ADELAIDE (Austràlia). Quan un pensa en el típic ciutadà australià, la primera imatge que li ve al cap és la d’un surfista jove, bronzejat pel sol, amb els cabells daurats i llargs sota un gorro de llana tot i que sigui ple estiu i una actitud chill. El cert, però, és que malgrat aquesta tribu urbana és comuna, especialment a la costa est, només es tracta d’un estereotip. I és que Austràlia és un dels melting pots més grans del món on una enorme varietat de cultures, religions i nacionalitats conflueixen.

El passat colonial del país i l’elevat flux migratori tenen un gran impacte en la població. Segons l’Oficina d’Estadística, Austràlia té poc més de 24 milions d’habitants. Un 30% ha nascut fora del país –principalment Anglaterra, Nova Zelanda, Xina i Índia– i del 70% restant, tan sols un 35% afirma tenir avantpassats australians. De fet, Anglaterra encapçala la llista d’ascendència amb un 36,1%. Irlanda, Escòcia, Itàlia, Alemanya i Xina, entre d’altres, també apareixen a les primeres posicions del rànquing.

Dins d’aquest gran ball de nacionalitats, però, hi ha un grup ètnic que molt sovint queda oblidat a causa de la seva reduïda magnitud: els aborígens. I és que tot i ser els primers habitants del territori, només representen un 3% de la població total d’Austràlia. Conseqüentment, “no tenen veu i són considerats ciutadans de segona” afirma Dwayne Coulthard, estudiant de Dret a la University of Adelaide i membre de l’associació ALARM (Aboriginal Legal Rights Movement), que promou i assegura els interessos legals dels indígenes a Austràlia del Sud.

 

PRÀCTIQUES DEL PASSAT 

Es creu que els aborígens van arribar a Austràlia des del Sud-est Asiàtic entre 40.000 i 70.000 anys enrere, mentre que el primer registre de navegants europeus data del 1606. No obstant, no va ser fins el 1770 que James Cook va reclamar la costa est per al Regne Unit i gairebé dues dècades més tard, el 26 de gener de 1788, va arribar la primera flota britànica per prendre possessió formal i iniciar la construcció d’una colònia penal. Aquesta data és la diada nacional, celebrada pels australians com el dia que es va fundar Austràlia. Els aborígens, en canvi, ho consideren “El Dia de la Invasió” ja que, segons l’activista Michael Mansell, representa “l’arribada d’una raça a costa d’una altra”.

Austràlia és l’únic país democràtic amb una Constitució que encara autoritza discriminació racial.

Com en la resta de territoris conquerits, l’arribada de nous habitants a Austràlia va comportar la desaparició d’una enorme part de la població autòctona. Noves malalties, la pèrdua d’accés a recursos naturals i conflictes armats van reduir la població indígena en un 90% entre el 1788 i el 1900. En canvi, a diferència d’altres processos de colonització, Austràlia és l’únic país de la Commonwealth que no té un tractat amb els seus primers habitants. I és que les accions per estabilitzar la situació s’han fet esperar i tot just van iniciar-se fa 50 anys.

Malgrat que la imposició dels colons va ser fa 200 anys, els aborígens no van poder escollir lliurament on viure fins al 1961, després la Conferència del Benestar Nadiu, que va acordar eliminar legislacions discriminatòries i pràctiques restrictives. D’altra banda, no va ser fins fa només 20 anys que es va abordar la controvèrsia de les Generacions Robades.

Des del 1910 i fins al 1970, al voltant de 100.00 infants indígenes van ser separats de les seves famílies pel govern i missions religioses sota la premissa de protegir-los de la negligència i l’abús. “El cert, però, és que volien eliminar la raça aborigen a través del mestissatge” afirma Dwayne Coulthard. El maig del 1997, es va publicar l’informe Bring Them Home (“Porteu-los a casa”) on el govern admetia “que els nens indígenes havien estat separats a la força de les seves famílies i comunitats” des de principis de l’ocupació d’Austràlia amb la finalitat “d’inculcar valors europeus i hàbits de treball que després podien ser utilitzats en benefici dels colons”.

Portada 20160325_163617

Grafiti a un carrer de Melbourne que reclama els drets dels aborígens. GLÒRIA TORRENT.

L’informe, de gairebé 700 pàgines, també recomanava més fons per associacions indígenes que treballen amb afectats per les polítiques de separació, indemnitzacions pels afectats i la disculpa oficial del Parlament d’Austràlia, així com el reconeixement de la seva implicació en els fets. Aquests suggeriments van donar lloc al National Sorry Day (“Diada nacional de disculpes”) que, des de la seva primera edició el 1988, se celebra anualment.

UNA FERIDA ENCARA OBERTA

El gran problema, però, és la falta de reconeixement de la població aborigen com a primers pobladors d’Austràlia a la Constitució, fet que implica que la història del país comenci amb l’arribada dels britànics. Per tant, no s’admet la despossessió que van patir els indígenes. 

La Constitució d’Austràlia es va redactar a finals del segle XIX en un moment en què es considerava que el territori només pertanyia als colons europeus i que els indígenes eren una “raça en extinció”. Conseqüentment, hi havia una discriminació latent. “Algunes seccions de la Constitució especificaven «a part dels aborígens»” recorda Coulthard. “Érem considerats «flora i fauna». Ens excloïen”.

El 1967, es va celebrar un referèndum amb la voluntat de posar remei a la situació i aconseguir la igualtat entre indígenes i no indígenes. Més del 90% dels electors van votar a favor d’eliminar els articles discriminatoris. La consulta, a més, va comportar que els indígenes fossin comptats al cens i que el poder per aplicar lleis en relació als indígenes passes a mans del Parlament Federal, enlloc dels Estats, per assegurar uniformitat i igualtat.  

Molts aborígens van considerar que el referèndum del 1967 era un punt d’inflexió simbòlic. Tanmateix, no es va nomenar els aborígens com a primers pobladors del territori ni es va arribar a cap tractat amb ells. Tampoc es va eliminar completament el racisme de la Constitució ja que actualment encara hi ha una secció que permet prohibir votar basant-se en la raça. De fet, Austràlia és l’únic país democràtic amb una Constitució que encara autoritza discriminació racial.

A més, a la pràctica, el referèndum no va aconseguir millorar la situació de les poblacions indígenes. I és que, segons l’estudi Closing the Gap (“Tancant la bretxa”), elaborat el 2008 pel govern australià, els aborígens continuen patint taxes de mortalitat infantil més altes, pitjor salut, menors nivells d’educació i ocupació i una esperança de vida més curta que els ciutadans australians no indígenes.

 

La qualitat de vida dels aborígens es reflecteix en la seva esperança de vida. EDUARD RIBAS.

 

AVANÇANT CAP A LA IGUALTAT

Per  deixar enrere aquest títol denigrant i millorar les estadístiques, el govern actualment té en marxa una campanya de reconeixement dels indígenes com a primers pobladors amb l’objectiu d’aconseguir una Constitució que “reflecteixi veritablement el cor i ànima de la nació”. Aquesta modificació, segons les autoritats i els partidaris de la iniciativa, implicaria enriquir la identitat del país, millorar l’efectivitat de la democràcia a través de la protecció dels drets de tots els ciutadans i avançar significativament en la reconciliació d’Austràlia. 

A més, també permetria millorar l’autoestima i benestar emocional i social dels indígenes. “No veig orgull quan veig la meva gent. Veig drogues, alcohol, desesperació” assegura Dwayne Coulthard. “El fet d’haver estat denegats la identitat fa que et sentis estranger en el teu país i siguis més destructiu perquè no veus res familiar, per tant, acabes caient en aquests vicis”.

Coulthard: “Érem considerats «flora i fauna». Ens excloïen”.

La mesura, però, no convenç tothom perquè consideren que el gest tan sols és simbòlic i que canviar paraules a la Constitució no canviarà què passa al dia a dia. És per això que reclamen un tractat. Volen un acord formal entre el govern i els indígenes que –a part d’admetre la història aborigen, la seva ocupació prèvia del territori i les injustícies patides; com suposa el reconeixement a la Constitució – distingeixi la sobirania de la població aborigen. D’aquesta manera, tindrien més control sobre el que passa a la seva terra i espais que consideren sagrats. “Ningú de la meva comunitat va ser consultat per establir un dipòsit de residus nuclears allà” explica Coulthard. “Amb un tractat tindríem més poder i podríem evitar situacions com aquesta.”

 

UN FUTUR INCERT

En l’actualitat existeix un suport bipartidista per celebrar un referèndum perquè les persones indígenes siguin reconegudes a la Constitució. Les estadístiques, a més, mostren que hi ha una major acceptació en comparació a fa una dècada. I és que, segons enquestes oficials recents, un 75% dels australians donen suport a la reforma constitucional.

El tractat, en canvi, no té tants adeptes ja que molts ciutadans consideren que fracturaria el país i podria suposar problemes en un futur proper. “Si s’estableix per llei que un territori pertany als aborígens, poden haver-hi represàlies perquè ara hi viu altra gent” explica Paul Goldman, estudiant d’Enginyeria i veí d’Adelaide. “Els aborígens podrien aprofitar-se de la llei i reclamar compensacions o cobrar impostos a la gent que ara s’ha establir al seu territori. És un tema complicat”.

Sigui com sigui, el futur és incert ja que encara no hi ha cap acció en ferm. El Primer Ministre, Malcom Turnbull, i el cap de l’oposició, Bill Shorten, van establir un Consell a finals de l’any passat amb l’objectiu que recomani quan s’hauria de celebrar el referèndum i quina hauria de ser la pregunta. El passat 10 de maig el Consell va dur a terme la seva quarta reunió i va decidir iniciar un procés de consulta a tots els ciutadans australians per a què diguin la seva i tres trobades amb líders indígenes per avaluar diferents opcions a partir de mitjans d’aquest 2016. Així doncs, no es preveuen grans canvis en un futur immediat.