El Regne Unit travessa temps convulsos. La victòria del Leave al referèndum de permanència a la Unió Europea va obrir un escenari incert en la relació entre les illes i el continent. De forma més clara, però, el Brexit va reafirmar l’auge i èxit de l’argumentari xenòfob i la incapacitat del Partit Laborista per articular un discurs propi, desvinculat del marc establert per la dreta. Parlem amb Gabriel Siles-Brügge, economista polític i professor adjunt de la Universitat de Warwick. L’acadèmic és coautor del llibre TTIP: The Truth about the Transatlantic Trade and Investment Partnership i actualment centra la seva investigació en la política comercial del Brexit. Amb ell reflexionem sobre les causes del trencament britànic amb la Unió Europea, així com de les mancances de l’esquerra britànica per aglutinar el rebuig social a les polítiques d’austeritat.

Què ha provocat el Brexit?

En primer lloc un factor a llarg termini. Des dels anys 80, al Partit Conservador hi ha una facció ultraconservadora que veia la Unió Europea (UE) com un espai proteccionista del qual calia sortir. Aquesta facció més conservadora va anar creixent i prenent força i el 2013, a causa de l’aparició del Partit de la Independència del Regne Unit –UKIP per les seves sigles en anglès-, que vinculava la immigració amb la UE, va fer que David Cameron es comprometés a fer un referèndum.

I a curt termini?

La campanya del referèndum, al meu entendre, es va guanyar perquè es va centrar en les emocions de la gent i la por que es tenia a la immigració, fent referència a un cert passat esplendorós del Regne Unit.

Hi va haver un perfil de votant a favor del Brexit?

Podria parlar-se de tres grups de votants: el dels marginats, conegut com el dels perdedors de la globalització; el de votants de perfil socioeconòmic benestant però de valors conservadors, principalment al sud d’Anglaterra; i finalment la classe obrera tradicional, que no està necessàriament marginada econòmicament però sí que té també uns valors més aviat conservadors.

Sembla que hi va haver factors clau. Els joves no volien marxar.

És veritat que els votants més a favor de la permanència a la UE, menors de 30 anys sobretot, eren el grup demogràfic que menys es va mobilitzar. Però també és veritat que hi va haver una part de la societat que va anar a votar i mai no ho havia fet abans. Sobretot aquest grup de perdedors de la globalització, que es van mobilitzar el 23 de juny. Aquesta mobilització, que va ser més gran que en unes eleccions generals mitjanes, va ser clau.

Resultats Brexit joves i adultsFont: Elaboració pròpia amb dades de YouGov

 

Hi ha grans diferències també en la distribució territorial del vot.

A Escòcia el discurs polític és un altre; es defineix per la seva oposició a l’austeritat del govern britànic i al nacionalisme anglès més estrident. Per tant, sortir de la UE es veia, sobretot des del punt de vista econòmic, com una cosa perjudicial. El Brexit es veia com un projecte nacionalista anglès.

A Escòcia els discurs polític es un altre; es defineix per la seva oposició a l’austeritat del govern britànic i al nacionalisme anglès més estrident

A Irlanda del Nord, el fet que es votés a favor de romandre a la UE ensenya que hi ha la visió que Europa ha afavorit la reconciliació a l’illa. Es tenia por que la frontera es tornés a tancar, perquè amb una sortida del Regne Unit de la UE la frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda, que ara és una frontera oberta -sense controls de passaport, sense barreres-, seria una frontera exterior de la UE.
A Gal·les el resultat va ser sorprenent. Es tracta d’una regió de les més afavorides pels fons europeus, on tradicionalment guanya el partit Laborista. Però crec que aquí es reflecteix una mica el vot dels perdedors de la globalització, on el discurs antiimmigració s’ha implantat bastant. Sobretot el vot contra l’establishment.

Tirant d’aquest fil, fins a quin punt creus que el vot favorable al Brexit va ser un vot antiestablishment?

Un estudi recent va determinar que el fet que hi hagués immigrants no era un element que influís en el vot; influïa molt més la mida de les retallades. Això sembla constatar que sí hi va haver un important vot de càstig. Cal no oblidar, d’altra banda, que amb el sistema electoral britànic el vot de càstig és generalment més complicat. En el referèndum, per primera vegada en molt temps, cada vot valia el mateix.

Què creus que s’ha fet malament al Regne Unit perquè sectors obrers no optin per opcions d’esquerres?

Crec que això té molt a veure amb el Partit Laborista. El fet que s’hagi acceptat per una part el discurs del govern, és a dir la necessitat de l’austeritat. Dir simplement que calia fer retallades però menys bèsties que les del Partit Conservador. D’altra banda, entrar en el joc que calia estudiar els efectes de la immigració, o almenys acceptar que la immigració és un problema.

El Partit Laborista ha incorporat part del discurs del govern: la necessitat de l’austeritat i l’acceptació de la immigració com un problema

Fins a quin punt aquest discurs pot articular-se de forma coherent defensant la permanència a la UE, la qual demana aplicar mesures d’austeritat?

La veritat és que era molt difícil elaborar un discurs d’esquerres favorable a la permanència a la UE, en un context en què la Unió es lligava a la immigració i l’afavoriment de les elits. Aquí hi va haver una contradicció que l’esquerra no va saber resoldre. Es deia en campanya que la majoria de la població no sabia que el Partit Laborista estava a favor de no marxar: la gent associava la permanència a la UE amb la postura del govern.

Creus que va ser un error per part dels partidaris de quedar-se a la UE basar la campanya en arguments de la por i de tipus econòmic?

Crec que no hi havia més remei. En el temps que va durar la campanya era molt difícil canviar el discurs establert sobre la UE i crear un sentit comunitari europeu. Utilitzar arguments de la por o econòmics tenia cert sentit, ja que també s’havia vist com a Escòcia per exemple havien funcionat. Ara bé, no es va tenir prou en compte el discurs xenòfob sobre la immigració de la premsa tabloide que va existir durant anys.

Creus que la pèrdua de votants del partit laborista pot emmarcar-se en l’anomenada crisi de la socialdemocràcia?

En el cas del Partit Laborista trobem factors particulars: un partit rejovenit en certa mesura, amb canvi de lideratge i un increment impressionant de militància, que arriba al mig milió, més que qualsevol altre partit socialdemòcrata europeu. Però existeix una forta divisió dins del partit.

A què et refereixes?

Els més centristes accepten el discurs marcat pel UKIP i el Partit Conservador sobre els suposats problemes que ha causat la immigració en certes comunitats. Ho fa per por a les perspectives electorals al nord d’Anglaterra, per contrarestar el UKIP. Després hi ha una ala més d’esquerres, més liberal socialment: l’ala Corbyn. El problema és que molts dels seus votants son més conservadors en aquest sentit.

Penses que pot haver-hi una opció viable a l’esquerra del Partit Laborista tal i com està dissenyat el sistema electoral al Regne Unit?

El problema del sistema electoral britànic és que és un sistema majoritari uninominal i això pot explicar perquè aquestes faccions d’esquerres existeixen o projectes minoritaris s’han tornat a associar al Partit Laborista. El sistema electoral sens dubte és perjudicial en aquest sentit. Per exemple: a les darrers eleccions el Partit Verd va obtenir un diputat, quan en un sistema proporcional n’hauria guanyat 25. Però aquest sistema és poc probable que es modifiqui.

El sistema electoral majoritari i uninominal pot explicar perquè aquestes faccions d’esquerres existeixen o projectes minoritaris s’han tornat a associar al Partit Laborista

El principal problema del Partit Laborista, doncs, és no oferir un discurs alternatiu al ja establert?

Evidentment, perquè el que feia el Partit Laborista era reproduir el discurs de l’austeritat, matisant que seria menys agressiva. A més, acceptava el marc del problema amb la immigració presentat per la dreta. El Partit Conservador va tenir bastant èxit a l’hora de criticar les polítiques migratòries dels laboristes durant els 2000. Aquests, en comptes de defensar la decisió van acceptar la crítica i van caure en el mateix discurs. Això és bastant problemàtic.

 

evolució resultats partit laborista regne unit al parlament eleccions

FONT: Elaboració pròpia amb dades de WIKIPEDIA

 

Abans parlaves del rebuig al nacionalisme britànic. Creus que aquest és el principal factor del creixement del Partit Nacionalista Escocès -SNP per les seves sigles en anglès-?

La identitat del Partit Nacionalista Escocès, o com a mínim el seu discurs durant els darrers anys, s’ha forjat sobretot en base al rebuig a les polítiques d’austeritat. Això prima més en el seu discurs i el desmarca com a veritable partit socialdemòcrata davant l’electorat. Per tant, l’èxit del SNP, a part d’estar relacionat amb un sistema majoritari que el beneficia, té molt a veure amb un rebuig al Partit Laborista i el fet que imiti els discursos dels partits de dreta.

I ja per acabar, ens podries donar dues pinzellades de com creus que es presenta el futur del Partit Laborista amb Jeremy Corbyn al capdavant?

Difícil. Penso que seguirà com a líder del partit fins a les següent eleccions, en les quals traurà uns resultats bastant pèssims i hi haurà una nova elecció. El principal problema del líder laborista és que tot i que articuli una crítica a l’austeritat i al discurs xenòfob en qüestions de migració, Corbyn no té un discurs potent en relació amb el Brexit i li manca la competència mediàtica per defensar les seves posicions. Aquest fet, fonamental al meu entendre, el deslegitima dins del partit.

 

revista hemisferia banner