KATMANDÚ (Nepal). Fa un any, el 25 d’abril del 2015, un terratrèmol d’una magnitud de 7,8 graus sacsejava el Nepal. Les pèrdues humanes i materials es poden comptar amb xifres, però la magnitud de la tragèdia per molts dels seus habitants, que es van veure d’un dia per l’altre sense llar i desplaçats, va ser incalculable. Després del sisme, el Nepal era a les portades de totes les capçaleres. Un país que per regla general era invisibilitzat als mitjans de comunicació, per fi gaudia de protagonisme. Però a quin preu? Passats uns mesos, el Nepal va tornar a l’oblit i tots aquells mitjans que tantes pàgines havien omplert amb la seva tragèdia no han utilitzat el mateix espai a l’hora de relatar la recuperació i reconstrucció.

Aquesta sèrie de fotos, preses al gener del 2015 per l’equip de fotògrafs Viewfinders project, volen mostrar la mil·lenària cultura del Nepal, que ha sobreviscut a la tragèdia i que, tot i que ignorada per part dels grans mitjans de comunicació occidentals, segueix tenint l’ànim i les oportunitats necessàries per continuar endavant.

Fàbrica de ciment, Nepal

Publicitat del ciment Jaypee, una de les múltiples exportacions del Nepal. Alba Cobos

 

No va ser fins el 1951 quan el país va començar a viure un procés d’industrialització. El Nepal, per tant, és un dels països que més tardanament ha entrat en “l’època moderna”. De fet, encara avui dia un 80% de la població viu de l’agricultura.

Camp de cultiu d'arròs al Nepal
Els principals cultius són l’arròs, el blat i la canya de sucre. Tot i així, només un 33% de la superfície del país és conreable; la resta són muntanyes i boscos. Utkarsh Patil

 

A part de l’agricultura destaca el sector del turisme, del qual prové gairebé el 50% del PIB. És per això que s’acostuma a dir que el turisme és l’empresa més gran d’aquest petit país.

Barques al Llac Phewa

El llac Phewa, situat a la vall de Pokhara, és el segon llac més llarg del Nepal i alhora un dels punts més atractius pels turistes. Utkarsh Patil

 

Llac Phewa, Nepal

Al centre del llac hi ha un temple sagrat, el Barahi, al qual es pot accedir amb l’ajuda d’una embarcació. Tan hinduistes com buddhistes van a pregar al temple. Utkarsh Patil

 

El temple sagrat de Barahi és un dels múltiples llocs sagrats del país, on generalment s’hi practica l’hinduisme -la religió majoritària del país, amb un 80% de la població com a fidels.

Ofrena pel déu Prasat
Estàtua del déu hindú Prasat després d’una ofrena ritual amb tints i arròs. Utkarsh Patil

 

Festival al déu Ganesha al Nepal

Festival en honor al déu hindú Ganesha, déu amb cos d’home i cap d’elefant, als carrers de Katmandú. Alba Cobos

 

Crematoris a Katmandú

El ritual d’incineració dels morts, de tradició hinduista, és un dels principals atractius turístics de Katmandú. Tot i així, aquesta cerimònia no es duu a terme per satisfer la curiositat dels turistes, sinó que és una tradició mil·lenària que pretén commemorar els morts i la fi del cicle de les reencarnacions. Alba Cobos

 

Swayambhunath, temple budista

El buddhisme és la segona religió més practicada al país. El temple de Swayambhunath, a Katmandú, és un important punt de peregrinació buddhista, especialment pels de l’escola tibetana. Utkarsh Patil

 

La religió té un important pes en la societat: tal com passa a l’Índia, país eminentment hinduista, el sistema de castes segueix vigent en l’imaginari col·lectiu. A més, el Nepal és un territori multiètnic amb una desena d’ètnies i per això, històricament, el sistema de castes ha provocat desigualtats i injustícies al país de manera que es castiga socialment les ètnies i classes més desavantatjades.

Un dels principals problemes amb els quals s’enfronta el país i especialment les castes més baixes i les ètnies més marginades és la poca alfabetització i educació, ja que impedeix el desenvolupament econòmic. El Nepal es troba en un cercle viciós en què l’analfabetització és la causa del baix desenvolupament econòmic i viceversa. I això, en un dels països més pobres del món amb un de cada quatre ciutadans vivint sota el llindar de la pobresa, tan sols ajuda a generar una major desigualtat.

Nena anant a l'escola

La taxa d’analfabetització al Nepal és del 42,7%. Tot i així, el col·lectiu femení es veu més afectat per la manca de possibilitats educatives. Només quatre de cada deu dones saben llegir i escriure. Alba Cobos

 

Dones a Katmandú

La diferència entre l’alfabetització masculina i femenina és pel plantejament patriarcal de la societat nepalesa, on es creu que la dona ha de deprendre d’una figura masculina i que el pes de la llar recau sobre ella. Alba Cobos

 

Dona fumant a Katmandú

Encara que el problema de l’educació femenina varia en funció de la casta i del grup ètnic, aquest es tracta d’un problema transversal de la societat que la república ha intentat paliar garantint la igualtat de gènere a la seva constitució. Alba Cobos

 

De la falta de desenvolupament en deriva un altre problema: la falta d’accès als recursos hidrològics. Encara que el Nepal és el segon país del món amb més aigua -després del Brasil-, la pobresa, la contaminació i la falta d’infraestructures han provocat que gairebé un quart de la població no tingui accés a aigua potable.

Nen carregant aigua potable

Més de 4,5 milions de persones no tenen accés regular a aigua potable en condicions segures. Alba Cobos

 

Malgrat la pobresa i la falta de recursos, el Nepal ha sabut prosperar com a comunitat. Fins i tot després del terratrèmol, el país es va endinsar en un espiral de solidaritat per ajudar a tots aquells que havien perdut a algú o que s’havien vist forçats a desplaçar-se al veure la seva llar destruida. Probablement degut a la perenne influència del budisme al Nepal, la comunitat segueix actuant segons un dels principis més universals del Budha: “més que mil accions inútils, val més una sola que atorgui pau”.

Dibuixos nepalesos esborrant-se

La cultura nepalesa és el resultat de la barreja de moltes ètnies, cultes i creences. És, doncs, una cultura de mil rostres diferents. Utkarsh Patil

 

Aquest fotoreportatge ha estat cedit pels fotògrafs Alba Cobos i Utkarsh Patil. Podeu seguir el seu projecte, Viewfinders project, a Facebook i Instagram