BORDEUS (França). Queden poques hores per l’inici de l’Eurocopa i ja fa temps que els carrers de les 10 ciutats que l’acolliran s’omplen de banderes i d’actes per celebrar l’arribada de milions d’aficionats d’arreu d’Europa. Els nous estadis i les fan zones de Bordeus, Lens, Lilla, Lió, Marsella, Niça, París, Saint-Denis, Saint-Étienne i Tolosa ja estan a punt per veure qui es convertirà en el nou campió. El partit França-Romania dóna inici a la major competició europea de futbol a nivell de seleccions, que acabarà el 10 de juliol amb la final a l’estadi més gran del país, l’Stade de France.

Més enllà de l’àmbit esportiu, aquesta serà una edició ben especial. I és que ara mateix per la societat francesa hi ha dos temes cabdals -i de difícil solució-  que poden fer trontollar l’inici i el  desenvolupament de l’Eurocopa: la gestió de la seguretat davant l’amenaça terrorista i les protestes contra la reforma de la llei del treball.

GARANTIR LA SEGURETAT

Després dels atacs terroristes a París del darrer novembre i a Brussel·les el passat març, la seguretat és una de les principals preocupacions a Europa. França encara es troba sota estat d’emergència i així ho estarà fins al 26 de juliol, ja que fa tan sols tres setmanes l’Assemblea Nacional i el Senat van decidir allargar aquest règim per, segons el mateix Govern, poder garantir la seguretat durant el Tour de França i a la mateixa Eurocopa. En aquest darrer, la UEFA en serà la responsable dins els estadis, però a l’exterior i a les fan zones serà França qui se’n faci càrrec.

Per l’excepcionalitat de les circumstàncies, doncs, la seguretat haurà d’estar calculada fins a l’últim mil·límetre. Per aquest motiu, el sistema que s’havia creat especialment per aquesta competició ha hagut de ser revisat. Segons va afirmar el prefecte de la policia del departament de Saint-Denis, Philippe Galli, a la final de la Copa de França que es va celebrar a mitjans de maig i que va servir d’assaig per comprovar la vigilància a l’Eurocopa, es van cometre diversos “errors” -com en la gestió de les aglomeracions per sortir de l’estadi- que hauran de ser solucionats. Alguns punts on es va fallar són “inacceptables”, deia Galli.

El dispositiu de seguretat serà un combinació entre les forces de seguretat públiques i privades. En declaracions a hemisfèria.cat, el portaveu del Sindicat Nacional de les Empreses de Seguretat (SNES), Olivier Duran, afirma que l’Eurocopa és “un desafiament excepcional per la mida de l’esdeveniment”. La vigilància estarà concentrada sobretot als estadis i a les fan zones, tot i que també hi haurà agents al voltant dels hotels i dels camps d’entrenament. En concret, hi haurà més de 60.000 agents públics i 15.000 agents privats d’un total de 60 empreses que vetllaran per la seguretat de tot el país.

Les fan zones hauran d’estar especialment vigilades ja que acolliran prop de 7 milions de persones, que podran realitzar diverses activitats relacionades amb la competició, així com veure-hi els partits. La més gran de totes, i més vigilada, serà la fan zone de la Torre Eiffel, que ocuparà els Champs de Mars i podrà acollir fins un total de 92.000 persones. Per comprovar-ne les mesures de seguretat s’han realitzat diverses simulacions.  A l’abril,  la fan zone de la Place des Quinconces de Bordeus  -que pot acollir 62.000 persones-  va viure una simulació d’atemptat, que va comptar amb la presència d’actors que interpretaven aficionats, el cos de policia, bombers, personal mèdic així com la ministra de la Salut, Marisol Touraine, i el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve. Segons aquest darrer, la despesa en seguretat s’enfilarà fins als 24 milions d’euros, 14 milions més dels previstos inicialment.

 

Capacitat de les fan zones per Eurocopa França 2016FONT: UEFA. Eduard Ribas

“LOI TRAVAIL: NON, MERCI!”

Les ciutats franceses queden parcialment paralitzades cada dijous des de principis de març, sobretot pel que fa al transport públic. Tant el moviment NuitDebout com les manifestacions al carrer contra la reforma de la llei del treball han portat França a viure, des que va començar l’any, vuit vagues generals i ja s’està preparant per la novena, que està convocada pel 14 de juny, en plena Eurocopa. La que va tenir lloc el 31 de març va donar visibilitat al conflicte gràcies al seu seguiment: prop de 390.000 persones segons les autoritats i 1,2 milions segons els organitzadors -els set sindicats francesos principals, entre els quals la Confederació General de Treballadors (CGT) i la Unió Nacional dels Estudiants de França (UNEF); i diverses organitzacions socials- van sortir als carrers en prop de 250 ciutats franceses.

Aquesta reforma de la llei del treball -coneguda també com llei El Khomri pel cognom de la ministra francesa de Treball- ha estat acusada de ser excessivament liberal, així com també el Govern ha estat titllat d’aprofitar-se dels poders que li confereix l’estat d’emergència per tirar endavant aquesta reforma.D’acord amb el mateix Govern francès, és una llei inspirada en la de l’Estat espanyol, que va ser aprovada al febrer del 2012. Les protestes han tingut efecte ja que alguns punts de la llei han estat retirats o modificats: la baixa per mort d’un familiar continuarà estant garantida per llei així com els becaris continuaran treballant un màxim de 8 hores per dia i de 35 per setmana (la llei El Khomri volia augmentar aquestes xifres a 10 i 40 respectivament).

Malgrat tot, encara hi ha punts que no satisfan als manifestants. L’antic i reconegut inspector del treball Gérard Filoche, qui també és conegut per haver estat membre de la UNEF, de la CGT i del Partit Comunista Francès, va declarar a Twitter: “Jornada de 12 hores i setmana de 60 hores: una bomba termonuclear contra el Codi del Treball. Un segle de drets aniquilats”.  Així, entre les mesures més protestades s’hi troben l’augment d’hores treballades per jornada -que pot arribar a les 10-, i la facilitació de l’acomiadament: les empreses podrien acomiadar el personal tan sols amb la justificació que han tingut qualsevol tipus de pèrdua econòmica o una baixada en la demanda.

Segons una enquesta del diari Le Parisien realitzada al febrer, un 71% de la ciutadania francesa estaria en contra d’aquesta reforma. Malgrat aquest fet, el 54% de la societat no estaria d’acord en continuar les manifestacions. Les que podrien fer perillar decisivament l’Eurocopa estan centrades en la indústria del transport i en la de l’energia:  la xarxa de trens, de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos (SNCF per les seves sigles en francès) i el subministrament de carburants, per les protestes de transportistes, preveuen manifestar-se de nou el proper 14 de juny. Ambdues paralitzarien la mobilitat dels assistents a la competició.

Seguretat, amenaça terrorista i manifestacions per la reforma de la llei del treball preocupen, i molt, al Govern francès. La Loi el Khomri, en concret, ha provocat que François Hollande i el conjunt del Partit Socialista visquin una davallada important de popularitat a menys d’un any de noves eleccions presidencials. A més, l’amenaça terrorista posa a prova els dispositius de seguretat francesa als ulls de tot Europa. Així, l’èxit de la gestió d’un esdeveniment tan multitudinari com l’Eurocopa marcarà el camí a seguir per França en els propers mesos.