BUENOS AIRES. Surts de casa, agafes el metro, vas a treballar, surts de la feina, entres a un bar, consumeixes, veus la televisió, pagues, tornes a casa i a dormir. La ciutat és un teló de fons inert per on les persones transiten, oi? El festival internacional de cinema Ciudades Reveladas apunta en direcció contrària. Aquest certamen va néixer fa dos anys amb la intenció d’exhibir i reflexionar sobre la ciutat com a espai públic i la seva interacció amb aquells que l’habiten. Tot plegat, amb la idea que allò que ens envolta, allà on vivim i ens relacionem amb els altres, també forma part de nosaltres.

Tot i tenir lloc a la ciutat de Buenos Aires, el festival té una vocació internacional i reprodueix una cinquantena de llargmetratges i curtmetratges d’arreu del món. Tot i diferir en el criteri estètic i els recursos narratius, la selecció de films del certamen comparteixen una mirada crítica respecte elements com l’arquitectura, les múltiples expressions culturals, el dret a l’habitatge, els moviments, les transformacions, els conflictes i tensions que convergeixen als models urbans imperants en les diferents latituds.

El cinema com a trinxera

Julia Ramos i Luciana Estévez, dues de les quatre organitzadores de Ciudades Reveladas, reivindiquen la funció social d’un festival concebut com a espai d’exhibició, però també de reflexió de l’espai urbà. Estévez reivindica la utilitat de les tècniques audiovisuals per reflectir complexes problemàtiques socials i generar un impacte en les consciències major que les paraules. Perquè, segons les organitzadores, el principal sentit del festival és “generar preguntes per trobar respostes que permetin construir ciutats més inclusives”.

 

Espot de Ciudades Reveladas 2015

 

Però l’acció del festival no es limita a la pantalla. Durant la projecció de la pel·lícula Los locos no se ocultan, de Francisco Bouzas, documental rodat a una de les villas – barris de barraques- de Buenos Aires, els protagonistes del film han estat convidats a l’estrena. Per a Ramos la dosi d’autoestima que suposa per a aquests adolescents veure’s a ells mateixos en un cinema i ser reconeguts i aplaudits per 250 persones es inexplicable. “Són persones condemnades a la marginalitat per una ciutat excloent que difícilment haurien pogut sentir rés similar”, relata l’organitzadora.

Rebrot artístic

L’enton on ha crescut el projecte ha tingut bastant a veure amb el seu èxit. Les organitzadores afirmen que el finançament estatal al cinema canalitzat través de l’Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals (INCAA) ha estat una peça clau per a la viabilitat del projecte. No només per les subvencions, que han permès que l’entrada sigui gratuïta seguint la voluntat de democratitzar la cultura que busca el festival, sinó de les instal·lacions on es duu a terme. El cinema Gaumont, rescatat i cofinançat amb capital públic, que projecta documentals i pel·lícules amb contingut social a preus inferior a un euro. L’inversió pública és per a Ramos i Estévez un dels principals motius de l’impuls del món audiovisual a argentí.

Aquesta major producció cinematogràfica ve acompanyada també per la resposta del públic. Després de l’èxit que l’organització de Ciudades Reveladas considera que ha tingut és hora de fer córrer el projecte pel país. Seguint el format bianual del certamen, durant la propera temporada el festival es projectarà en diferents localitats de l’Argentina, escollint els films en relació a la realitat i conflictes dels territoris, per federalitzar la inciativa.