SANTA BÀRBARA (Califòrnia). El tercer mes d’eleccions primàries als Estats Units és a punt de concloure i l’estat de Nova York ha celebrat aquest dimarts les votacions per adjudicar els delegats dels seus partits als candidats que encara lluiten per aconseguir la nominació a les eleccions generals. Al bàndol demòcrata hi ha Hillary Clinton i Bernie Sanders; Donald Trump, Ted Cruz i el molt endarrerit John Kasich són els republicans.

En el complicat sistema d’eleccions primàries i caucus que fa servir el país, els candidats fan campanya per aconseguir la majoria absoluta en el nombre de delegats abans de les Convencions dels partits, que se celebren al juliol i presenten el candidat a les generals. A dia d’avui els demòcrates ja han adjudicat el 65% dels seus delegats i les xifres donen un clar avantatge a Clinton per sobre de Sanders, però l’escenari és molt dubtós en el cas dels republicans. Amb el 73% dels delegats adjudicats, Trump té avantatge sobre Cruz però sembla molt difícil que cap candidat arribi a la Convenció amb la majoria necessària, cosa que no succeeix des de 1976 i que podria donar peu a diferents escenaris possibles.

L’EXPERIÈNCIA PESA PER ALS DEMÒCRATES

Hillary Clinton fa temps que es pronostica com la candidata demòcrata. Malgrat que les eleccions primàries al seu partit estan sent molt més ajustades del que es pensava al principi de la carrera, l’ex secretària d’Estat té un avantatge considerable sobre Bernie Sanders. El nucli dels seus partidaris està format principalment per l’ala més centrista del partit, els votants fidels de la formació i la part de l’electorat que se sent més còmode amb l’establishment.

A més a més, és extremadament popular entre les minories, i les enquestes apunten a que acapara la majoria del vot afroamericà, llatinoamericà i femení. En la seva contra juga una imatge pública que la cataloga de deshonesta, a més d’un gran bagatge polític en el qual també hi guarda diversos escàndols com el de l’atac al consolat nord-americà de Bengasi (Líbia) mentre era secretària d’Estat o la controvèrsia dels e-mails, entre altres.

DSC_1053Al novembre els Estats Units també renovarà quasi el 90% de membres del Congrés. Raquel Pérez

 

Malgrat que Sanders ha sabut capturar l’entusiasme de l’electorat més jove, la classe obrera descontenta i l’ala més progressista del partit, i ha arrossegat una gran quantitat de votants independents, la realitat és que l’ex senador de Vermont no deixa de ser un nouvingut a la primera línia política estatunidenca. Davant seu, Clinton té més de 20 anys d’experiència a l’esquena: “Com en el cas de tots els candidats, l’avaluació que els votants fan de Clinton és relativament superficial. Ella s’emporta el crèdit d’haver estat senadora i d’haver format part de l’Administració Obama. Té un historial provat i en campanya importa això; l’èxit o fracàs de les seves polítiques queden en un segon pla“, explica el professor de Política Americana a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, Kent Jennings.

L’ALTERNATIVA DEL PARTIT REPUBLICÀ

Molt més difícil és preveure qui seurà davant seu a les taules de debat en la campanya per la presidència dels Estats Units. “Al Partit Republicà hi ha tanta preocupació per com de dolents podrien ser els resultats en unes eleccions generals si Trump fos el candidat, per això és molt possible que, si s’arriba a la Convenció sense la majoria absoluta, el partit es decideixi per Cruz o fins i tot per un tercer candidat”, diu Jennings.

Malgrat l’efervescència dels seus defensors més acèrrims, les enquestes situen el magnat immobiliari com molt impopular entre la població nord-americana, amb el 73% de les dones del país en contra seva. “En unes dècades aquest país seguirà format per majories i minories. Si el Partit Republicà es construeix sobre el ressentiment racial s’està condemnant a un fracàs a llarg termini, i per això no els interessa gens enviar Trump a les presidencials” diu la politòloga Hahrie Han. A més de la preocupació per la imatge del partit, el sentiment general és que si Ted Cruz fos el candidat, una possible carrera presidencial contra Clinton seria més ajustada.

 


FONT: Previsió feta pel Center for Politics de la Universitat de Virgínia

 

 

Les enquestes situen el magnat immobiliari com molt impopular entre la població nord-americana, amb el 73% de les dones del país en contra seva

A dins del partit republicà, els partidaris de Trump són gent blanca de classe treballadora amb grans nivells de ressentiment racial i més progressistes en matèria econòmica. És a dir, acostumen a ser favorables a un sistema fiscal més redistributiu, però els defineix un cert nivell de racisme. Cruz, per la seva part, sí que és un candidat republicà més convencional: fiscalment conservador, professa la fe evangèlica (d’on provenen bona part dels seus vots) i extremadament ideològic. “Si finalment és el candidat, les seves fortes conviccions religioses i alguns posicionaments molt polèmics, com estar en contra de l’avortament fins i tot en el cas de violació, podrien alienar molta gent”, apunta Jennings. De tots els candidats que inicialment optaven per la nominació republicana, és el que va aconseguir menys suports per part dels seus companys al Congrés, i aparentment compta amb més enemics que adeptes al seu propi partit.

EL FENOMEN TRUMP: UNES PRIMÀRIES ATÍPIQUES

Les convencions dels dos partits dominants als Estats Units no se celebraran fins a finals de juliol, i d’allà sortiran els candidats a les eleccions generals. Mentrestant, les primàries que viu el país es poden titllar d’inusuals. “Als Estats Units la gent veu com el sistema republicà s’encarrega d’enriquir l’1% més ric del país, mentre que l’esquerra inclina el sistema cap a les minories”, explica David Gergen, consultor polític i antic assessor dels governs de Nixon, Ford, Reagan i Clinton. “La classe blanca treballadora se sent oblidada mentre veu que la cara del país va canviant, així que senten que ja no hi pertanyen“. Aquest sentiment seria la base de la mala resposta contra la creixent diversitat en què es veu immers el país, i explicaria el suport que reben les polítiques immigratòries de Trump.

“Als Estats Units la gent veu com el sistema republicà s’encarrega d’enriquir l’1% més ric del país, mentre que l’esquerra inclina el sistema cap a les minories”

Trump s’aprofita de la ràbia d’aquestes persones i és culpable de crear una campanya electoral molt irresponsable”, diu Gergen. El to de tota la carrera per la nominació s’ha vist afectat per nivells d’incivilitat en alguns casos sense precedents. La veritat és que molt poca gent als Estats Units s’imagina Trump com el seu proper president, guanyi o no finalment la nominació. El que preocupa més és que la seva actuació en aquestes primàries tingui un efecte durador pel que fa a la deslegitimació d’algunes normes democràtiques que es donaven per acceptades. Caldrà veure si en el futur figures com Trump, a més de guanyar protagonisme a través del descontent popular, continuen institucionalitzant-se dins dels partits polítics i s’afermen o no a dins del sistema.