TILBURG (Països Baixos). Coincidint amb l’aniversari del rei Guillem Alexandre, el 27 d’abril els carrers de totes les ciutats i pobles dels Països Baixos s’omplen de mercats ambulants, banderes i gent amb tota mena de complements de color taronja, a joc amb el nom de la família reial Orange-Nassau. No només es festeja l’aniversari del rei, sinó també la monarquia i la nació.

L’entusiasme amb el qual tothom celebra el Koningsdag o el Dia del Rei demostra que en aquest país la Casa Reial funciona com a símbol d’unitat. Segons Arnoud-Jan Bijsterveld, historiador i professor a la Universitat de Tilburg, “la monarquia, conjuntament amb el futbol, són els elements que ara mantenen el país cohesionat, en substitució de la religió”.

holandesos celebren la monarquiaÉS POPULAR CELEBRAR EL KONINGSDAG FENT UNA VOLTA EN BARCA PELS CANALS D’AMSTERDAMMARIA RUBAL

TRADICIÓ REPUBLICANA

Els Països Baixos tenen una de les monarquies més joves d’Europa: no va ser fins a 1815 que Guillem VI (o Guillem I dels Països Baixos) va arribar formalment al tron i es va reconèixer el país com a regne. Com explica Geerten Boogaard, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Leiden,  “vam instituir un rei quan tothom se n’estava desfent. I vam coronar la vella Casa d’Orange”. Aquesta dinastia havia tingut un paper rellevant durant els més de dos segles de república: paradoxalment, Guillem I d’Orange va liderar la rebel·lió que va alliberar el país de la dominació espanyola i el va convertir en república.

Bijsterveld: “El rei sempre s’ha mantingut al marge de qualsevol rol polític. En aquest cas, la monarquia és una decisió democràtica.”

Tot i les arrels burgeses, progressistes i sobretot republicanes, la monarquia gaudeix d’un elevat suport popular. Segons l’agència Ipsos, el 66% de la població té bastant o molta confiança en el monarca en ple 2016. Bijsterveld assegura que això es deu al fet que des d’un inici la constitució protegeix els ciutadans i no la monarquia, i el rei sempre s’ha mantingut al marge de qualsevol rol polític –només té poders formals o representatius. En aquest cas, la monarquia és una decisió democràtica.

De fet, la pròpia constitució contempla un mecanisme per abolir la monarquia, i d’això en són conscients els diferents ocupants del tron. L’anterior reina, Beatriu I, va dir en un discurs que  com a monarca ella estava servint la res publica. Més tard, el seu fill va assegurar en una entrevista que si el Parlament decidia posar en marxa els instruments per abolir la monarquia, ell s’apartaria sense posar problemes. Segons Boogaard, però, aquest canvi “no seria una feina fàcil”. De moment només el 16% dels neerlandesos voldrien que el país es convertís en un estat republicà.

UNA MONARQUIA MASSA CARA?

El suport a la institució, però, ha anat disminuint en els últims anys. Quan Guillem Alexandre va accedir al tron el 2013, fins el 78% preferia mantenir la Casa Reial abans que instaurar una república, mentre que ara són el 65%. La causa d’aquesta caiguda podria ser que la família d’Orange-Nassau és de les cases reials que més diners costa per habitant de tot Europa. Cada neerlandès paga 3,46€ anuals destinats al manteniment de la institució, mentre que a Espanya són 0,17 € i al Regne Unit 0,72€. Només a Noruega els surt més car: 4,75€ per ciutadà cada any. En aquest sentit, sis de cada deu persones creuen que són massa diners. El 2015, l’assignació del rei Guillem Alexandre va ser de 823.000€, i la de la seva dona Màxima 326.000€; mentre que el sou de ministre al mateix país és de només 144.000€ anuals.

FONT: Pàgines web de les diferents cases reials europees

 

De totes maneres, aquesta disminució en els suports es concentra en la institució en si, però no es veu reflectida en la popularitat dels reis. Guillem Alexandre té una puntuació de 7,3 en les enquestes mentre que Màxima n’aconsegueix 7,7 sobre 10 punts. Segons Bijsterveld, en aquest país hi ha una tendència generalitzada a l’antipatia vers les institucions, que també afecta a la Unió Europea o a les institucions acadèmiques, però que no és real. Així doncs, de moment, als Països Baixos encara els agrada ser, com ells diuen: “una república amb presidència hereditària”.