CIUTAT DE MÈXIC. Ja fa més de 19 mesos des que els fets de la nit d’Iguala es van saldar amb sis morts, 24 ferits i 43 desapareguts. Des de llavors, el dia 26 de cada mes, les famílies de les víctimes prenen els carrers en una processó marcada pel desconeixement absolut del parador dels seus fills i néts; un dolor extremadament feixuc, tant si són vius com si són morts. Ja són més de 27.000 les famílies de desapareguts a Mèxic que han d’arrossegar aquest pes. Aquesta xifra es va disparar alarmantment d’ençà que l’expresident Felipe Calderón va declarar la guerra al narcotràfic l’any 2006.

El recolzament social a les mobilitzacions de la capital pel cas d’Ayotzinapa s’ha anat desinflant a mesura que ha passat el temps, tot i l’obcecació incansable de mares i pares per no deixar caure en l’oblit als normalistes desapareguts. L’últim 26 d’abril el carrer Reforma de la Ciutat de Mèxic va tornar-se a omplir en motiu de dos esdeveniments relacionats amb l’actor més rellevant pel que fa a la investigació de la nit d’Iguala: el Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI), un organisme de cinc especialistes de nacionalitat no mexicana que ha investigat els fets i l’acció de les institucions públiques.

El primer esdeveniment  es va produir el mateix diumenge 24 d’abril quan el GIEI va publicar el segon informe sobre la investigació dels 43 d’Ayotzinapa, un document on es recull de forma exhaustiva la investigació duta a terme per l’organisme durant els últims sis mesos i on es contradiu durament i amb base científica la versió oficial dels fets, anomenada “veritat històrica”. El segon, la sortida del país del GIEI efectuada el passat 30 d’abril, produïda per la negativa del govern de Peña Nieto a renovar la col·laboració amb l’organització.

 

EL GIEI: UN HOSTE INCÒMODE

El Grup Interdisciplinari d’Experts Independents va arribar a Mèxic el 2 de març de 2015, anomenat per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), una organització subordinada a l’ens polític internacional més gran de l’Amèrica del Nord, Central i Sud pel que fa a nombre de països representats : l’Organització dels Estats Americans (OEA).

La CIDH forma part del sistema interamericà de protecció dels drets humans i s’ocupa de la investigació dels casos, per posteriorment decidir si els presenta a la Cort Interamericana dels Drets Humans, l’òrgan de més rang en el sistema jurídic del continent. A diferència del sistema de drets humans europeu, els únics actors que poden portar un cas a la Cort són els Estats membres de l’OEA i la CIDH. És per això que les investigacions del GIEI representen una oportunitat de fer arribar el cas Ayotzinapa al màxim nivell jurídic.

El grup d’experts va entrar al país com a part de l’assistència tècnica de l’Estat mexicà acordat entre les autoritats i els representants de les víctimes. Tots els seus membres són personalitats reconegudes per la seva tasca en la defensa dels Drets Humans a Llatinoamèrica.


És advocat de nacionalitat colombiana. Ara mateix exerceix de consultor independent i de professor en drets humans, dret humanitari i justícia transicional. En el passat va ser consultor de l’Oficina d’Alt Comissionariat de les Nacions Unides pels Drets Humans, perit davant la Cort Interamericana de Drets Humans i va treballar amb les Comissions de la Veritat a l’Equador, Guatemala, Paraguai i el Perú. Va ser el primer Director Nacional d’Atenció i Tràmit de Queixes de la Defensoria del Poble a Colòmbia i advocat del Centre per la Justícia i el Dret Internacional a Washington. En total, més de 25 anys en la promoció i defensa dels drets humans.

També d’origen colombià, és coneguda al seu país com “la fiscal de ferro” per la contundència amb la qual va liderar les investigacions sobre les conexions entre el narcotràfic i el poder polític a Colòmbia. És doctora en en dret i sociologia amb especialització en dret penal i ciències criminològiques. Condueix un màster en dret penal i és professora a la Universidad Externado de Colombia. Va ser fiscal delegada davant la Cort Suprema de Justícia i va treballar en casos de gran rellevància com el de les desaparicions al Palau de Justícia de Colòmbia, en el que va aconseguir la condemna de dos generals; o de l’assassinat de tres líders polítics per part de l’ex governador del Departament del Meta, entre molts d’altres.

De Guatemala, va ser la primera dona Fiscal General al seu país, el 2010. Paz y Paz va renovar la institució i va formar la generació de fiscals que van seure a la banqueta d’acusats a l’ex dictador Efraín Ríos Montt pel seu paper en el genocidi del poble maia. És advocada experta en dret penal, té una llarga trajectòria d’investigació en el crim organitzat guatemalenc i ha rebut nombrosos premis de drets humans. Actualment és professora resident i viu als Estats Units.

Advocat xilè, litiga casos penals i constitucionals, alguns a la CIDH i la Cort Interamericana de Drets Humans. Va treballar en l’extradició del general Pinochet a l’Estat espanyol, va ser assessor principal del director executiu de l’Institut Interamericà de Drets Humans i de la CIDH en els casos Villagrán Morales entre d’altres contra Guatemala i en el Castillo Páez contra el Perú. Dirigeix un màster en dret de la estatunidenca Universitat de Colúmbia, és professor de dret constitucional a la Universitat Diego Portales, a Xile, i professor de clíniques d’interès públic i drets humans.

Beristain és de l’Estat espanyol. És metge i doctor en psicologia i durant 25 anys ha estat treballant en atenció integral a víctimes de violacions de drets humans i familiars. Va cordinar l’informe “Guatemala: Nunca Más” i  a Colòmbia va treballar amb les víctimes del conflicte armat intern. També va formar part de les Comissions de la Veritat al Perú, el Paraguai i l’Equador i al Sàhara amb víctimes i familiars de desapareguts. Té experiència en peritatge per a l’avaluació psicosocial i investigacions sobre la reparació, així com en atenció a víctimes i supervivents de violència, comunitats i organitzacions de drets humans.

 

LA CAMPANYA DE DESCRÈDIT

Durant els últims mesos d’investigació, els experts han sofert dures acusacions per part de diversos mitjans i de grups ultradretans que han volgut desacreditar la validesa de les seves tasques. És el cas de la fiscal Claudia Paz y Paz, acusada de ser militant de l’Exèrcit Guerriller dels Pobres a Guatemala durant la seva pràctica professional i de protegir als seus membres mentre exercia de Fiscal General al país.

També l’advocada Ángela María Buitrago va rebre els atacs del general colombià Alfonso Plazas Vega, condemnat per Buitrago el 2010 a 30 anys de presó pels fets històrics del Palau de la Justícia de Bogotà, quan l’any 1985 davant l’ocupació de la institució per part del grup guerriller colombià Moviment 19 d’abril (M-19), l’exèrcit sota les ordres de Plaza Vega va disparar i executar a tothom dins de l’hemicicle, deixant 98 morts i 6 desapareguts entre guerrillers, magistrats i treballadors.

General Plaza Vega: “L’acció del GIEI és una confrontació entre el sistema democràtic i el comunista que vol eliminar els exèrcits llatinoamericans”

Plaza Vega va acusar a l’advocada de tenir una clara posició en contra dels cossos militars, va posar en dubte les seves capacitats professionals i va situar l’acció del GIEI en una “confrontació entre el sistema democràtic i el sistema comunista que vol ser implantat eliminant els exèrcits llatinoamericans”.

Emilio Álvarez Icaza, secretari executiu de la CIDH, també va ser denunciat per malversació dels fons que l’Estat mexicà havia destinat a l’organisme per la investigació del GIEI en el cas Ayotzinapa. Després de rebre l’atac frontal dels mitjans de comunicació més conservadors, la Procuraduria General de la República (PGR) va decidir no exercir cap acció penal argumentant que la denúncia no complia els requisits per procedir.

Tot aquest conjunt d’accions mediàtiques van ser denunciades pel Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades i per relators especials de la ONU, qui van lamentar en un comunicat la passivitat del govern de Peña Nieto davant la campanya de descrèdit que van patir els membres del GIEI. La construcció d’aquest discurs va precedir l’anunci de no renovació de la col·laboració entre l’Estat mexicà i el grup d’experts, que finalment acabaria abandonant el país el 30 d’abril.

 

LA VERITAT HISTÒRICA, EN DUBTE

La PGR, l’òrgan superior del cos policial mexicà, ha mantingut la versió oficial dels fets durant els últims 19 mesos. Tal com va declarar el titular de la Procuraduria Murillo Karam el 28 de gener de 2015, la “veritat històrica” afirmava que els 43 estudiants de l’Escola Normal Rural Raúl Isidro Burgos, a Ayotzinapa, van ser assassinats per membres del càrtel Guerreros Unidos, actiu als estats de Morelos i Guerrero.

Segons Karam, els estudiants normalistes van ser privats de llibertat per la banda criminal, incinerats a l’escombriaire de la localitat de Cocula i llençats al riu San Juan. L’autor intel·lectual doncs, semblava ser l’ex alcalde d’Iguala José Luis Abarca, qui presumptament tenia lligams amb Guerreros Unidos. Segons Karam, els normalistes haurien estat identificats pels narcotraficants com a membres de la banda criminal contrària, Los Rojos.

El 80% dels detinguts immediatament després dels fets d’Iguala presenten signes de tortura. El GIEI posa el valor dels seus testimonis en dubte.

Luis Abarca hauria ordenat la cacera que a banda dels 43 normalistes, va afectar a un taxi on hi va morir una dona i va deixar el conductor ferit; un autocar d’un equip de futbol d’adolescents, Los Avispones de Chilpancingo, amb un jugador i el xofer morts i nombrosos ferits, i una furgoneta amb professors sindicalistes ferits. Tots circulaven per la carretera que connecta Iguala, la localitat on van desaparèixer els 43, amb Chilpancingo.

Aquesta versió ha anat perdent adeptes a mesura que el GIEI ha avançat en la investigació, amb les conclusions publicades el passat 24 d’abril i la roda de premsa celebrada el mateix dia com a punt culminant. En primer lloc, els experts van documentar que el 80% dels detinguts mostraven lesions físiques que fan indicar que van ser torturats per les autoritats. La versió de Karam es sustenta principalment en aquests testimonis.

Marxa Ayotzinapa (text)Les famílies dels 43 normalistes desapareguts van encapçalar la marxa de torxes el passat 26 d’abril a Ciutat de Mèxic. MARIA RUBIO

 

En segon lloc, durant la roda de premsa van mostrar un vídeo on autoritats de la PGR i Tomás Zerón, titular de l’Agència d’Investigació Criminal, s’apropaven al riu San Juan el 28 de setembre de 2014 i manipulaven les restes posteriorment presentades com a proves. Aquesta expedició no figura a cap informe de la PGR i mostra les proves un dia abans de que oficialment es trobessin a un punt del riu diferent al de les imatges.

Un altre punt clau d’aquest informe és la descoberta sobre l’activitat dels telèfons dels normalistes: alguns van restar actius hores després de la presumpta incineració a l’escombriaire de Cocula. Una de les mares va rebre un missatge de recàrrega de saldo i fins i tot s’han registrat moviments per la ciutat d’Iguala.

Les dimensions del desplegament policial i el comportament dels cossos de seguretat demostren que existia una coordinació entre els diferents controls.

El GIEI també ha recollit més testimonis que asseguren haver vist el dia dels fets a la Policia Federal i a militars, en concret el batalló 27. Cada cop són més les persones entrevistades, com els pares i mares de Los Avispones, que testifiquen haver vist cotxes dels federals a la carretera on van patir els atacs. Tot i la insistència dels experts en entrevistar als cossos militars, la negativa de les autoritats sempre ha sigut inflexible.

En la mateixa línia, les declaracions dels testimonis i el treball d’investigació demostren que l’operatiu policial s’estenia per tota la carretera Iguala-Chilpancingo amb nombrosos controls situats al llarg de la ruta i a altres carreteres connectades. Les dimensions del desplegament i els moviments dels cossos policials durant aquella nit demostren que existia una coordinació entre aquests que, segons el GIEI, podria anar destinada a aturar els autocars normalistes.

Per últim, el grup internacional d’investigadors ha plantejat una nova línia d’investigació. Segons les proves dels perits, els experts plantegen que l’autocar investigat per la PGR podria no correspondre al que els estudiants desapareguts van utilitzar per moure’s. La possibilitat de l’existència d’aquest nou vehicle planteja una altra hipòtesis: l’enorme desplegament policial i la violència exercida per les autoritats podrien explicar-se si l’autocar desaparegut hagués carregat heroïna en la ruta de l’estat de Guerrero a la ciutat de Chicago, als Estats Units.

En aquest cas, els experts expliquen que els normalistes haurien ocupat aquest autocar amb la finalitat d’assistir a les mobilitzacions estudiantils sense conèixer l’existència del presumpte carregament.

Són moltes les incògnites que giren en torn el cas Ayotzinapa. Sense la presència del GIEI al terreny, l’avenç de la investigació es complica i queda en mans d’unes autoritats que han fet tot el possible per obstaculitzar la cerca de la veritat. Els experts marxen deixant un Estat entre les cordes: si s’arriba a demostrar la implicació de l’exèrcit i la Policia Federal, les responsabilitats de les desaparicions passarien de ser una qüestió de corrupció municipal a un crim d’Estat.