Segura d’ella mateixa, justa, independent i divertida. Així és Pippi Calcesllargues, la nena més forta del món. La seva autora, Astrid Lindgren, va sorprendre i sacsejar el món de la literatura infantil al publicar l’any 1945 Pippi Långstrump, les aventures d’una nena pèl-roja que viu tota sola i té una força extraordinària. Va suposar un trencament amb l’arquetipus de la nena protagonista que governava la literatura infantil: la Pippi és profundament anticonvencional. Innocent i espontània, representa l’eterna infància sense domesticar.

És per això que la història va crear un gran debat entre educadors i famílies, que es preguntaven si una nena que no vol aprendre a multiplicar i que no sap comportar-se era un bon model per als infants. La seva rebel·lia li va comportar la censura franquista durant uns anys a l’Estat espanyol, així com en d’altres països, però la seva autora va seguir defensant el dret dels infants a créixer lliures i responsables sense ser reprimits.

Només cal donar una volta per un parell de llibreries sueques per adonar-se que la Pippi Calcesllargues és l’heroïna nacional d’infants i adults a Suècia, sempre amb un racó reservat per a totes les edicions dels seus llibres. A la mateixa vegada, Suècia va ser el primer país del món en prohibir el càstig físic infantil l’any 1979, lluita en la qual Lindgren va participar personalment. És possible que el culte a una figura literària com la Pippi i a una escriptora com l’Astrid Lindgren hagin influenciat en la societat sueca?

La Pippi trenca amb tot tipus d’autoritat i imposicions del sistema. Clara Bara

LLUITA CONTRA L’AUTORITAT

Astrid Lindgren no va escriure els seus llibres amb cap intenció política, tot i que després s’hagin convertit en font d’inspiració per a la lluita feminista, ecologista o pels drets dels infants o els animals. Ella mateixa va afirmar que el seu principal objectiu era divertir els lectors. Tot i així, sí que volia mostrar-los que “és possible tenir poder i no fer-ne mal ús” com la Pippi, que tot i ser increïblement forta només utilitza la seva força per ajudar els altres i quan és totalment necessari, davant altres personatges injustos o cruels.

Tot i haver generat debat, generalment la Pippi és considerada un bon model per als infants. Cilla Nergårdh, responsable de màrqueting i relacions publiques de Saltkråkan, l’empresa que promou i protegeix les creacions de l’autora sueca, creu que amb la Pippi Calcesllargues els joves lectors poden aprendre a “creure en ells mateixos i en les seves habilitats. En ser lliures i expressar la seva opinió, sense confiar en les autoritats de forma incondicional”.

“Lindgren volia fer alguna cosa diferent, allunyar-se de la literatura infantil pedagògica i modernitzar els llibres per a infants”

És difícil d’afirmar si ha tingut influència política en el seu país de naixement. Maria Nilson, experta en l’obra d’Astrid Lindgren i professora de literatura comparada a la universitat sueca Linnaeus University, creu que “és molt difícil explicar com una novel·la, una peça de ficció, pot haver influenciat una persona o una societat”. Tot i això, posa èmfasi en el gran salt literari que va fer Lindgren al publicar Pippi Calcesllargues; “volia fer alguna cosa diferent, allunyar-se de la literatura infantil pedagògica i modernitzar els llibres per a infants, posant el focus en entretenir-los”.

I el salt no va ser només literari, ja que la Pippi trenca amb tot tipus d’autoritat i imposicions del sistema. L’escriptora Maria Nikolajeva explica que la noia “no vol convertir-se en allò que les autoritats volen que es converteixi: normal, obedient i avorrida. Ella qüestiona l’ordre fent allò que desitja, com per exemple caminar del revés o dormir amb els peus sobre el coixí”. I és per això que Lindgren situa el personatge lluny de l’autoritat i la protecció parental, per a empoderar-la i qüestionar la normativitat adulta.

Pippi LångstrumpEl personatge de Pippi Langstrum és una eina per a la crítica de l’ordre social. Ingrid Vang Nyman

AL MARGE DE LA NORMA

La professora Roni Natov assenyala com Lindgren utilitza el punt de vista d’una nena que no ha estat formalment educada per a criticar la societat: “la seva ignorància de les convencions socials permet que esdevingui una eina per a la crítica de l’ordre social, que Lindgren considerava opressor”. Així la mirada innocent trenca amb l’ordre adult. L’acadèmica Vivi Edström afegeix en un estudi que “és particularment divertida la seva habilitat per a presentar les nostres regles i models de comportament com a ritus estranys”.

La seva ignorància de les convencions socials permeten que esdevingui una eina per a la crítica de l’ordre social, que Lindgren considerava opressor

Aquesta admiració per la naturalesa infantil també està relacionada amb el context de la societat sueca. El respecte pels infants ha estat la base de tota la pedagogia alternativa al país durant el segle vint, partint del famós estudi de l’educadora i sufragista Ellen Key, El segle dels infants (1909), on defensa les seves llibertats. I la Pippi és una representació ideal d’aquesta lluita pedagògica, que va ser rebuda com a un gran repte per part de les autoritats educatives.

Però cal anar amb compte, créixer de la mà de “la nena més forta del món” també té els seus perills. Nilson recorda que és problemàtic encoratjar totes les nenes a ser com la Pippi, i que cal lluitar per una societat igualitària i respectuosa des de l’arrel, perquè “canviar la societat no és la seva responsabilitat, el problema mai és responsabilitat de la víctima”.