Com cada 6 de gener arriben els Reis d’Orient amb els seus camells carregats de regals… i els comptes bancaris dels pares patint. La que és una de les festes més innocents, divertides i carregades d’il·lusió de l’època nadalenca també està fortament polititzada, i no parlem només dels debats sobre homofòbia i transfòbia promoguts per la dreta i ultradreta contemporànies. Ja des de la redacció de l’Evangeli segons Mateu, sobre l’any 80 d.C., la figura dels reis va servir com a agent polític per a complir l’objectiu cristià de colonitzar amb la seva ideologia.

Explica el sacerdot i teòleg José Luis Sicre que aquest Evangeli es va escriure en una època de conversions massives al cristianisme. A través de la figura d’uns savis que venien d’Orient, més enllà de les fronteres de Palestina, s’interpel·lava als contemporanis a abandonar la seva fe i a unir-se a les ensenyances de Crist: “si vénen savis de fora per adorar-lo, per què no ho feu vosaltres, que heu conviscut amb ell?”. Una estratègia política per recaptar la quantitat més gran possible de fidels en aquesta nova fe, que s’estava constituint.

Els Reis d’Orient van ser usats com a propaganda per atraure fidels a les files cristianes

A la Bíblia, així i tot, no s’especifica ni el nom ni el número: els Reis d’Orient que coneixem avui dia (Melcior, Gaspar i Baltasar) no van aparèixer fins al segle V quan el Papa Lleó I va establir que serian tres, un número especialment simbòlic pel cristianisme (pare, fill i esperit sant) que es correspondrien a les tres edats de l’home, els tres continents coneguts i els tres regals (que sí que es detallen a l’evangeli).

 

TRES REIS PER COLONITZAR EL MÓN

Encara que des de l’humanisme i el renaixement es va dibuixar una Edat Mitjana fosca, els historiadors contemporanis han desconstruït aquesta imatge. A la Baixa Edat Mitjana ja existia un esperit cosmopolita i d’obertura al món. És aleshores quan trobem el primer rei Baltasar negre: seguint el cànon de tres reis, cadascun representava un dels tres continents, Europa (Melcior), l’Àsia (Gaspar) i l’Àfrica (Baltasar).

Aquesta repartició per tot el globus medieval dels reis no servia cap altre objectiu que impulsar la colonització cristiana que es va començar a dur a terme des dels primers anys del cristianisme (cal no oblidar, per exemple, que Sant Tomàs, un dels apòstols de Jesús, va arribar a l’Índia per evangelitzar-la poc després de la mort del Messies).

Col·locant l’origen de cada rei a un continent diferent es facilita la conquesta ideològica de qualsevol part del món perquè els autòctons tenen algú en qui emmirallar-se

El papa emèrit Benet XVI explica al seu llibre La infantesa de Jesús que els Reis d’Orient són representats com a buscadors de la veritat i que, a través de representar cadascun d’ells els tres racons del món conegut, volien interpel·lar a qualsevol persona d’arreu del globus a seguir els passos dels homes més savis de la seva regió.

Així doncs, d’uns personatges poc definits i gairebé anecdòtics a l’Evangeli, el cànon cristià i els pares de l’Església creen una eina propagandística capaç d’arribar a tots els racons del món. Aquesta propaganda va ser ben emprada pels predicadors en la missió evangelitzadora, que la van utilitzar perquè les cultures autòctones trobessin en els Reis d’Orient uns referents propers amb els quals identificar-se i assimilar amb més facilitat aquesta religió estrangera.

 

UN REI INDÍGENA PER COLONITZAR AMÈRICA

El rol d’agent colonial dels Reis d’Orient no va ser exclusivament impulsat per les institucions religioses. També les monarquies de la península Ibèrica van intentar crear un nou Rei indígena americà per promoure i legitimar la conquesta cristiana d’Amèrica. Ho veiem, per exemple, en el quadre de Vasco Fernandes que dibuixa, per justificar la conquesta portuguesa de Brasil, un Rei d’Orient amb una corona de plomes, una javelina i trets indígenes americans.

reis d'orient de vasco fernandesDetall de l'Adoració dels Reis Mags de Vasco Fernandes

Així i tot, explica Virginia Seguí que aquesta construcció no va ser recolzada per la cristiandat i va quedar en desús. Encara avui dia, però, et pots trobar amb el quadre de Fernandes a la Viseu (Portugal) com a mostra del passat colonial.

 

PERÒ… I GASPAR?

Baltasar havia de ser negre en representar l’Àfrica, Melcior blanc en representar Europa i el Llevant i Gaspar havia de ser xinès, indi o mongol en representar l’Àsia. Segons l’Enciclopèdia Britànica del 1913, recollint el testimoni d’historiadors del segle XIV, Gaspar havia nascut a l’Índia i va creuar la Ruta de la Seda per anar a veure el messies.

Els colons britànics a l’Índia van saber utilitzar l’origen indi de Gaspar i la tradició cristiana índia fruit de l’evangelització de Sant Tomàs. Demostrar que figures bíbliques que havien participat activament en la vida de Jesús (un rei d’Orient i un apòstol) eren d’origen indi legitimava el mandat colonial i els permetia justificar l’educació cristiana i la imposició religiosa. El colon britànic Thomas Babington Macaulay va assegurar que: “cap hindú que hagi rebut una educació britànica sentirà afecte per la seva religió”.

Gaspar és d’origen asiàtic: indi, xinès o mongol. Però actualment se’l representa amb trets d’home blanc

Avui dia, l’origen indi de Gaspar també ha estat discutit. Mentre que pobles de majoria cristiana índia el reivindiquen com a propi, a la Xina se l’identifica amb l’origen mongol, poble íntimament lligat amb la història imperial xinesa. Situar-lo com a rei de la Mongòlia precristiana també serveix a la Xina per a justificar, assimilar i legitimar.

Independent del seu origen, per què en la majoria de les representacions contemporànies és blanc i pèl-roig o castany? On són els trets asiàtics?