GINEBRA (Suïssa). El passat diumenge 28 de febrer els ciutadans suïssos estaven cridats a les urnes per aprovar o rebutjar quatre noves lleis impulsades per diversos partits del govern. Entre aquestes, el referèndum sobre l’expulsió de les persones migrades ha centrat tota l’atenció de la campanya electoral i, finalment, ha estat rebutjada amb un 58,9% dels vots en contra.

Tres de les quatre lleis votades no van ser aprovades i, per tant el govern no les podrà aplicar. El sistema democràtic suís es regeix per la participació del poble a l’hora d’aplicar noves lleis, de manera que entre dos i quatre cops a l’any s’organitzen referèndums perquè els electors puguin decidir sobre les lleis del seu país. En aquest últim referèndum la participació va ser la més elevada després de 20 anys, arribant al 63%.

Els quatre temes votats

La proposta més rellevant ha estat la del partit d’ultradreta Unió Democràtica del Centre (UDC) que demanava endurir la legislació envers totes aquelles persones migrades residents a Suïssa que tinguessin algun antecedent penal, fins al punt de fer-los fora. Ja al 2010 aquest mateix partit va impulsar una iniciativa semblant, que va ser aprovada pel 53% dels vots. En aquell moment però, el govern suís va aconseguir afegir una clàusula que permetia als jutges evitar l’expulsió immediata. Precisament, el reclam de l’UDC en contra d’aquesta aplicació modificada de la seva primera proposta ha motivat el segon referèndum, que superava l’anterior ja que es plantejava que simplement una multa de trànsit fos motiu d’expulsió. El partit d’ultradreta va quedar isolat políticament en la defensa d’aquesta polèmica mesura, sent l’únic partit que es posicionava a favor i els electors tampoc van donar-hi suport i la van tombar amb un 58’9% dels vots en contra.

 

IMG_8397

Butlleta de votació pel referèndum, amb quatre seccions, una per cada llei. FÀTIMA ORTÍ

 

Els suïssos també van expressar la seva opinió sobre la iniciativa del govern de la construir un segon túnel que travessi les muntanyes alpines de la zona del Sant Gothard. El túnel actual necessita ser reformat i el govern proposava fer-ne un altre mentre es duen a terme les reparacions i així evitar que el camí quedi tallat. Els electors en contra defensen que es pot fer servir un antic túnel que s’utilitzava per fer passar els trens i que no cal fer-ne un de nou ja que això comportaria més inversió i més destrucció de les muntanyes. Finalment, el resultat ha estat favorable a la nova construcció amb un 57% a favor del sí i un 43% a favor del no.

El Partit Socialista (PS) i els Verts van encapçalar la iniciativa en contra de les operacions especulatives sobre les matèries primeres i productes agrícoles, que va ser rebutjada amb un 59.9%. I, d’altra banda, amb el suport del Partit Democràtic Cristià (PDC) es va impulsar la votació sobre la igualtat fiscal entre parelles casades i no casades, que incloïa que la definició de matrimoni a la Constitució fos descrita com la unió entre un home i una dona. Aquest referèndum va ser el més ajustat amb un 50.8% de vots en contra i un 49.2% de favorables.

Resultats dels quatre projectes de llei que Suïssa va votar el passat 28 de febrer. Eduard Ribas

 

A banda del luxe, els paradisos fiscals o la cultura lingüística, Suïssa també destaca per la seva manera d’executar la democràcia. El seu funcionament polític és cèlebre per dos elements primordials: l’elevada possibilitat de participació de la qual gaudeixen els ciutadans del país, per exemple amb el dret a promoure referèndums o iniciatives populars, i per la delegació de competències als municipis. Aquesta última característica garanteix que l’administració central es concentri només en les decisions de caràcter general i que els municipis s’encarreguin, amb les seves pròpies lleis, de totes les qüestions i conflictes interns sense necessitat de passar pel govern federal.

La “Fórmula Màgica”, la base de la democràcia suïssa 

Des de l’any 1959, la política suïssa va adoptar com una màxima irreemplaçable el que es coneix popularment amb el sobrenom de “Fórmula màgica”. Aquest mètode té la intenció de garantir l’estabilitat del govern i representar totes les posicions dels partits elegits. Per tant, estableix que els set seients del Consell Federal suís, l’òrgan que ostenta el poder executiu, s’han d’escollir mitjançant el consens de l’Assemblea Federal, que és com s’anomena la cambra parlamentària.

El Parlament suís queda dividit en dues cambres: el Consell dels Estats, on cada cantó obté – segons els seus resultats electorals – dues cadires de 46 totals i, el Consell Nacional, on els 26 cantons suïssos es reparteixen les 200 cadires en funció de la població i tenint en compte que cadascun d’ells ha d’estar representat, com a mínim, amb un membre. Aquestes dues cambres han d’arribar a un acord sempre que es vulguin impulsar noves lleis o realitzar qualsevol tipus de canvi governamental.

El Consell dels Estats i el Consell Nacional han d’arribar a un acord sempre que es vulguin impulsar noves lleis o qualsevol canvi governamental

Així doncs, entre els 246 representants de l’Assemblea Federal es triaran els set consellers i, entre aquests set es repartiran les conselleries i afers que tractaran. Un dels escollits ostentarà el càrrec de President de la Confederació, però només ho serà durant un any i, restarà al mateix nivell que la resta de consellers.

Algunes particularitats

Suïssa és considerada la més pròxima de les democràcies actuals a la tipologia de democràcia directa, en la qual els ciutadans gaudeixen d’una molt alta participació en les decisions del seu país. Per aquest motiu els electors suïssos poden votar sobre les lleis que proposen els partits del govern, com per exemple van fer el passat diumenge 28 de febrer. Aquestes votacions han de ser aprovades per una majoria doble, és a dir, hi ha d’haver majoria de vots d’electors i majoria dels 26 cantons (que serien les comunitats autònomes a Espanya) per aprovar o rebutjar la llei votada.

Cartells publicitaris sobre els referèndums del passat 28 de febrerCartells de diversos partits recomenant als votants quines opcions escollir. Fàtima Ortí

 

Altrament, els ciutadans també tenen l’oportunitat d’intervenir directament en la creació de noves lleis. Tot ciutadà major d’edat té dret a poder organitzar referèndums i iniciatives populars per propulsar noves lleis o dictar esmenes a les actuals. Aquestes modalitats de participació es poden fer en àmbit federal o en àmbit cantonal i les condicions i requisits per dur a terme el procés varien segons on es facin. A tall d’exemple, podem dir que per engegar una iniciativa popular federal cal reunir 100.000 signatures i que, un cop aconseguides, es constituirà un referèndum a tot Suïssa per votar sobre el tema proposat.

Un punt a destacar de la democràcia suïssa és el sistema de vot. Cada cop que els ciutadans són citats a les urnes per escollir els nous governants, reben amb tres setmanes d’antelació a casa uns sobres amb les paperetes electorals, les llistes i les propagandes. A més, també els hi arriba un paper extra per poder escollir els polítics que més els agraden i fer una nova llista amb ells. D’aquesta manera, tothom pot votar les persones que més s’ajustin a la seva ideologia, sense importar el partit del qual vinguin i així evitar votar un llarg llistat de noms. A més, tenen la possibilitat d’enviar el vot per correu encara que estiguin al país el dia de les eleccions.

L’augment de l’UDC, un motiu d’alarma?

La qüestió de l’augment de la popularitat del partit d’extrema dreta UDC en les últimes eleccions a l’octubre de 2015 – va obtenir prop d’un 30% dels vots – feia pensar en la possibilitat de generar un govern basat en les posicions ultraconservadores. Tot i això, el que cal tenir en compte en la creació d’un govern a Suïssa és la primera regla general del seu sistema polític: el consens. D’aquesta manera, encara que la formació política va aconseguir el 29,4% dels vots i sumar 11 cadires al Consell Nacional, aquests resultats no van generar cap canvi amb relació al nomenament del nou govern, i els partits majoritaris es van repartir els set seients del Consell Federal sense cap prioritat pel partit d’ultradreta.

El funcionament democràtic suís basat en el consens genera diferències entre els resultats de les eleccions i la composició final del govern

En aquest punt, doncs, ens trobem en un contradicció ja que, un cop defensada als quatre vents la voluntat democràtica del sistema helvètic, sembla que aquest no ho és tant quan el partit amb més nombre de vots no veu reflectits els seus resultats en la creació final del govern. El cas és que, perquè un representat sigui acceptat per ser conseller, cal que la majoria dels membres del Parlament – el formen 246 persones – estiguin d’acord amb la seva proposta. Per tant, això fa que un partit que tingui més vots pugui veure reduït el nombre de consellers que tindrà al Consell Federal si la resta de parlamentaris no accepta el candidat proposat.

En aquestes circumstàncies, que el partit ultradretà hagi augmentat el nombre de vots i el nombre de cadires al Consell Nacional no significarà que les idees i propostes d’aquest partit  siguin les que imperin a partir d’ara al govern suís, ja que el consens, les rotacions, la igualtat i els acords és l’engranatge que posa en marxa el sistema polític al país helvètic. Això mateix ha quedat demostrat en les passades votacions populars, quan la proposta de l’UDC amb relació a l’expulsió de les persones migrades ha estat rebutjada. Caldrà esperar fins el proper 5 de juny perquè els suïssos tornin a pronunciar-se envers les seves lleis. La pròxima votació popular inclourà referèndums sobre els serveis públics, la renta incondicional de base, el finançament dels transports i la llei sobre l’asil.