El dia 6 d’agost de 2017 es va desnonar a Roma el campament de refugiats ‘Baobab Experience’, situat al costat de la nova estació de trens de Tiburtina, una de les principals de la ciutat. Prop de 100 persones migrades de diferents països de l’Àfrica van ser portades amb camions a comissaria. El desnonament es va dur a terme a les 7 del matí, hora en la qual no hi havia voluntaris que l’impedissin. Aquest va ser el 18è desnonament del campament Baobab des del 2016.

Les persones desnonades han tornat a acampar a prop de Tiburina, però en un terreny molt més aïllat. De fet, s’han ubicat a una antiga estació de busos turístics abandonada. De moment, sembla que en aquest espai no haurien de patir cap problema amb la policia, ja que estan en un lloc tan isolat que els impedeix tenir contacte amb els veïns del barri.

 

EL RACISME A ITÀLIA

Moltes de les persones que creuen el Mediterrani i arriben a Itàlia a la recerca d’un futur topen amb un entorn hostil. Segons un estudi de la comissió parlamentària italiana “Jo Cox”, un 56,4% dels italians pensen que un barri es degrada quan hi viuen moltes persones migrades. També són més de la meitat els italians que pensen que la migració contribueix al terrorisme i al crim.

L’Andrea Costa, voluntari de Baobab Experience, assegura que a Itàlia hi ha un gran problema de desinformació en aquesta matèria.  “La gent que s’ha apropat al campament han tornat amb donacions o fins i tot s’han fet voluntaris. El problema és que tant el govern com els mitjans de comunicació tracten la migració com un problema”, explica Costa.

La població migrada que ha arribat a Itàlia suposa actualment un 8,2% de la ciutadania. L’any 2003 n’era el 3%

“Itàlia no havia estat mai un país d’acollida, sinó d’emigrants”, analitza Massimo Ghirelli, professor de Cooperació Internacional a la Universitat de Roma Tre i antic encarregat de la Cooperació del Ministeri de l’Exterior d’Itàlia. Les coses han canviat en les darreres dècades, quan Itàlia s’ha consolidat com una potència i ha esdevingut un pol de migració -en part, també, per la seva ubicació geogràfica-. Així doncs, Ghirelli valora que el racisme sociològic envers les persones migrades és un fenomen relativament recent

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística Italià, la població migrada que ha arribat a Itàlia suposa actualment un 8,2% de la ciutadania (uns 5 milions de persones). El 2003 la xifra era del 3%. Tot i això, Ghirelli creu que la desconeixença de com afrontar la present onada migratòria “no és una excusa vàlida per ser un país racista, s’hauria de fer molta més pedagogia des de fa molts anys”.

 

L’EXEMPLE DE ‘BAOBAB EXPERIENCE’

Baobab Experience és una organització formada exclusivament per voluntaris que s’encarrega d’assistir a un centenar de persones migrades de diferents indrets de l’Àfrica. Les tendes on habiten les persones refugiades, així com el menjar, les medecines o la roba provenen únicament de donacions. Arriben allà on les institucions giren l’esquena. Costa està molt satisfet amb la resposta d’aquest sector de la societat romana: “la gent que està conscienciada ha respost positivament, des d’associacions comunistes fins a les religioses, passant per centres socials ocupats o simplement persones individuals”.

La Myriam El Menyar, una altra de les col·laboradores, explica com l’assistència mèdica i legal també la presten els voluntaris. “Tres cops a la setmana venen metges a visitar les persones refugiades, mentre que els advocats acudeixen un parell de vegades”.

 

Migrants Sense llar Roma Refugiats ItàliaMolts dels usuaris del campament han fugit de la guerra als seus països d'origen. Joan Pol Alcaraz

 

El Menyar destaca l’assessoria legal com una tasca cabdal. Els usuaris del campament han de fer front a múltiples processos burocràtics farragosos i vitals pel seu futur, tot i que sovint no compten amb la formació ni el coneixement de l’idioma necessaris per resoldre’ls de forma autònoma. “Estic aquí cada dia de la setmana i només vaig a casa per dormir i per carregar el mòbil”, reconeix.

En referència a l’atenció sanitària, Costa destaca que, segons la seva experiència, “el 93% de les persones migrades tenen signes de tortura per tot el seu cos”. Això es deu al fet que aquestes persones van migrar de diferents països de l’Àfrica que estan en guerra, com ara Sudan o Eritrea, i van arribar a Líbia per travessar el Mediterrani fins a Sicília. Allà a Líbia, en un camp per a persones refugiades, van rebre tortures de la policia, segons el testimoni de diversos joves migrants.

 

EL TESTIMONI DE L’EDY

L’Edy té 23 anys i viu al campament Baobab Experience des del maig del 2017. L’any 2012 va marxar del seu Senegal natal fins a Líbia. L’objectiu era trobar-hi feina. “A Líbia res va ser com m’imaginava, tot va anar molt diferent. Em van torturar, van cremar la meva documentació i em vaig quedar sense diners”, explica.

Va ser llavors quan va decidir emprendre el seu viatge cap a Itàlia en una pastera. Al Senegal treballava com a pescador, motiu suficient perquè el forcessin a conduir la barca. “Em van dir que era l’única persona que sabia fer anar un vaixell i que si no ho feia, la resta de persones moririen ofegades”, diu l’Edy. A més, no tenia diners per pagar el viatge i així va poder viatjar gratuïtament.

 

Pastera migrants Roma MediterraniL'Edy va ser enganyat i forçat per dirigir la seva pastera i, així, fer-lo responsable legal en arribar a Itàlia. Joan Pol Alcaraz

 

Ell desconeixia, però, que segons la legislació italiana qui condueix la pastera és responsable del viatge. En arribar a Sicília, els carabinieri el van detenir. “Em parlaven en italià i jo no entenia res. Em van posar les esposes i em van portar a una comissaria. Vaig passar tres anys i mig tancat a la presó”.

L’Edy ha estudiat italià a la presó i el parla perfectament. Com que també parla àrab, ajuda els voluntaris del campament fent de traductor i gestiona una tenda amb menjar, roba i entreteniments per a la resta de gent. També és qui s’encarrega de mediar entre els conflictes que sorgeixen quan els voluntaris no hi són. “A poc a poc”, diu, s’està refent de tota la seva història.

 

LA PERSECUCIÓ POLICIAL

El campament de Baobab Experience ha estat desnonat 18 vegades pels carabinieri. Des de fer-los fora de cases ocupades fins a desmantellar campaments en llocs aïllats de la ciutat. La policia acostuma a arribar de matinada o a primera hora del matí, quan els voluntaris no hi són presents. Pugen totes les persones que hi troben en diversos camions i els porten a comissaria. Per sort, sempre han sortit tots sense problemes, gràcies a l’ajuda dels advocats voluntaris.

La Myriam El Menyar explica que el comportament dels carabinieri en aquests desnonaments no és violent a físicament, però sí verbalment. “No tracten les persones migrades d’igual a igual, sinó amb autoritat i superioritat. Els insulten i els menyspreen”, relata. De fet, això no només els passa a les persones migrades, sinó que els voluntaris també són tractats de la mateixa manera per la policia.

 

Migració Àfrica Mediterrani ItàliaEl campament ha estat desnonat 18 vegades i els residents han viscut el despreci de la policia en totes elles. Joan Pol Alcaraz

 

Una altra persona refugiada, l’Amath, assegura que cada cop que va a la comissaria per intentar arreglar alguns papers, l’insulten per viure al campament. Fins i tot li han arribat a preguntar que com és que parla italià tan bé, amb to burleta. Ell s’ha limitat a respondre que és gràcies al Baobab, on li han donat les eines per aprendre’l. 

Per a Costa, és fonamental trencar la barrera del desconeixement i els estereotips.  “Cada vegada que traslladem el Baobab a un nou barri, la gent s’apropa amb por i acaba tornant amb menjar o roba”, explica el voluntari. Afegeix que l’única intenció dels qui regenten Baobab Experiencie, joves la gran majoria, és viure com qualsevol persona de la seva edat. Tot i aquesta voluntat, Costa és pessimista i valora que la societat italiana ha de fer  un esforç urgent per veure aquestes persones com a conciutadans. “Mentre se’ls segueixi veient un problema i no com a iguals, no podran créixer i tenir una vida plena”.