MONTEVIDEO. El sistema universitari a l’Uruguai és gratuït i no requereix una prova d’accés. L’aprovació dels pressupostos per l’exercici de 2015 -que a l’Uruguai rep el nom de ‘rendiment de comptes’- es va realitzar a finals del setembre passat, amb el suport del Frente Amplio, la coalició de partits d’esquerres que governa actualment.

Un dels punts calents de la votació era el pressupost del ministeri d’Educació, una qüestió que ha suposat un conflicte latent durant els darrers anys. L’executiva de Tavaré Vázquez mantindrà definitivament un petit augment al pressupost de l’organisme que gestiona els recursos del sistema educatiu obligatori -l’ANEP- i la univeristat pública -l’UDELAR-, que en un primer moment es va voler retirar.

La partida actual destina aproximadament un 4,5% del producte interior brut a l’educació; una xifra que molts consideren excessivament reduïda. Des del moviment estudiantil s’assenyala que la UNESCO estableix en un 6% el mínim que un país hauria de destinar a l’educació pública: “Se li nega una gran part del pressupost que el sistema exigeix”, remarca Diego Pereira, membre del Centre d’Estudiants, l’assemblea de la facultat d’Enginyeria de la UDELAR.

Malgrat que el 6% va ser una de les promeses electorals més importants amb què el Frente Amplio va revalidar la seva victòria rere l’etapa Mujica, el cert és que no es va complir. Després del debat intern dins la coalició i les protestes al carrer, l’Executiva ha constituït una comissió que tractarà d’abonar aquest 1,5% restant en els propers anys de la legislatura. Durant la realització d’aquest reportatge s’ha intentat traslladar el punt de vista del ministeri, però la seva negativa d’accedir a una entrevista ha fet impossible reflectir-lo.

 

LA UDELAR, UNA INSTITUCIÓ COGOVERNADA

La Universitat de la República funciona amb una relació de cogovern. Es regeix sota un Consell Directiu Central (CDC), òrgan on estan representats els estudiants, els docents i els ‘egresados’ -professionals que ja han completat la seva formació universitària-, juntament amb el rector i els degans.

Aquesta estructura es va instaurar el 1958, prenent la reivindicació del manifest de Córdoba. El 1918, sota la bandera de la llibertat de càtedra i la democratització del coneixement, els estudiants de la universitat de Córdoba van ocupar la facultat per reclamar el dret a l’educació dels fills d’immigrants. Això inspirà la creació de la Llei Orgànica de la Universitat de la República a l’Uruguai, que es va declarar autònoma i cogovernada.

“L’Uruguai és un país molt reticent als canvis”, Rodney Codina, president de l’ADUR

El CDC funciona amb els vots dels 20 membres: el rector, tres docents, tres estudiants, tres “egresados”, 10 facultats amb veu i vot. No obstant, les facultats creades posteriorment a la Llei Orgànica no tenen dret a decidir: les seves opinions s’escolten, però no participen de les votacions. “Hi hauria d’haver un Consell Directiu Central amb totes les facultats que integren la UDELAR, però cada cop que es parla de canviar la llei orgànica no s’arriba a res”, opina Rodney Codina, president de l’Associació de Docents de la Universitat de la República (ADUR). “L’Uruguai és un país molt reticent als canvis”.

sistema universitari Uruguai

La Facultat d’Enginyeria s’organitza en el Centre d’Estudiants, una de les 22 assemblees que integren el FEUU. Javier Pujol.

 

LA INCLUSIVITAT: AVANTATGES I INCONVENIENTS

La gratuïtat de les matrícules i la inexistència de prova d’accés són les principals característiques del sistema universitari uruguaià. Això el converteix en un país amb un nombre molt alt d’estudiants universitaris, uns 100.000 matriculats. Tampoc hi ha límit de matrícules, és a dir, no hi ha un nombre límit d’estudiants. Amb l’objectiu de fer els estudis universitaris accessibles a tothom, la reforma del 1958 va consolidar un sistema universitari obert sense examen d’ingrés.

Però això a la vegada presenta una sèrie de problemes. Tot i la gratuïtat de les matrícules, els materials específics de cada carrera van a càrrec dels alumnes, així com l’equip tècnic necessari per cursar Odontologia. La “superpoblació a les aules” també caracteritza els graus de la UDELAR, sobretot els primers anys. “Com no hi ha hagut un augment del pressupost d’acord amb l’augment d’estudiants, les facultats no tenen la capacitat de suportar aquesta demanda”, apunta Pereira, “però en certa manera és bo que el problema s’expressi amb la voluntat de tenir una educació per tothom”.

Aquesta massificació de les aules tampoc fomenta un ensenyament proper amb el docent: hi ha massa alumnes pel nombre de professors. “Hi ha imatges força famoses d’alumnes asseguts al terra o que han de portar cadires de casa”, expliquen els estudiants. L’abandonament estudiantil també preocupa les associacions universitàries. Un dels motius és que molts estudiants compaginen estudis i feina, fet que els va restant cada cop més temps per dedicar a la universitat. La falta de torns nocturns també dificulta l’assistència d’aquest gruix d’alumnes.

Tant alumnes com professors parlen del mite del filtre dels primers dos anys, on la dificultat de la carrera “filtra” els estudiants que no estan preparats. Segons Diego Pereira hi ha graus d’Enginyeria on prop del 50% dels estudiants deixen la carrera després del primer any. “Els estudiants abandonen, no tant per la dificultat dels cursos sinó pel desnivell entre ensenyament obligatori i universitari”, apunta. “No perquè la gent no vulgui continuar, sinó pel problema que té l’educació obligatòria a l’Uruguai”, que no prepara als estudiants pel nivell que els exigeix la universitat.
Per aquest motiu, s’havia plantejat l’opció de fixar exàmens d’ingrés, però des de l’associació de docents no es veu amb bons ulls aquest plantejament: “Hi ha estudis que demostren que la deserció seria menor”, concedeix Codina, “però el gruix de gent que hi podria accedir també seria molt menor”.

banner2

UN ASSOCIACIONISME ACTIU

Pel que fa a l’assemblearisme universitari, tant entre docents com entre estudiants, històricament tan sols han existit dues associacions fortes: a nivell docent, l’Associació de Docents de la Universitat de la República (ADUR), de la qual formen part la meitat dels 11.000 professors que treballen a la UDELAR. El mateix passa amb els estudiants, que s’organitzen sota la Federació d’Estudiants Universitaris de l’Uruguai (FEUU) , una federació centenària que no té competència assaembleària al claustre de la universitat, integrada per 22 centres i assemblees.

Les reivindicacions en el món universitari s’han repetit durant els darrers 15 anys, amb el pressupost com a centre de la majoria d’aquestes. “El desenvolupament i creixement de la universitat en els darrers anys ha fet que la qüestió segueixi sobre la taula”, justifica Rodney Codina, president de l’ADUR. En aquests 15 anys, el número d’inscrits quasi s’ha duplicat, de 60.000 a 110.000 estudiants; l’assignació des del final de la dictadura, però, només ha ascendit en poc més d’un 1,5%. A més, cal tenir en compte que només un 20% del pressupost total d’educació repercuteix sobre la UDELAR; la resta es destina a l’ANEP.

El pressupost de la UDELAR només ha augmentat un 1,5% des del final de la dictadura

En relació a la qüestió econòmica, els docents també exigeixen un augment de la plantilla i de sous. Dels 11.000 professors de la universitat, només 1.200 ho fan a jornada completa, mentre que uns altres 7.000 dediquen menys de 40 hores a la setmana a l’ensenyament.

Pel que fa a la continuació dels estudis, hi ha un consens en la necessitat de diversificar l’oferta de postgraus en totes les àrees de coneixement. “El problema és dual: manquen fons per beques de postgraus, i més diners per la UDELAR que permetin als professors dedicar-s’hi a temps complet” assenyala Codina, de l’ADUR, “ja que molts docents ben preparats marxen del país”. Actualment, aquest problema es podria mitigar en part amb l’augment de les dotacions a la investigació anunciat pel president Vázquez, que comptarà amb l’1% del PIB. Una de les principals institucions que capitalitza la recerca acadèmica i científica és l’Agència Nacional d’Investigació, que concedeix beques de postgrau.

sistema universitari Uruguai

Els clams del 6% comparteixen espai amb altres reivindicacions. Javier Pujol.

En aquest sentit, les darreres mobilitzacions estudiantils han servit per evidenciar aquestes disconformitats. Destaca la de 2015, en què 80.000 manifestants van sortir al carrer per protestar contra l’incompliment del Frente Amplio de la promesa del 6% per l’educació. “En aquestes marxes hi havia moltes reivindicacions, com la qüestió de la massivitat” explica Diego, del Centre d’Estudiants, “també per part dels docents, que es van manifestar amb nosaltres”. Per la seva banda, el professorat de secundària va decretar una vaga que es va estendre fins a mitjans de setembre i que va comptar amb el suport dels estudiants de Magisteri. Les manifestacions es van organitzar des del FEUU exercint com a mediador amb altres plataformes com l’ADUR o l’associació que agremia els funcionaris no docents de la universitat, l’AFFUR .

El 2016 també ha estat un any complicat, després que Tavaré Vázquez anunciés un augment del 0,5% sobre la inversió en Educació, que després es va retirar. “Vam tornar al carrer el 9 d’agost, amb uns 10.000 manifestants, en contra de l’eliminació d’aquest augment, que ja estava molt per sota del que s’esperava” diu Diego. “En aquest cas, vam guanyar, ja que vam aconseguir recuperar aquest marge gràcies a les mobilitzacions”.

En vistes al futur, els estudiants no tenen massa clar que en el proper rendiment de comptes ja s’apliqui efectivament el 6% per l’educació pública. Per això, es preveuen properes mobilitzacions si la comissió encarregada d’augmentar progressivament el pressupost educatiu no reeixeix: “Vam tenir un 2015 lluitant pel 6%, que va acabar en derrota; un 2016 lluitant contra la retallada de l’augment promès per la universitat, i esperem un 2017 conflictiu”, adverteixen.

 

 

Si vols llegir més reportatges com aquest, ajuda’ns!

Banner verkami hemisferia.cat