Als Estats Units, la gent d’origen mexicà s’ha referit a si mateixa de diferents maneres, depenent de l’època històrica. Identificar-se com a “Chicana/o” comporta una sèrie de connotacions polítiques, històriques i culturals que passen per recuperar amb orgull les arrels asteques del poble mexicà i superar el significat pejoratiu que el terme tenia als anys 40 i 50. Poc a poc, els Estudis Chicanos s’han anat introduïnt a diverses universitats nord-americanes com una disciplina transversal que toca temes històrics, sociològics, artístics, de gènere i que beu de la teoria comunista. Parlem amb Inés Casillas, professora d’aquest departament a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara.

És vostè Chicana perquè els seus pares van néixer a Mèxic o és també un sentiment nacional i una declaració política?

Considerar-se Chicano o Chicana és sens dubte una declaració política. Jo dic que sóc Chicana perquè els meus pares són de Mèxic i també tinc germans que van néixer a Mèxic, però sento alguna cosa diferent pel que fa a aquest país perquè vaig néixer a Estats Units. Al mateix temps els Chicanos i Chicanas tenen una relació diferent amb els Estats Units que els Anglo-Americans perquè és un país on hi ha molt racisme i una contínua criminalització dels immigrants en els mitjans de comunicació. Potser ens sentim menys a casa o menys còmodes. És per això que el terme “Chicana/o” és un terme amb un sentit històric, polític i cultural que es va buscar als anys 1960 per protestar contra la discriminació racial i reclamar els drets de les persones d’origen Mexicà a Estats Units. És un terme que fa honor als orígens de classe baixa de moltes d’aquestes persones i reivindica el seu bagatge cultural indígena.

La identitat Chicana és una identitat que s’escull i cada vegada hi ha més nens que s’identifiquen amb ella gràcies a la família o l’escola

Quan i com es defineix i identifica un com a Chicana/o?

Crec que és una posició que es pren al voltant dels 18 o 20 anys, normalment quan s’entra a la universitat. És una etapa on no només es reben classes de sociologia, sinó que les noves generacions de Chicanos es troben fora de casa i troben un nou idioma amb el qual explicar com se senten. De totes maneres, cada vegada hi ha més nens que s’identifiquen com a Chicanos perquè hereten el terme dels seus pares o entren en contacte amb ell a l’institut. És una identitat que s’escull, i el fet que els Estudis Chicanos s’estiguin introduint cada vegada més a les escoles i no només a les universitats dóna les eines perquè les persones més joves puguin entendre’s a si mateixes.

 

IMG_7840Dolores Huerta va ser activista al servei dels drets dels treballadors, els immigrants i les dones i co-fundadora del sindicat United Farm Workers. Andrea Romanos

 

Què va suposar el moviment Chicano als anys 60 i 70 per a les persones d’origen mexicà als Estats Units?

Abans del Moviment Chicano, al cens d’Estats Units es marcava els mexicans com a “blancs”. Fins recentment, un es podia identificar com a blanc, negre, asiàtic o nadiu americà. Però els mexicans no són indígenes d’Estats Units, i molts ni són blancs ni se senten així. El Moviment Chicano va ser un moviment per dir que no som blancs i que necessitem que malgrat ser d’origen mexicà no se’ns tracti com a immigrants. Milions de persones es van ajuntar per reconèixer que els Estats Units era la casa seva i proclamar que volien ser part d’aquesta nació, però sense haver de renunciar a la seva història i la seva cultura.

Milions de persones es van ajuntar per proclamar que volien ser part d’aquesta nació, però sense haver de renunciar a la seva història i la seva cultura

En gran part, la cultura Chicana es basa en honorar uns orígens de classe treballadora i a recuperar la influència indígena. Per què? Quins recursos s’utilitzen?

El Moviment Chicano va donar lloc a una explosió artística i literària als anys 60 i 70, on els artistes explicaven amb la seva feina la desigualtat de què els Chicanos eren víctimes, però també transmetien la promesa d’un futur. En gran part, l’art Chicano se centra a honorar la terra d’Atzlán, la terra original dels asteques. El mite explica que Atzlán era un paradís que s’estenia des del nord-oest de Tenochtitlán,  que avui dia és Ciutat de Mèxic. Des dels anys 60, Atzlán s’ha convertit en un símbol d’orgull cultural i d’apoderament social i polític. Alhora que es negaven drets a les persones d’herència Mexicana, molts activistes van començar a desafiar els valors i institucions establerts de la societat nord-americana. Els termes “hispà” o “llatí americà” es van canviar pel de Chicana/o alhora que es glorificava l’ascendència asteca. Amb la reivindicació d’Atzlán es va pretendre mostrar que els que realment podien reclamar el Sud-oest dels Estats Units eren els Chicanos i no els anglo-americans. Així, molts líders i artistes van començar a utilitzar símbols asteques. És per això que, per exemple, en molts murals fets per Chicanos es poden veure piràmides mesoamericanas, el déu del sol, cares de mestissos, guerrers asteques o fins i tot figures com Benito Juárez o Emiliano Zapata.

A vegades recuperar els orígens indígenes s’entén com una forma de descolonització. Amb això es busca dir que els Chicanos no volem ser més blancs o deixar de parlar espanyol per integrar-nos als Estats Units, sinó que malgrat conservar els nostres orígens i la nostra llengua podem seguir endavant.

El Moviment Chicano és molt conscient en temes de gènere. Era el feminisme una assignatura pendent per als mexicans a Estats Units?

Jo a classe sempre parlo de dones i feminisme, però la veritat és que el Moviment Chicano és un moviment molt masculí. La gran majoria d’acadèmics i escriptors sobre el tema són homes. El que va passar als 60s va ser que un grup de Chicanas es van queixar de la relegació de la dona a l’espai domèstic i de la seva poca participació a la política. Va ser així com es van buscar nous significats a algunes figures femenines que havien estat demonitzades pel folkore. Per exemple, es va revertir completament la història de La Malinche. La Malinche va ser una dona indígena que va servir com a traductora per a Hernán Cortés durant la conquesta de Mèxic, i és recordada en la cultura popular com una “puta” i una traïdora que va donar l’esquena al seu poble, a més de ser un personatge altament sexualitzat.

Bé, durant el moviment Chicano es va recuperar la figura de La Malinche i es va començar a entendre com una víctima del ressentiment de l’home blanc. Sens dubte hi ha més punts de vista en la història a part del dominant: ella va ser venuda a Cortés per la seva pròpia gent i sens dubte era una dona extremadament intel·ligent. Es va buscar canviar la narrativa, desfer la història escrita pels conqueridors i entendre-la d’una altra manera. Es van fer aquestes petites coses, però el Moviment en sí va ser molt masculí.

Es va buscar desfer la història escrita pels conqueridors i entendre-la d’una altra manera

Però el departament en el qual vostè ensenya no es generalitza sota un masculí, sinó que s’anomena Chicana/o. Sens dubte hi ha certa consciència de gènere.

Cert, i cada vegada més hi ha gent que rebutja aquesta dualització i escriuen [email protected] o Chicanxs. Una dels meus col·legues a la universitat, Aída Hurtado, és una de les pioneres en el feminisme Chicana/o, va deixar d’utilitzar el terme Chicana/o perquè sens dubte utilitzar-lo és reconèixer el patriarcat. En una societat on tot està organitzat per ser dona o home només pot haver-hi violència, i per això entre els acadèmics cada vegada s’intenten buscar termes que siguin més inclusius. Encara que és cert que utilitzar la “a” i la “o” ja és un pas endavant. Els meus fills van a una escola hispanoparlant on no s’utilitza únicament el masculí, sinó tots dos gèneres. Des de petits, ells estan aprenent un Espanyol totalment diferent.

Creu que les lleis immigratòries que està adoptant últimament Estats Units, com per exemple el DREAM Act, premien els Mexicans “Americanitzats”?

Quan parlo de lleis com el DREAM Act intento tenir molta cura amb les meves paraules. La meitat de la gent, sobretot en l’àmbit universitari, està molt a favor de la llei. La majoria de Chicanos que arriben a la universitat són Dreamers, estan aquí perquè van sortir endavant a l’escola. Normalment el seu anglès és millor i van arribar als Estats Units quan eren més joves. La seva realitat és molt diferent i no vull negar-los la seva experiència ni per descomptat la seva oportunitat de tenir papers en aquest país. Però alhora penso en joves que arriben quan tenen 16 anys i tenen la cultura mexicana més arrelada, lluiten per parlar bon anglès i no tindran cap oportunitat de legalitzar la seva situació. És per això que molta altra gent considera que el DREAM Act és una llei insuficient i que reforça una concepció de la immigració que divideix a les persones entre “bons” i “mals” immigrants i criminalitza als pares indocumentats però assenyala als seus fills com a innocents.

Hi ha joves que arriben quan tenen 16 anys i tenen la cultura Mexicana més arrelada i no tindran cap oportunitat de legalitzar la seva situació

I els que ni tan sols poden beneficiar-se d’aquesta llei?

Ara mateix és molt comú haver d’esperar de 12 a 15 anys per obtenir un permís de residència. És dificilíssim i molt, molt car aconseguir papers. Tinc un amic Mexicà que es va casar amb la seva dona Nord-americana i va trigar 9 anys en aconseguir-los. Ell vivia en Santa Bàrbara però el van citar per fer l’entrevista a El Paso-Juárez (a la frontera entre Texas i Mèxic). Van haver d’estalviar per viatjar de Califòrnia a Juárez, on no coneixien a ningú, quedar-se dues setmanes en un hotel i passar proves de salut, una revisió mèdica del seu historial o presentar un paquet enorme de cartes de gent que explicava que efectivament no era un criminal, a més de moltes altres coses.

Quina resposta busca donar la consciència Chicana als processos d’assimilació cultural?

Això és alguna cosa que penso cada dia. Per a mi és difícil, perquè la meva mare sí era camperola, treballava en una fàbrica, i a estones també feia d’infermera. Jo, no obstant això, no tinc aquesta vida i, com jo, molts Chicanos han pogut tirar endavant amb una bona feina. De totes maneres, a casa parlem molt de política i els meus fills van a una escola on el 90% dels estudiants són Mexicans. És una escola molt humil on moltes famílies han de portar els seus fills perquè puguin menjar tres vegades al dia. M’agrada que els meus fills vagin a una escola pública i no vull que creixin en una bombolla, sinó que estiguin en contacte amb la realitat. A més és una escola molt Chicana, i això m’agrada. Crec que com a Chicanos sempre busquem refugiar-nos a les nostres festes i tradicions. Amb els meus fills, per exemple, celebrem alguna cosa tan simple com el Dia dels Morts, molt nostra. Se celebra també a Mèxic, però pels Chicanos és alguna cosa enorme.

IMG_7836La celebració del Día de los Muertos se centra en reunions d’amics i familiars que s’ajunten per recordar aquells que han mort i acompanyar-los en la seva jornada espiritual. Andrea Romanos

 

A nivell nacional, fa uns anys que Estats Units va establir el 31 de Març com el Dia de César Chávez, celebrat en vuit estats del Sudoest.

El dia de César Chávez no és tan important com els de George Washington o Abraham Lincoln, però efectivament és una figura Chicana que els nord-americans celebren i és molt important en alguns estats. En Sant Francisco o Oakland, ciutats molt progressistes, tot es tanca. César Chávez va ser una figura fonamental en la lluita pels drets dels camperols i dels immigrants mexicans als Estats Units, i és una figura que avui dia encara té la seva estampa. Carrers, escoles, i biblioteques es diuen com ell. És necessari veure el seu nom al calendari.

César Chávez va ser una figura fonamental en la lluita pels drets dels camperols i dels immigrants mexicans als Estats Units

Però alhora hi ha tota una indústria a Estats Units al voltant d’una cultura i una estètica mexicanes molt estereotipades. Per què se celebren aquí festes com el Cinc de Maig, pràcticament inexistent a Mèxic?

El Cinc de Maig és una festa que hauria de commemorar la victòria dels mexicans sobre els francesos, llavors considerats l’exèrcit més poderós del món, l’any 1862 a la Batalla de Puebla. No és una celebració mexicana sinó que alguns Chicanos la van portar a Califòrnia durant la Guerra Civil. I podria ser un dia on la gent s’interessés per aprendre més sobre la història o la cultura mexicanes, però desafortunadament s’ha convertit en una festivitat on l’alcohol ha pres el protagonisme. Els tacos de mala qualitat i les ofertes en margarites i xarrups de tequila l’han convertit en una espècie de Sant Patrick’s Day als Estats Units. El passat Cinc de Maig estava fent classe i vaig veure una noia vietnamita entre els meus alumnes vestida amb un ponxo mexicà. La festa actualment serveix per posar-se un barret i un bigoti fals i beure fins a acabar pel terra, cosa que només fa que reduir la tradició mexicana a una caricatura.

Per primera vegada des de la Febre de l’Or, el 40% de la població de Califòrnia és hispana. Com influirà el vot llatí en unes eleccions de Clinton contra Trump?

De moment se sap que des del moment en què Trump es va confirmar com a candidat Republicà, a Los Angeles més de 350.000 persones s’han registrat per votar. I el 45% dels habitants de Los Angeles són d’origen llatinoamericà. De totes les persones que s’han registrat, el 60% són menors de 25 anys, un grup d’edat entre el qual Trump no és gens popular. Trump va perdre els primàries a Califòrnia, perquè no hi llatinoamericans que li donin suport. I la població llatinoamericana en general, i els Chicanos específicament, tot i ser considerats una minoria, tenen un pes important dins del total de vots que es recompten en un país tan multicultural com aquest. No crec que Trump surti escollit, però el més preocupant és que està donant llicències a la gent per dir coses horribles sobre els mexicans. La seva aparició a escena fa molt de mal a la gent que feia un esforç per entendre la situació de la població d’origen mexicà als Estats Units, la nostra història i la nostra cultura.