SINGAPUR. A finals de setembre d’aquest any era notícia que nou de cada deu persones arreu del món respiren aire contaminat i que, fins i tot, hi ha més morts de les esperades que s’atribueixen a la pol·lució i al seu efecte perjudicial per a la salut. Davant d’aquesta perspectiva global, quin és l’aire que es respira a Singapur?

Singapur es diferencia d’altres capitals asiàtiques per múltiples factors socials, culturals i econòmics. Un d’aquests és la bona qualitat de l’aire que s’hi respira i que el Govern intenta promoure mitjançant diferents mesures.

Dels factors que a priori podrien ser causants d’alts nivells de pol·lució a la ciutat, se’n poden descartar, gairebé directament, dos de força rellevants. En primer lloc, el sector industrial. Singapur no és un país gaire extens i, per tant, la quantitat de fàbriques que hi ha a l’illa i la seva activitat estan limitades per naturalesa. Durant els anys seixanta i setanta, Singapur va començar a experimentar una ràpida industrialització i modernització i, des d’aleshores, les institucions governamentals han perseguit uns certs estàndards de sostenibilitat. Avui dia, les fàbriques es troben majoritàriament als afores i hi ha una distribució força equitativa entre zones verdes i zones construïdes, i els plans per al futur projecten mantenir-la a fi de crear un país desenvolupat però còmodament habitable.

Les fàbriques es concentren majoritàriament a les afores de Singapur, ciutat amb distribució força equitativa entre zones verdes i zones construïdes

I, en segon lloc, la quantitat de vehicles motoritzats. Així com en altres països moltes famílies tenen el cotxe com a mitjà de transport habitual, a Singapur es pretén evitar aquesta tendència per garantir baixos nivells de pol·lució i la bona circulació a les carreteres. És per això que el cost de compra d’un cotxe a Singapur és ben bé el doble que en altres països i s’imposa una taxa només pel fet de poder conduir per l’illa. Tanmateix, l’Autoritat de Transport Terrestre – de l’anglès Land Transport Authority- projecta i desenvolupa una xarxa de transport pública ràpida i eficient, i incentiva els viatgers per fer-ne ús amb, per exemple, viatges gratuïts.

Calitja Sud-Est Àsia 2015

Els països de l’ASEAN van signar el 2002 un tractat per reduir la calitja que afecta el sud-est asiàtic. FONT: NASA

 

QUÈ ÉS EL QUE CONTAMINA MÉS INTENSAMENT L’AIRE DE SINGAPUR?

Sorprenentment, no es tracta d’un factor que tingui lloc al mateix país sinó a Indonèsia. Cada any, milers d’hectàrees de boscos tropicals es cremen per plantar-hi, majoritàriament, palma i fibres del paper, de la qual se n’extreuen oli i altres derivats per a la fabricació de productes d’ús diari. Provocar incendis tropicals a gran escala –tècnica de conreu coneguda com artigatge- resulta més rendible que netejar el terreny amb maquinària. El foc produeix núvols de fum que es desplacen, tot sovint, cap al nord i afecten diverses àrees del sud-est asiàtic a més d’Indonèsia. I Singapur és un dels països afectats per aquesta calitja que, en sentit literal és fum, però que té l’aspecte de boira seca.

Cada any entre juny i octubre, durant la temporada amb menys pluges tropicals, tant la quantitat d’incendis com el risc de pol·lució augmenten. En aquests dies que hi ha calitja no és estrany que l’activitat a l’aire lliure es vegi reduïda i s’estengui l’ús de màscares d’estil quirúrgic entre els vianants.

El Govern de Singapur manté una pàgina web dedicada expressament a informar sobre l’índex d’estàndards de pol·lució  – de l’anglès PSI, Pollutant Standards Index- i tot el que té relació amb la calitja i els seus efectes a la ciutat. A temps real, s’informa sobre l’estat de l’aire i els nivells de contaminació.

La calitja és un problema recurrent des de fa aproximadament quaranta anys, i algunes vegades s’han assolit nivells en què s’ha considerat perillós, fins i tot, sortir al carrer. En el passat recent, els índex de pol·lució han assolit límits tan elevats que en ocasions les escoles s’han mantingut tancades i algunes empreses han recomanat als empleats treballar des de casa, per tal de minimitzar riscos per a la salut.

Els alts nivells de pol·lució porten a vegades a cancel·lar classes i obligar als empleats a treballar des de casa

Així doncs, com que la calitja és un problema que afecta la qualitat de vida dels singapuresos, el 2014, el Govern va aprovar mesures per pal·liar-ne els efectes. Aquestes últimes inclouen l’obertura de processos judicials contra les empreses que promouen la crema de boscos com a tècnica de desforestació, en base al perjudici que generen per l’habitabilitat del país i a la crisi mediambiental que suposen. És per això que, des de Singapur, es va instar el govern d’Indonèsia a posar fi o, si més no, establir un control exhaustiu de les plantacions que generin calitja a la regió. A més, fins a sis empreses basades a Indonèsia i relacionades amb els incendis van ser interpel·lades per tal d’obtenir explicacions sobre quins són els processos que s’estan seguint  per millorar la situació.

A nivell local, el Govern ha afirmat que només utilitzarà productes paperers que tinguin l’etiqueta verda de pràctica sostenible (Singapore Green Label) i que promourà el consum entre els ciutadans de béns produïts de forma respectuosa amb el medi ambient . Finalment, s’instarà les empreses de Singapur a fer una inversió responsable i en negocis que respectin pràctiques sostenibles. No obstant això, existeix el dubte de fins a quin punt algunes de les empreses de Singapur tenen intenció de participar en el control d’aquestes crisis de la calitja, ja que a vegades se les relaciona amb interessos econòmics en aquestes plantacions. Desafortunadament, aquesta és una qüestió de la qual els mitjans locals no es fan gaire ressò.