QUITO (EQUADOR). El dos d’abril a l’Equador es juga el segon round electoral que decidirà si el país segueix el full de ruta dibuixat per Rafael Correa o es produeix un trencament cap a una administració neoliberal. Lenin Moreno, al capdavant d’Alianza País (AP) i continuista de Rafael Correa, s’enfronta a l’exbanquer Guillermo Lasso, que es presenta per la formació de dretes CREO.

La primera volta de les eleccions presidencials equatorianes va ser ajustada. Moreno va aconseguir una victòria parcial amb el 39,35% dels vots, tot quedant-se a cinc dècimes d’evitar la segona volta. Els resultats reflectien la pèrdua del suport popular d’AP respecte els mandats de Correa. D’altra banda, el fet que els resultats definitius triguessin tres dies a veure la llum per culpa de les irregularitats comeses en el 12% de les meses electorals va aixecar sospites i acusacions de frau envers el govern.

La segona volta no convé a Moreno. El front comú dels partits de l’oposició que no han arribat a la segona volta ha fet que les darreres enquestes vaticinin una possible victòria de Lasso. El guanyador del primer assalt, doncs, podria perdre els comicis del proper dos d’abril per raó de l’aliança de la dreta amb el presidenciable de CREO i el suport dels detractors de Correa, col·lectiu heterogeni ideològicament nodrit per aquelles persones que s’han vist més afectades per les polítiques de l’encara president.

La CONFENIAE, agrupació indígena de l’Amazònia, ha fet públic el seu suport a la candidatura de Lasso. Eduardo León

Guanyi qui guanyi, l’oficialisme seguirà dominant el poder legislatiu. L’AP té majoria absoluta a l’Assemblea, on compta amb 73 dels 138 escons totals, fet que permet al partit de Correa mantenir cert pes en les decisions estatals. Malgrat tot, l’oficialisme ha perdut la majoria qualificada (2/3 parts de l’arc assembleari) de què gaudia en l’anterior legislatura. Per contra, CREO ha passat d’11 a 34 representants. Aquest fenomen demostra que en l’àmbit provincial hi ha una disputa més política i territorial respecte qui governa. Això provoca que es voti per candidatures específiques segons la regió. A escala estatal, en canvi, la campanya té un caràcter més personalista. La figura de Correa com a president s’ha desgastat i deixa el país molt dividit, i provoca que qui governi hagi d’assumir aquesta correlació de forces.

LA INDECISIÓ: QUI ÉS EL MENYS DOLENT?

En un país on votar és obligatori, sembla que el vot nul tindrà molta presència a les urnes com a escapatòria a haver de decantar-se per cap candidat. A les enquestes, la previsió de vot nul oscil·la entre el 12 i el 14%. D’altra banda, a una setmana del referèndum pel canvi o la continuïtat del govern, molts equatorians no saben a qui votar.

La campanya s’ha basat en un joc de temors, d’intentar mostrar l’adversari com el pitjor que li podria passar a l’Equador: ¿el continuisme del cabdill que ha frustrat les esperances de redistribució promeses o el banquer que va contribuir al feriado bancario que va arruïnar la meitat de la població l’any 1999? No ha estat més que una batalla de retrets i acusacions. La proposta política, en canvi, ha estat poc protagonista de les aparicions públiques dels candidats. A més, des dels mitjans o la societat en general tampoc s’ha fet un esforç per preguntar als candidats quines són les seves apostes en matèries que reclamen una solució urgent com l’educació, la salut o la justícia i la prevenció dels feminicidis.

EL VOT ÚTIL I EL DESPIT DE L’ESQUERRA

Davant d’aquest context de desgast governamental, la població equatoriana dubta sobre quin escenari obre l’alternativa conservadora. Què provoca que Lasso tingui opcions sòlides de guanyar? Més aviat el rebuig a l’administració Correa que no pas l’adhesió a la seva candidatura.“Mai hagués votat per ell, però cal canviar de govern”, és una frase recurrent als carrers. Fins i tot la CONFENIAE, agrupació indígena de l’Amazònia, ha anunciat el seu suport a CREO-SUMA.

Lasso s’ha valgut de la seva proposta principal (un milió de llocs de treball en quatre anys) per abanderar el seu programa, que té com a eix central la recuperació de les iniciatives privades i la liberalització del mercat com a motor per reactivar l’economia. En realitat, però, un dels factors que ha jugat més al seu favor és la necessitat de canvi que es respira entre la població.

Els votants potencials de Lasso es mouen pel rebuig a l’administració de Rafael Correa abans que per l’adhesió a la seva candidatura

El presidenciable conservador ha sumat molts suports entre les candidatures opositores que es van quedar pel camí. A aquests se li afegiran totes aquelles paperetes de persones que senten el desgast dels deu anys de mandat d’Alianza País. Una dècada marcada per la repressió als moviments socials provinents de l’esquerra i a la diversitat de les nacionalitats indígenes, la contaminació d’ecosistemes verges a causa de l’extractivisme, i de la corrupció per part de funcionaris i membres del govern.

LA POR AL BANQUER: L’ARGUMENT CONTINUISTA

D’altra banda, la promesa que més ha fet servir Moreno ha estat la de “treure 900 mil persones de la pobresa el 2018”, i es recolza en que aquesta ha estat la tendència de les legislatures anteriors. La candidatura oficialista aposta per consolidar les conquestes realitzades en aquests deu anys de Correa, durant els quals la implantació de serveis públics bàsics (tot i que de manera uniforme, sense tenir en compte les diversitats culturals i identitàries) són un fet.

A les enquestes, la previsió de vot nul oscil·la entre el 12 i el 14%. Eduardo León

El recurs que més ha explotat, però, ha estat el feriado bancario d’inicis del mil·leni per generar rebuig cap al candidat conservador. Lasso va jugar-hi un paper important: primer com a banquer que va liderar el procés de liberalització del mercat financer i després com a ministre d’economia en el moment de l’esclat de la bombolla que desencadenaria la crisi financera.

A aquest eix discursiu, l’oficialisme hi afegeix la por que es reprodueixi a l’Equador la mateixa situació que a l’Argentina: Lasso s’equipara a Macri i el correísme caigut s’emmiralla en els Kirchner en el supòsit que l’AP perdés les eleccions. Infundant el temor a un canvi de caire neoliberal, Moreno omple els buits d’un programa electoral basat en seguir apostant per una Revolució Ciutadana, que sembla que encara no ha acabat d’arrencar.

L’EQUADOR, CLAU ESTRATÈGICA A LA REGIÓ

El que menys tindran en compte els equatorians a l’hora de votar és la repercussió que pot tenir el resultat de la seva decisió regionalment i internacional. Es vota des de l’estómac. Això vol dir solucionar els problemes immediats i urgents que requereix la població, als que cap dels dos candidats sembla poder donar resposta de manera efectiva. Si es mira a l’exterior, però, l’Equador és una peça clau per a un projecte de renovació política de caire antiimperialista a l’Amèrica Llatina i l’esperança de la viabilitat d’un canvi en el sistema econòmic a escala mundial.

La Revolució Ciutadana mostra l’ambició per accelerar un procés d’integració social que no ha estat capaç d’incloure part de la població

Des de la resta de països de la regió es veu la possible victòria de Lasso com la caiguda d’un dels últimos bastions del Socialisme del segle XXI. Després del canvi polític a l’Argentina i de l’impeachment a Dilma Roussef al Brasil, es deixaria Veneçuela sola i enmig d’una greu crisi econòmica. Seria, a més, un qüestionament als caps d’estat que van liderar aquests projectes en els seus respectius països i que estan perdent hegemonia. És a dir, un enfortiment de l’Aliança del Pacífic, que dóna llum verda al model de desenvolupament basat en l’extractivisme i els tractats de lliure comerç, amb Xile, Mèxic, Perú i Colòmbia com a màxims exponents.

La pèrdua de suport a l’AP i al propi Correa es podria interpretar com un símptoma de com s’ha intentat implementar aquesta revolució que havia de ser ciudadana: generant expectatives gegants, que més que una estratègia populista mostra l’ambició per accelerar un procés d’integració social que no ha estat  capaç d’incloure part de la població, sobretot aquells sectors històricament silenciats i que havien de tenir-hi veu. Malgrat tot, sembla que la indecisió serà present fins el dia de dipositar els vots a les urnes. Per ara, les enquestes donen com a favorit Moreno.