És divendres a la tarda i quatre dones despleguen cadascuna un davantal de color cru amb un brodat de color blau i una frase en anglès: From Syria with Love (Des de Síria amb amor). És el nom del seu negoci de càtering i mentre xerren en àrab acaben d’enllestir els plats que serviran d’aquí una estona. Avui els ha tocat cuinar per un espectacle cultural organitzat per una agrupació escolta local, per això l’Abeer Tarakji, la Sabah Fadhel, l’Ahlam El Hattib i la Yara Al Adib es passen una corda del davantal pel cap i es lliguen les altres dues a la cintura. La Yara és l’única que parla anglès; és ella qui enraona amb l’Oona, membre del departament de diversitat dels escoltes d’Anvers. Les persones que han vingut a veure l’espectacle, que se celebra a la casa de la diversitat i integració de la ciutat, fan cua per recollir els seus plats i pagar amb un sistema de taquilla inversa. Tot plegat mentre sona música llatina.

Com neix From Syria with Love?

El projecte va començar des del dolor. Per mi, com a dona, cada vegada que li explicava a alguna persona que era de Síria es sorprenia. Deien: “però has estudiat, ets molt forta, no portes vel…”. I estava una mica ofesa, perquè pensava que la gent no sabia com eren les dones sirianes. Llavors vaig pensar que hi hauria d’haver alguna forma de canviar la mentalitat de la gent, però… “quina és la millor forma de fer-ho?”.

Llegums, verdures i molt d’amor acompanyats amb pa de pita és el menú que proposen les cuineres sirianes. Aïda Sanchez

Quina és?

La millor manera és posar la gent en un context en el que les dones puguin mostrar el que saben fer. Vaig posar el focus sobre les dones en les que em volia centrar: dones sense feina o mestresses de casa que segurament tindrien problemes integrant-se o trobant feina en el sector a Bèlgica. Finalment, són mestresses de casa. I què pots fer com a mestressa de casa? Has d’aprendre la llengua i tot és molt difícil. Vaig començar a buscar dones pel meu projecte i vaig trobar tres dones que estaven interessades en la idea i en canviar la mentalitat de la gent sobre les dones sirianes.

Estava una mica ofesa perquè semblava que la gent no sabia com eren les dones sirianes

Et va costar trobar-les?

Al principi no coneixia a ningú a Anvers. Les vaig trobar per casualitat i va ser molt difícil.

I aquí és quan entra la cuina.

Els vaig dir “podríem cuinar”. El menjar és la millor manera d’arribar al cor de la gent i, a més, de mostrar la bellesa de la cultura siriana a través de l’art culinari. Estaven molt emocionades però alhora insegures. No sabien si podríem sortir-nos-en. Però els vaig dir: “és una cosa nova i que no existeix, per què no?”. Teníem la idea, ho teníem tot pensat però no teníem cap lloc on fer-ho. Llavors vam tenir l’oportunitat de vendre en un mercat de carrer i aquest va ser l’inici del nostre èxit. Després d’aquest mercat tothom ens preguntava si els podíem cuinar alguna cosa o si teníem algun lloc on tastar el nostre menjar. Això va ser a l’octubre.

“El menjar és la millor manera d’arribar al cor de la gent”, afirma la Yara. Aïda Sanchez

D’això en fa sis mesos ja. On cuineu ara?

Des de llavors s’ha estès i ara fem molt de càtering. No som un restaurant, cuinem des de casa nostra. Si celebres un acte o qualsevol tipus de festa o trobada, nosaltres ens reunim i cuinem segons el que la gent vol.

Què acostumen a demanar?

El nostre plat més famós és el biryani, que és pollastre amb arròs, pebrot, tomàquet i una mica de bitxo, és originari de l’Índia, es va exportar al Golf [Pèrsic] i nosaltres, els mediterranis, el vam agafar d’allà. També cuinem molta mujaddara, que és un plat de llenties amb bulgur i ceba fregida per sobre. Evidentment també fem falafel, perquè tothom el coneix i és molt bo i molt saborós. A més d’hummus i altres salses, com el kishki, feta amb bulgur i iogurt. Fem servir molts llegums, en general és molt saludable. I les postres, intentem no fer-ne massa perquè després de tot l’àpat és complicat que encara hi hagi espai per menjar-ne. Acostumem a fer només un plat, que és el harisi, un pastís de sèmola, sucre i coco.

Per a quanta gent cuineu?

Cuinem per a fins a 200 persones.

Deu ser una feinada preparar-ho tot.

Ens porta molt de temps. Ens hem d’organitzar d’una forma molt intel·ligent de manera que comencem a cuinar una setmana abans. És a dir, no cuinar sinó preparar. Descongelar, preparar coses que després podem reescalfar. És molta feina. Intentem, al màxim possible, fer servir menjar fresc i molt local. Si no trobem albergínies al mercat, no cuinem amb albergínies. Sempre busquem coses sanes i súper bones.

En l’acte, els joves de diverses organitzacions de la ciutat podien mostrar les seves habilitats sobre l’escenari. Aïda Sanchez

Qui us va ensenyar a cuinar?

Les nostres mares. Tothom aprèn de les seves mares a Síria. Quan ets un infant i ella està cuinant, et crida a la cuina per a que estiguis a prop i vegis com cuina. Així pots aprendre.

A què us dedicàveu abans?

Elles eren mestresses de casa i porten a Anvers entre set mesos i un any. Jo sóc dissenyadora, vaig estudiar disseny gràfic i després em vaig mudar a Milà a fer un màster en disseny estratègic. Quan vaig arribar a Bèlgica vaig trobar feina com a dissenyadora. És a dir, sóc dissenyadora però també emprenedora, perquè això de From Syria with Love és un negoci.

És un projecte d’empoderament femení, sobre mostrar el valor del treball i el valor de ser tu mateixa

Perquè creus que és important aquest projecte?

Crec que és bo perquè canviem mentalitats. Canviem la imatge dels refugiats, canviem el significat de Síria i de les dones. És un projecte d’empoderament femení, sobre mostrar el valor del treball i el valor de ser tu mateixa. Et sents millor perquè realment estàs canviant mentalitats.