STIRLING (Escòcia). Una caixa de 20 tampons de mida regular  als supermercats Tesco, una de les cadenes més barates i comunes del Regne Unit, costa tres lliures amb 14 penics (4,30 euros). Un paquet de sis compreses de nit, dues lliures amb 40 penics (3,26 euros). Un total de 5,54 lliures (set euros i mig): aquest és el mínim que cada dona que tingui la regla ha de pagar cada mes. Comptant que una dona tingui la regla durant uns 35 anys, al llarg de la seva vida es gastarà unes 2.300 lliures.

La regulació del Regne Unit referent als impostos sobre els béns de consum establia que tots els productes relacionats amb la menstruació eren considerats de “luxe” i, per tant, el preu d’aquests se situava al grup de “no essencial”. Al Regne Unit, una campanya anomenada Stop taxing our periods ha aconseguit canviar això.

El dimarts 22 de març, i després de negociar durant mesos amb Brusel·les, David Cameron anunciava que aquests penics -o fins i tot lliures- extres en productes d’higiene íntima femenina deixarien de cobrar-se. No serà, però, fins que la Comissió Europea no aprovi la proposta que permet al govern de Westminster reduir aquesta taxa a zero, que d’altra banda ja compta amb tots els suports necessaris, que aquests preus s’abaixaran. I tot gràcies a una campanya que va sorgir des de la ciutadania.

STOP TAXING OUR PERIODS. PERIOD.

“Tot va començar amb una petició que vaig crear a change.org”, explica la fundadora del moviment Laura Coryton. “Mai vaig pensar que seria tan popular, perquè era sobre dues coses en les quals evitem pensar: els impostos i la menstruació”. Actualment, la petició, dirigida al Chancellor of the Exchequer, George Osborne -que equivaldria al Ministre d’Economia-, anuncia que ha “aconseguit el seu objectiu” amb 320.087 firmes.

Comptant que una dona tingui la regla durant uns 35 anys, al llarg de la seva vida es gastarà unes 2.300 lliures

Les negociacions al voltant d’aquesta taxa eren complexes, perquè canviar la categoria d’aquests productes no és una decisió que pugui prendre el govern britànic, sinó que s’ha de negociar amb la Unió Europea, ja que els VAT (els números d’identificació tributària) són una condició sine qua non que tots els països han d’adoptar en unir-se al Mercat Comú europeu. Arran d’aquesta petició, que com explica Coryton, ha estat “la més gran en assumptes centrats en la dona de la història del Regne Unit”, el Parlament britànic va votar el 25 d’octubre si havia d’apel·lar a la Unió Europea per poder canviar de categoria els ítems afectats per l’anomenat “impost de la menstruació”.

Els parlamentaris, però, hi van votar en contra -per una diferència més aviat petita, 305 a 287-. Mentre que el partit laborista i l’Scottish National Party (SNP) escocès van votar a favor de l’esmena a la llei de finances, els tories es van veure obligats a votar-hi en contra pels seus caps de grup, tot i que una petita porció de membres parlamentaris conservadors havien amenaçat d’inclinar-s’hi a favor, com a protesta per l’alta influència de la Unió Europea en assumptes d’impostos domèstics. Aquesta porció d’euroescèptics han estat la que finalment ha aconseguit invertir la balança, i fins i tot el mateix Cameron va arribar a reconèixer que volia acabar amb l’impost, però que tenia “les mans lligades” per Brusel·les.

EL MOVIMENT

Malgrat que el Parlament britànic va decidir no tirar endavant amb la negociació, el moviment va seguir creixent creixent, i van iniciar una altra petició, amb data del 8 de desembre, per trobar-se amb Osborne, i assegurar-se que, malgrat la votació, aquest impost se suprimiria.

Aquesta actualització de la petició va ser provocada, sobretot, per les declaracions d’Osborne a finals de novembre, on davant el resultat de no negociar amb la Unió Europea, va declarar que els diners recaptats amb aquest 5% d’impost anirien destinats a organitzacions benèfiques relacionades amb les dones.

hemisferia

Els tampons són considerats “no essencials” en molts països. Aina Soley

Aquesta afirmació va ser rebuda amb consternació, no només al Parlament -on la laborista Jess Phillips va exclamar “Tu no pagues l’impost, George, jo sí!”- sinó també per Coryton i el moviment Stop taxing our periods. “No és suficient, aquestes organitzacions no s’haurien de finançar amb els problemes de la societat”, explica Coryton. “Les dones no tenen la culpa de la violència de gènere, sinó que la té la societat. I aquesta campanya [Stop taxing our periods] no està d’acord en fer victim blaming, és a dir, culpar les víctimes”.

SUPORTS NACIONALS I INTERNACIONALS

La campanya iniciada per Coryton ha rebut, des dels seus inicis fins l’eliminació de l’impost, una onada massiva de suport, i la majoria de mitjans del Regne Unit, com la BBC, The Guardian o The Independent, se n’han fet ressò. Al llarg d’aquest últim any han tingut lloc diverses marxes davant del Parlament o Downing Street. Però una de les que va tenir més ressò a les xarxes va ser quan tres noies londinenques van decidir sagnar a través de pantalons blancs davant de Westminster, per demostrar fins a quin punt són necessaris els productes associats amb la regla. També és gràcies a aquest ressò que el govern no va poder ignorar aquest assumpte, malgrat que en la primera votació s’havia decidit no seguir amb les negociacions.

Un altre exitòs cas de protesta, per exemple, és el de Canadà, on l’activista feminista Jill Piebiak també va iniciar una petició anomenada No tax on tampons a la plataforma change.org que en aquest cas va acabar amb la taxació d’aquests productes. Piebiak reclamava la supressió del GST (Goods and Services Tax) en els articles d’higiene femenina, tenint en compte que productes com bolquers i d’altres dedicats a tractar la incontinència no tenien cap taxa aplicada. La petició, dirigida al Parlament canadenc, va obtenir 74.643 firmes i gràcies a la mobilització social va aconseguir també el suport de tots els grups polítics de la cambra. Finalment, i com a conseqüència d’això, Canadà va aprovar la supressió de l’impost l’1 de juliol passat i d’aquesta manera va posar fi a una reivindicació que perdurava des del 1980.

El mateix Cameron va arribar a reconèixer que volia acabar amb l’impost, però que tenia “les mans lligades” per Brusel·les

A països com Austràlia, en canvi, la mobilització social no va ser suficient. Tot i que el maig passat es va iniciar una petició similar que va rebre el suport de diverses personalitats -entre elles la germana de l’exprimer ministre australià- i va aconseguir 90.000 signatures, els estats i territoris australians van decidir no eliminar l’impost del 10% sobre aquests productes en considerar-los “no essencials”. Aquesta és la taxa que s’aplica a tots els considerats “productes sanitaris” del país. No obstant això, articles com preservatius i protectors solars no tenen cap tipus de taxa.

En el cas d’Espanya, per exemple, als productes d’higiene femenina se’ls aplica un IVA reduït del 10%. Un impost que des de l’associació FACUA-Consumidores en Acción consideren excessiu per “un producte bàsic per a la higiene de les dones”. És per aquest motiu pel qual des de fa temps reclamen que aquests articles estiguin taxats amb l’IVA super reduït del 4% com ho estan tots els productes considerats de primera necessitat.

tax tampons 2

DEL VAT AL VOT

La gran popularitat i seguiment d’aquest moviment ha estat el que ha aconseguit que la Comissió Europea s’avingués a canviar la llei i permeti als països que formen part del mercat comú establir VATs que no incloguin taxació extra en segons quins productes.

Però aquesta popularitat també ha estat una espasa de doble fil, ja que tot i que el moviment va sorgir i va obtenir el suport de sectors liberals, alguns dels parlamentaris més conservadors i en conseqüència, euroescèptics, l’han utilitzat com a exemple de com l’Unió Europea restringeix les decisions dels britànics, sobretot en el camp econòmic. Una espècie de pre-campanya que ha augmentat des que Cameron va anunciar la convocatòria del referèndum sobre la sortida de la Unió Europea -que ja ha rebut el sobrenom de “Brexit”- pel proper 23 de juny. En aquest sentit, Anne-Marie Treveylan, membre dels tories al Parlament britànic, afirmava: “La gent que hem escollit hauria de ser la responsable d’establir les taxes al nostre país i no la burocràcia europea, que no hem escollit”.

Tot i els dies frenètics que esperen per davant a la política britànica, el moviment de Laura Coryton està de celebració. “Ho hem aconseguit, hem acabat el tampon tax gràcies a tots vosaltres, activistes fantàstics!”, felicitava un missatge de la pàgina oficial de Facebook, breus minuts després que Cameron anunciés la retirada de l’impost. “És gràcies a vosaltres que hem canviat la història”.