SUSIYA (Palestina). “A quan queda d’aquí Susiya city?” pregunta una dona en hebreu que ha aturat el cotxe a l’entrada del poble, exactament darrere la pedra pintada que dóna la benvinguda als visitats amb un “Wellcome to Susiya” acompanyat d’una significativa bandera palestina.

Des del poble de Susiya es divisen a l’horitzó fileres de teulades vermelles. Construccions ordenades i modernes que pertanyen a l’assentament religiós israelià de Susiya city, que data de 1983 i es troba a escassos metres del poble palestí. A Susiya city hi viuen al voltant de 800 colons, que disposen de totes les comoditats que ofereix la vida a ple segle XXI.

Els assentaments israelians construïts en territori palestí, ocupat com a resultat de la Guerra dels Sis Dies l’any 1967, són considerats il·legals a ulls de la comunitat internacional. Encara que davant la passivitat de les institucions, el govern israelià segueix edificant assentaments de forma il·legal.

 

Àrea C: territori palestí sota control israelià 

Al poble de Susiya no hi ha electricitat, ni aigua corrent. Les temperatures baixen fàcilment sota dels zero graus a ple hivern, en aquesta zona àrida i muntanyosa del sud d’Hebron, a Palestina. Els 400 habitants de Susiya – la majoria nens – no disposen de calefacció ni estufes de butà. Ells combaten el fred amb mantes, roba d’abric, mitjons calents i alguns, fins i tot, amb guants. Susiya es troba a l’àrea C, segons les divisions administratives estipulades pels Acords d’Oslo, és a dir, en territori ocupat des de 1967, sota total control israelià. 

 

 

En aquest barracó de Susiya hi viu una família de 15 membresEn aquest barracó de Susiya hi viu la  família de la Somaya, de 15 membres. Natàlia Queralt

 

“Aquí hi vivim les meves nou germanes, els meus quatre germans i jo” explica la Somaya de 24 anys, que vesteix una faldilla llarga de tons marrons, una dessuadora blava i un mocador de colors que li cobreix el cap. Somriu i pregunta què ens sembla la seva llar. De manera inexplicable comencen a sortir familiars de la petita cova feta de pedra i maons. Els més petits van descalços i corren entre els ànecs i les oques. Durant el dia ha plogut, el terra està enfangat i ple de bassals.

Són escassos els metres que separen el poble palestí de l’assentament israelià, però es tracta de dos mons completament diferents.

 

Expulsions i demolicions

La primera vegada que Israel va expulsar als habitants de Khirbet Susiya, −anomenada també, la vella Susiya− va ser l’any 1986. El territori on vivien va ser expropiat per l’Estat amb la finalitat de construir un parc arqueològic, ja que dues dècades abans s’havien trobat restes d’una antiga sinagoga. Els habitants de la població, dedicats a l’agricultura i la ramaderia, van ser obligats a abandonar els seus barracons i van perdre els seus mitjans de subsistència. Sense voler-se rendir, aquests van traslladar el seu poble uns metres més enllà i van establir l’actual Susiya.

Els habitants de Susiya viuen en una permanent batalla legal amb l’Administració Civil

Des de llavors, com denuncia el moviment Ta’ayush, que lluita per la coexistència pacífica entre palestins i israelians, els habitants de Susiya viuen en una permanent batalla legal amb l’Administració Civil. Aquesta argumenta que no tenen permís per establir-se en el territori, mentre que els habitants denuncien la voluntat del govern israelià d’expulsar la població palestina de l’àrea C, sota total control d’Israel, a les àrees B i A, on hi ha un major control de l’Autoritat Palestina.

La bandera palestina marca el territori del poble de SusiyaLa bandera palestina oneja sobre una de les cisternes que proveeixen d’aigua el poble. Natàlia Queralt

 

Els habitants de Susiya denuncien que sota aquesta pràctica es troba l’objectiu real del govern israelià: annexionar-se el territori de l’àrea C. Un territori que abans de 1967 formava part del territori palestí, a l’Estat d’Israel.

L’estiu del 2015 es va dur a terme una campanya d’àmbit internacional per aturar la demolició de Susiya, que va comptar amb la participació de diversos activistes pro palestins, diplomàtics europeus, el departament d’Estat dels Estats Units i, evidentment, molt de ressò mediàtic. La comunitat d’internacional va pressionar al govern d’Israel per aturar l’ordre de demolició, “ja que només aconseguiria augmentar les tensions existents.”

Nasser Nawaja, resident a Susiya i activista per la causa, denuncia que “no es pot viure amb la incertesa de no saber si demà entrarà l’IDF, destruirà les nostres cases i haurem de començar de nou.”

De moment, però, el poble de Susiya segueix resistint.