí, topem amb el primer dels molts habitatges que no encaixen amb el que estem acostumats a veure. El Do it yourself  (fes-t’ho tu mateix) entès com a un moviment contracultural inspirat en l’ètica anticapitalista és ben viu al sector de la construcció.

La primera de tantes casetes amb què un es troba destaca per les seves parets revestides amb un color crema que contrasta amb el blau de França de portes i finestres. S’eleva sobre una plataforma de fusta que també fa d’entrada i es cobreix amb un sostre d’uralita que no estaria de més reformar. A dins hi viu una família amb tres criatures. Els pares són músics i treballen a Brussel·les, així que és normal passejar per aquí i sentir com el violí d’ella i el chello d’ell interpreten un cànon en D major com qui no vol la cosa. Entre tants jardins, arbres i animals sembla mentida que a deu minuts hi hagi un centre comercial, un cinema i una FNAC.

El ‘fes-t’ho tu mateix’ entès com a un moviment contracultural anticapitalista és ben viu al sector de la construcció

Si s’avança entre els corrals, les gallines i  les cabres que campen pels camins amb ple dret, van apareixent un munt de caravanes i rulots reconvertides en habitatges. Totes són diferents, quasi personals, però tenen en comú els colors llampants i els missatges reivindicatius. N’hi ha en contra del TTIP, contra l’explotació laboral i contra el maltractament animal. Un hi té penjada una bandera de la CNT.

L’abundància de llum és un dels elements comuns d’aquests habitatges. Lluís Freixes
La qualitat dels materials varia també en funció de cada casa. Lluís Freixes

 

POCS PERÒ BEN AVINGUTS

S’hi troba poca gent perquè hi viu poca gent. A les assemblees de tot el barri hi ha una seixantena de persones, però n’hi viuen prop de cent trenta, comptant els nens i les nenes que es passegen amb bicicleta amunt i avall. El dia de la reunió quinzenal es reparteixen tasques comunitàries com el manteniment dels camins i la preparació d’esdeveniments culturals. Algú proposa habilitar una zona de pàrquing perquè hi puguin cabre més caravanes. Una estudiant de Belles Arts ha organitzat una visita a La Baraque i avisa que dimarts al vespre hi haurà una vintena de joves fent fotos al barri.

Les reivindicacions polítiques tenen molta visibilitat a La Barraque. Lluís Freixes
Bandera anarcosindicalista espanyola. Lluís Freixes
Els habitants de La Barraque són contraris al Tractat de lliure comerç entre Estats Units i la Unió Europea. Lluís Freixes

 

La gràcia d’aquesta petita comunitat autogestionada és que és tan fàcil perdre-s’hi que cada vegada que la visites descobreixes racons i casetes noves. La Universitat no va trigar molts anys a rendir-se i a renunciar al seu pla d’urbanisme, i els gals viuen en pau malgrat que les seves cases són del tot il·legals. N’hi ha amb les parets de tova o directament folrades amb palla. N’hi ha de fusta, algunes amb acabats increïbles; i n’hi ha algunes, poques, fetes amb totxos. Potser, més que gals contra romans, els baraquistes d’avui en dia són els tres porquets lluitant contra el llop ferotge. I tant ferotge.