L’olor de comí recorre tota la sala del Club Palestí de Santiago de Xile. La cridòria s’escampa arreu i la música àrab distorsiona qualsevol intent de mantenir una conversa. Si alguna persona arribés aquí sense saber de què tracta aquest esdeveniment podria pensar que és una celebració. L’ambient, l’alegria i la solidaritat li’n són pròpies; però el que es reivindica no hi té res a veure. Els refugiats palestins d’Amèrica Llatina s’han reunit en aquest estadi als afores de la ciutat per reivindicar els 50 anys del principi de l’ocupació d’Israel sobre el seu poble.

El Taqalid, nom que li han donat a aquesta trobada de la diàspora palestina, ha aconseguit reunir a milers de refugiats. La intenció d’aquesta celebració és, tal com explica Mahmout, un jove xilè fill de palestins, “la reivindicació del problema de la colonització”. La idea, assegura, és “recuperar les arrels palestines i intercanviar experiències i pensaments entre nosaltres”.

 

Mapa de l'evolució de l'ocupació de PalestinaMapa de l'evolució de l'ocupació de Palestina. Aina Soley

 

En aquests 50 anys de la irrupció militar d’Israel en territoris palestins, l’ocupació s’ha consolidat en gairebé tots els àmbits. L’autoritat d’Abbas, líder palestí, arriba al 18% del territori de Cisjordània, que a la vegada representa, juntament amb la franja de Gaza, el 22% de la Palestina històrica. La situació de violència que es viu actualment, i que es va viure en el passat, sobre el terreny, va empènyer a centenars de milers de persones a marxar del seu lloc d’origen. Aquest és el cas de la Nadia, que va haver de migrar amb 35 anys i tres fills. “La situació allà és insostenible, la vulneració dels nostres drets és contínua”, comenta.

En aquesta diàspora, Xile ocupa un lloc singular: és el país del món amb més migració palestina fora de l’anomenat món àrab. D’uns 10 milions de palestins al món s’estima que centenars de milers viuen en aquest país. Un dels estudis més importants sobre el tema, de la Fundació Konrad Adenauer, assegura que no hi ha cap altre lloc del món on visquin tants. Tot i això cal remarcar que més de la meitat d’aquests palestins van migrar al país llatinoamericà a finals del segle XIX fugint de l’imperi otomà. Així i tot, la quantitat de refugiats que ha rebut Santiago aquestes últimes dècades ha consolidat Xile com el principal receptor de persones palestines fora del món àrab.

 

LA RAMALLAH DE L’AMÈRICA LLATINA

Santiago s’ha erigit com la ciutat de referència dels palestins. La influència que ha tingut aquest poble a nivell social, cultural i d’urbanisme ha estat constant i profunda. Una de les reminiscències religioses més important que podem trobar és l’església ortodoxa de San Jorge al barri de la Recoleta -la majoria de refugiats són cristians ortodoxes- que se suma a d’altres institucions, diversos diaris de premsa general i un club social i esportiu, amb un equip de futbol què juga a primera divisió.

La nombrosa i prolongada migració palestina ha generat un profund impacte social, cultural i urbanístic a la ciutat de Santiago

Gràcies a les pròpies iniciatives la comunitat palestina ha aconseguit fer-se un lloc en la societat xilena. “Els palestins han seguit el procés de tot migrant: subsistir econòmicament i  integrar-se i assentar-se culturalment” explica Daniel Jadue, descendent de palestins de Beit Jala i actual alcalde de la Recoleta, en una entrevista a la BBC.

Actualment els refugiats palestins s’estan assentant a als barris de Ñuñoa, Providencia o, com Jadue, a la mateixa Recoleta. No obstant això, Patronato ha estat tradicionalment el barri amb una major comunitat palestina. Proper al centre, actualment és una de les comunes amb la renta per càpita més baixa de Santiago. Només cal sortir de l’estació de metro i les deixalles i la ferum et desenfoquen la vista. A deu metres, un carrer sense sortida acull a quatre persones sense sostre que es refugien del mal temps i les mirades alienes. L’administració ha desatès els seus habitants.

 

Patronato Santiago Xile PalestinaTot i ser un barri cèntric, l'administració descuida els serveis bàsics de neteja i manteniment a Patronato. Cristina Gironès

 

La decadència de Patronato passa desapercebuda per les institucions. “L’Ajuntament no s’ha molestat mai a parlar amb nosaltres, a oferir-nos una sortida” comenta Tarik Al-Majida, un home palestí d’uns 50 anys, calb i amb posat seriós. Ell ha tingut més sort que els companys que dormen cada dia a la intempèrie. “Em guanyo la vida, o, més ben dit, el pa, en una parada de fruita i verdura al mercat de la Vega. Cada dia em desperto a les cinc del matí i no acabo fins a les sis de la tarda”, explica. I és que el mercat de la Vega, en ple cor de Patronato, s’ha convertit en un punt de trobada de la migració que ha arribat al país a la recerca d’un futur millor.

L’estranya composició de Patronato li dóna un caràcter singular. Aquest barri urbanísticament heterodox ha crescut a batzegades: els alts edificis d’apartaments barats i les cases tradicionals que es van alçar fa més d’un segle conviuen enmig de la gran ciutat. Patronato s’ha anat construint en paral·lel a les onades migratòries palestines que han arribat cíclicament a Xile. Les principals arribades van coincidir amb l’annexió de Jerusalem el 1967 i les intifades dels anys 80 i 90.

 

PER QUÈ XILE?

Aquesta és una pregunta recurrent entre els xilens. En Mahmout explica que els seus pares van arribar aquí perquè el tiet hi va migrar. “És on tenien família, on sabien segur que no estarien completament sols”. I és que la primera raó perquè Xile sigui el país amb més migrants palestins és l’efecte crida. Al-Majida hi està d’acord. “El meu germà va triar Xile perquè els seus sogres havien vingut. Jo vaig triar-lo pel meu germà. I la meva esposa i fills, per mi. I així successivament”.

 

Palestina Santiago Chile migracióPatronato és un barri multicultural, humil i cèntric, on tradicionalment s'ha concentrat el gruix de la comunitat palestina a Santiago. Cristina Gironès

 

No obstant això, la causa de fons és més complexa i està relacionada amb dos factors sociològics. En primer lloc, els palestins més primerencs en aterrar a Xile van ser els joves que fugien del servei militar turc el 1912. En aquella època, milions de persones migraven d’Europa a Amèrica. Així, Xile va instal·lar agències d’immigració a Alemanya, Suïssa i França i els palestins es van sumar al gran desplaçament humà.

La semblança religiosa entre ambdós pobles, el creixement de la indústria salnitrera al nord i l’enorme mercat comercial del país van promoure l’assentament dels palestins a la ciutat. En relació a això, la semblança orogràfica i gastronòmica entre Xile i Palestina també va ser -i ha estat- una raó de pes en l’elecció.

La semblança religiosa, orogràfica i gastronòmica, juntament amb el creixement industrial i comercial van potenciar la migració palestina a Xile

“És curiós, però la vall central xilena és molt semblant orogràficament a Ramallah” explica Eugenio Chahuán, director de la Revista d’Estudis Àrabs de la Universidad de Chile. I en plena diàspora, trobar la terra promesa a l’altre costat de l’Atlàntic, una terra molt semblant a la teva llar, “els provoca un sentiment de reconfort”, comenta.

I entre pastissos àrabs i anís, la cultura palestina ressorgeix i reivindica el seu lloc al món a centenars de milers de quilòmetres de distància del seu origen, en un estadi als afores de Santiago de Xile, entre música eixordadora i forta olor a espècies i menta, amb consignes de resistència i solidaritat.