BRUSSEL·LES. “La premsa internacional ha assenyalat el barri com a responsable d’uns atemptats que van cometre individus amb noms i cognoms”. De pares marroquins i nascut al barri de Molenbeek, forma part de la minoria musulmana a Bèlgica que representa un 6% de la població i una quarta part dels habitants que viuen a Brussel·les. Fa més de 15 anys que treballa en una de les peixateries de Chaussée de Gand, el carrer principal de Molenbeek, i encara que prefereix no revelar el seu nom, accedeix a explicar com va viure els dies després dels atemptats amb una mescla d’anglès i francès. “La policia va escorcollar moltes cases i, fins i tot, va arrestar alguns veïns que segons ells eren sospitosos. Els mitjans de comunicació i els furgons de policia estaven per tot arreu, com el dia que van detenir Abdeslam, va ser una bogeria”. Recorda que els dies posteriors als atacs el barri estava paralitzat, com ho estava la ciutat sencera, però els habitants de Molenbeek, on s’hi concentra la comunitat musulmana més gran del país, temien represàlies per part dels seus conciutadans. “El dia després dels atemptats jo volia anar a treballar com la resta de dies, però no tenia cap sentit, perquè ningú vindria a comprar peix”.

Conegut anteriorment com Le petit Manchester per la seva estètica industrial, les façanes dels edificis estan envellides, hi manquen zones verdes i es fa evident la falta d’inversió estatal

Molenbeek-Saint-Jean és una de les 19 comunes -equivalents als nostres districtes- en què es divideix Brussel·les i està situat a escassos minuts amb transport públic de la Grand Place, principal atracció turística de la ciutat. Conegut anteriorment com Le petit Manchester per la seva estètica industrial, les façanes dels edificis estan envellides, hi manquen zones verdes i es fa evident la falta d’inversió estatal. A Molenbeek la vida es concentra en els carrers principals on hi abunden botigues d’alimentació halal, pastisseries de dolços baklava i un famós mercat de fruites i verdures cada diumenge al matí.

 

L’estigmatització

Molenbeek va assolir el màxim nivell d’audiència amb la detenció de Salah Abdeslam, considerat còmplice dels atacs terroristes a París el 13 novembre passat. Quatre dies després del seu arrest el 18 de març, van esclatar els atemptats a Brussel·les, a la línia de metro i a l’aeroport de Zaventem amb una diferència de pocs minuts. Aquests successos i la relació de Molenbeek amb altres episodis de terrorisme com l’11M a Madrid, han convertit el barri perifèric en l’epicentre del focus mediàtic i un topònim imprescindible a utilitzar quan es parla de jihadisme a Europa.

Molenbeek i pauUna de les imatges convertida en icona durant les manifestacions de rebuig als atemptats que van tenir lloc a Molenbeek. Natàlia Queralt

Després dels atemptats, el parlament belga va aprovar un paquet de mesures per tal de combatre l’amenaça terrorista, com la possibilitat de retirar la doble nacionalitat a aquelles persones sentenciades a més de cinc de presó per càrrecs de terrorisme o bé condemnar a penes de presó d’entre cinc i deu anys a aquelles persones que “incitin de forma directa o indirecta a cometre atemptats”. Entre aquestes mesures l’organització Human Rights Watch descriu la directiva orientada a acabar amb la radicalització a les presons com a “cruel, inhumana i degradant”. Una mesura que contempla l’aïllament durant 23 hores al dia d’aquells detinguts sospitosos de ser còmplices d’actes de terroristes, sense la necessitat d’un judici previ. Actualment, l’organització comptabilitza 55 persones sospitoses o acusades de terrorisme que es troben en aquest règim d’aïllament.

La situació d’amenaça en què es troba país ha agreujat l’estigmatització de la població musulmana. L’organització Human Rights Watch indica fins a 26 casos d’abusos policials contra aquesta comunitat des dels atemptats de Brussel·les, encara que la xifra va molt més enllà tenint en compte tots aquells incidents que les víctimes no s’han atrevit a denunciar. El creixement d’aquesta intolerància es fa evident també en la classe política i els mitjans de comunicació amb declaracions com les del ministre d’interior belga, Jan Jambon, en afirmar que “una part significativa de la comunitat musulmana va celebrar els atemptats de Brussel·les” o quan un periodista de la radio líder de França RLT, Eric Zemmour, feia broma en una tertúlia assegurant que “França hauria de bombardejar Molenbeek en comptes de Raqqa”.

 

Els prejudicis

Segons dades de les Nacions Unides, més de 500 persones de nacionalitat belga han abandonat el país per unir-se a les files de l’autoproclamat Estat Islàmic, i es calcula que 140 d’aquestes han tornat a Europa. La vinculació de Molenbeek amb casos de radicalització és innegable, però aquesta situació no pot servir de pretext per acusar tots els veïns dels actes comesos per una petita part de la població. Després dels fatídics atemptats de París, al barri de Molenbeek unes 2.500 persones van sortir al carrer per condemnar l’atac i retre homenatge a les víctimes, però els prejudicis envers els musulmans segueixen presents en alguns sectors de la comunitat belga.

mercat-de-molenbeekCada diumenge al matí el mercat de fruites i verdures s’omple de parades, encara que és difícil trobar-hi persones de fora del barri. Natàlia Queralt

“A Molenbeek no hi viu cap dels meus amics, no hi tinc la Universitat i si hi ha alguna festa a les sales de concerts prefereixo agafar un taxi tant d’anada com de tornada”, explica una estudiant d’infermeria de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB). “Sincerament jo escolliria un altre lloc per anar a passejar, en aquella zona m’hi sentiria estranya i no tindria la sensació de ser en el meu país”. Per contra, una estudiant de Ciències Polítiques explica que no fa gaire va participar en una cursa organitzada des de l’Ajuntament de Molenbeek. “És una zona perifèrica de Brussel·les, on l’habitatge és més barat i hi ha moltes persones d’origen nord-africà, sobretot marroquí. Els lligams del barri amb el terrorisme han creat un clima d’inseguretat. Durant la cursa tenia el cotxe aparcat al carrer i tota l’estona vaig estar pensant si quan tornés a buscar-lo, encara estaria allà. Evidentment, ningú havia tocat el meu cotxe”.

Passejar per Molenbeek és com passejar per qualsevol altre barri perifèric europeu, caracteritzat per un renda baixa i una elevada taxa d’atur juvenil, que en aquest cas supera el 40%. Les xifres, però, demostren que a Bèlgica hi ha un problema real de radicalització, quan és el país europeu d’on han fugit més ciutadans per viatjar a Síria, i on les polítiques d’integració han fracassat, ja que tot i estar a escassos minuts del centre històric, Molenbeek no li ve de pas a ningú.

 

Vols llegir peces com aquesta? Ajuda’ns a finançar-nos

banner verkami refugees1