MUNIC (Alemanya). “Li agrades a Munic” (München mag Dich). Aquest és el lema de la capital de l’estat lliure de Baviera que busca representar l’orgull dels habitants de la ciutat, precisament una de les més riques de tota Alemanya. Formada per 25 districtes, en alemany Stadtbezirke, és la tercera ciutat més poblada del país, després de Berlín i Hamburg. L’any 2015 la ciutat de Munic s’entregava a la causa humanitària, i gran part de la ciutadania acudia a l’estació de tren per rebre l’onada de refugiats vinguts des de Budapest. Fugien del govern de Víktor Orbán –actual Primer Ministre d’Hongria, d’Unió Cívica Hongaresa–, conegut per la seva xenofòbia extrema i el seu euroesceptisme creixent amb la crisi dels refugiats. Paral·lelament, Berlín també improvisava centres d’acollida de manera urgent.

Un any després, Munic canviava la rebuda de persones refugiades per la construcció d’un mur al barri de Ramersdorf-Perlach, que serviria per mantenir allunyat el centre d’acollida de la zona residencial. Aquest edifici, avui dia pràcticament acabat, estarà destinat a rebre 160 menors que hauran arribat a Europa sense les seves famílies.

Mur al barri refugiat de Múnic

Centre de refugiats en construcció amb el mur al davant. Berta Llugany.

La decisió del mur

Entre 2013 i 2014 va arribar a Alemanya la primera onada de refugiats. L’Estat lliure de Baviera va haver de crear nous centres per tal de poder respondre a la urgència humanitària. Els que constaven aleshores dins la ciutat de Munic no van ser suficients, tant per la gran quantitat de nouvinguts com per la impossibilitat d’aquests de viure fora dels centres sense un permís de residència, costós d’aconseguir. Com a solució, es van iniciar les construccions de diferents centres a la perifèria de la ciutat. En un dels barris on es va decidir construir-hi va ser Ramesdorf-Perlach, on en aquell inici hi havia prevista l’edificació d’un centre amb una capacitat d’aproximadament 200 persones refugiades.

No tothom, però, va estar d’acord amb la decisió. D’entre tots els i les habitants de Ramesdorf-Perlach, un barri format per 55.000 persones aproximadament, set veïns van formalitzar una queixa conjunta per manifestar el seu posicionament contrari a l’acollida de refugiats. A través d’aquest recurs que van fer arribar als jutjats, es va paralitzar la construcció del centre durant aproximadament un any.

Aquest període de pausa instigat pel veïnat va veure el seu punt final quan els tribunals van tornar a donar llum verda a la construcció del centre. Ho van fer després de modificar i establir que la finalitat del centre no seria la d’acollir les 200 famílies, sinó només a 160 joves refugiats vinguts a Europa sense les seves famílies. La decisió va ser presa per poder allotjar els menors que arriben a Alemanya, que segons la llei de l’Estat no poden ser traslladats. I és que per culpa de les diferents rutes que creuen els Balcans, molts refugiats entren a Alemanya per l’estat lliure de Baviera, i això fa que aquest necessiti crear més centres dedicats al joves.

Ruta Refugiats Europa

Maria Rubio. Font: BBC

 

El nou disseny del centre comptava amb una zona d’esbarjo a l’aire lliure i amb uns horaris d’ús establerts de vuit del matí a deu del vespre. Aquest canvi va tornar a generar polèmica; aquesta vegada els veïns van al·legar que la zona d’esbarjo perjudicaria el seu descans i trencaria amb la tranquil·litat del barri. Davant del risc d’una nova queixa portada als tribunals que suposaria tornar a paralitzar la construcció i la gran urgència del centre, els diferents partits polítics del barri van decidir reunir-se en una taula rodona amb els veïns i veïnes per discutir el problema.

Els veïns van al·legar que la construcció del centre perjudicava el seu descans

Les decisions preses a la taula rodona respresentaven els compromisos que havia de complir la ciutat de Munic, per tant, tots ells requeien en la figura de l’Ajuntament, liderat per Dieter Reiterdel Partit Socialdemòcrata d’Alemanya. Els partits van formar part de la negociació i definició d’aquests compromisos que reprendrien la necessària construcció del centre. Vaniessa Rashid, consellera del partit Die Grünen i amb responsabilitats a l’àrea d’integració del barri recorda la dificultat davant la que es van trobar els polítics a l’hora de negociar entre ells i amb el veïnat: “Vam proposar de canviar el camp de futbol de costat, vam proposar crear un hort en comptes de camps de joc perquè fos menys sorollós, vam proposar un munt de solucions diferents però van rebutjar totes les nostres iniciatives”.

Finalment, l’acord va traduir-se en un compromís d’actuació per reduir el soroll dins del centre, i la resolució de l’entrellat va venir des de l’Ajuntament. El que ni els veïns ni els partits de l’oposició s’haurien imaginat mai és que la solució tindria la forma d’un murCaroline Pahlmira, consellera del partit Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD), va afirmar que “era l’única manera per poder construir així el centre per als refugiats i per protegir així també els menors de futures querelles dels veïns contra el soroll”.

Una solució desagradable

A partir d’aquell moment es va tornar a posar en marxa la construcció del centre i la construcció del mur, aquest últim amb un cost de 200.000€ pagats amb els impostos dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Munic. El mur, actualment acabat, té una alçada de 4 metres i és per tant més alt que el que va separar Berlin durant 28 anys.

Mur al barri refugiat de Múnic

Vista del mur des de l’interior del centre de refugiats. Berta Llugany.

 

Com a protesta per la solució final, Guido Bucholt, membre aleshores del partit Die Grünen i participant a la taula rodona, va decidir filmar tot el procés de construcció i penjar-lo a un web amb la intenció de fer conèixer a la resta de ciutadania de Munic l’edificació i estat d’aquest mur. Aquesta publicació es va fer ràpidament viral i va acostar des dels més crítics als més curiosos al lloc dels fets.

“Com a ciutadà de Munic això em sembla clarament una vergonya”

“Com a ciutadà de Munic això em sembla clarament una vergonya”. Així és com ho descrivia Oliver Schwindt, creador de la petició de change.org  per enderrocar el mur. Bellevue di Monaco, un centre cultural creat per als menors refugiats, va organitzar l’esdeveniment en protesta Checkpoint Ali, on els participants anaven disfressats amb uniformes antics de militar representant el control de “Checkpoint Charly” que separava la República Democràtica Alemanya (RDA) de la Repúbilica Federal Alemanya (RFA). 

Els veïns que estan en contra l’existència d’aquest mur s’han involucrat en petites iniciatives voluntàries per integrar els refugiats, que encara no han entrat al centre perquè les obres no han finalitzat. 

 

revista hemisferia banner