BUENOS AIRES. L’Argentina es prepara per escriure una nova pàgina en la seva història. Després de 12 anys de govern kirchnerista, 32 milions d’argentins han acudit  a les urnes per escollir el seu nou president  i vicepresident, la meitat de la Cambra del Congrés de Diputats, un terç del Senat i 43 legisladors del ParlaSur. Els resultats han sigut un fort cop per l’encara presidenta, Cristina Fernández.

El successor que ella mateixa va designar, Daniel Scioli (Front per la Victòria) ha guanyat les eleccions presidencials amb un 36,8% dels vots, resultat insuficient per evitar la celebració d’una segona volta. En els comicis que se celebraran el 22 de novembre, Scioli s’enfrontarà al conservador Mauricio Macri(PRO – Cambiemos) que ha obtingut un 34,3% dels vots, molt per damunt del que pronosticaven les enquestes.

L’empat tècnic assolit als comicis situa a Macri com a única alternativa al kirchnerisme i favorit a ocupar la Casa Rosada

En una campanya marcada per la continuïtat o el canvi amb les polítiques dels Kirchner, Scioli monopolitzava la primera opció. L’empat tècnic assolit als comicis situa a Macri com a única alternativa al kirchnerisme i favorit a ocupar la Casa Rosada. El tercer en discòrdia, Sergio Massa (Units per a una Nova Aliança), ha acaparat un 21,1% dels vots, i ha mantingut així un percentatge similar a l’obtingut a les PASO. El seu electorat decidirà el nom del nou president de l’Argentina.

 

 

QUI ASPIRA A OCUPAR LA CASA ROSADA?

Daniel Scioli, Partido Justicialista

Karina Rabolini, al costat del seu marit en un cartell electoral al barri de Belgrano, Buenos Aires. Xavier Serrano

Daniel Scioli (FpV) (Buenos Aires, 13 de gener de 1973) es va fer famós a les dècades dels 80 i 90 pels seus èxits esportius com a motonauta. Faria el salt a la política a finals dels 90 sota la presidència de Carlos Menem, primer com a diputat nacional, i posteriorment ocuparia la secretaria d’esports i turisme. Des del 2007 és governador de la província de Buenos Aires, on es concentra un terç de la població argentina.

Lo importante no es el hombre, es el proyecto resen els eslògans de la campanya oficialista. El discurs del partit se centra en mostrar Scioli com a continuïtat del projecte dels Kirchner. Per això s’ha posat el focus en l’economia i aquells factors que permetin el desenvolupament, amb el ressalt del perfil exportador del país i el paper de l’Estat per crear les condicions necessàries per tal que això succeeixi amb la creació de noves grans infraestructures.

Cristina Fernández va escollir a Scioli, de perfil més moderat, per tal d’ampliar el seu electorat cap al centre i evitar la segona volta

Tot i les lògiques semblances, Scioli no és Cristina Fernández. El presidenciable, més conservador ideològicament,  té un perfil més negociador amb grups empresarials i conglomerats polítics que Fernández, amb una major tendència a la confrontació. Encara s’ha de veure quin serà el posicionament de Scioli davant el pagament del deute extern del país, que Fernández ha qualificat durant tota la seva legislatura com a il·legítim. L’encara presidenta va escollir Scioli, de perfil més moderat, per tal d’ampliar el seu electoral cap al centre i evitar la segona volta. Una fòrmula que no ha funcionat.

L’allunyament de les polítiques de l’actual presidenta han generat un clima de divisió  dins del partit que no ha sortit a la llum per l’objetiu comú de guanyar els comicis i no mostrar una imatge de debilitat. Scioli ha anunciat alguns noms que podrien integrar el seu govern, la majoria dels quals ja el van acompanyar en la gestió de la província de Buenos Aires. El presidenciable aposta per envoltar-se de persones de confiança i allunyar-se de figures i organitzacions importants dins del partit durant l’època de Kirchner. Aquest fet tampoc ajuda a mantenir l’estabilitat dins de la formació peronista. En preveure aquests possibles conflictes, Fernández va designar Carlos Zanini, de passat maoista i proper a la presidenta, com a vicepresident per intentar equilibrar els conflictes a l’interior del partit.

Mauricio Macri, PRO-Cambiemos

Mauricio Macri es posiciona com a principal alternativa a Scioli. Xavier Serrano

Mauricio Macri (PRO – Cambiemos) (Tandil, 8 de febrer de 1959), procedent d’una poderosa família d’empresaris, va saltar a l’esfera pública l’any 1995 quan va ser escollit president del club de futbol Boca Juniors. L’empresari va intentar fer el salt a la política l’any 2003 presentant-se a alcalde de Buenos Aires, però va ser derrotat. L’any 2005 crea el PRO i és escollit diputat nacional. Finalment, l’any 2007 arriba a l’alcaldia de la capital argentina amb les sigles que ell mateix va crear i es manté al càrrec fins que es llença a la cursa per les presidencials.

Com suggereix el nom de la coalició –CambiemosMacri s’ha erigit com la principal alternativa al FpV. Representant de la dreta argentina, durant el seu mandat l’ajuntament de Buenos Aires ha retallat en 65 milions de pesos les polítiques de Drets Humans i ha promogut la subvenció de l’educació privada en detriment de l’educació pública. No obstant això, des del decepcionant resultat obtingut a les PASO, el candidat conservador s’ha vist obligat a canviar el seu discurs i a incorporar-hi certes conquestes del kirchnerisme de gran suport popular, com l’Assignació Universal per Fill i l’estatalització d’YPF i Aerolíneas Argentinas.

Simultàniament a l’elecció presidencial, nou províncies argentines han escollit també nou governador. El Front per la Victòria (FpV) ha patit una derrota històrica a la província de Buenos Aires, on es concentra un terç de la població del país, i ha acabat amb 28 anys de domini peronista. El cap de gabinet de l’actual govern nacional, Aníbal Fernández, perjudicat per les acusacions que el vinculen al narcotràfic, ha sigut derrotat per Maria Eugenia Vidal (Cambiemos). Tot i que els resultats de Vidal han sigut positius al primer cinturó de la ciutat de Buenos Aires, guanyant a alguns municipis, la seva victòria s’ha forjat a l’interior de la província i, principalment, a les grans ciutats com La Plata, Bahía Blanca i Mar del Plata.

D’altra banda, els argentins també han renovat la meitat de la Cambra de Diputats i un terç del Senat. El FpV ha perdut la majoria absoluta a la Cambra de Diputats, tot i mantenir-se com a primera força amb 117 representants sobre els 259 totals. Per contra, la formació peronista ha mantingut la seva majoria absoluta al Senat.

Si bé és cert que l’ombra dels Kirchner és allargada i cap dels candidats amb opcions de guanyar ha declarat obertament voler trencar radicalment amb el model creat pel matrimoni peronista durant la darrera dècada a causa del seu suport popular, la indefinició en aspectes clau com el pagament del deute extern fan perillar el projecte. El posicionament de Macri com a favorit per guanyar la presidència dibuixa un gran interrogant sobre el futur del país.