SANTIAGO DE XILE. “L’acció del nou govern s’orientarà a entregar les més àmplies i millors oportunitats educacionals. […] A més, s’establirà un Pla Nacional de Beques suficientment extens com per assegurar la incorporació i la continuïtat de tots els nens de Xile, especialment els fills de la classe obrera i la pagesia”. Aquest és part del programa polític amb què la Unitat Popular liderada per Salvador Allende va guanyar les eleccions presidencials a Xile ahir fa 46 anys. El passat diumenge dia 4 feia just 43 anys que un milió de xilens sortien als carrers per commemorar dita victòria i per mostrar el seu suport al primer govern socialista democràticament electe. Just una setmana més tard, el cop d’estat de les forces armades acabaria amb aquell projecte.

Aquest mateix diumenge uns cinc mil xilens van sortir al carrer en contra del deute que més de milió i mig de joves -i no tan joves- d’arreu del país tenen fruit d’haver volgut accedir a estudis universitaris, segons dades del moviment Deuda Educativa, organitzadora de la manifestació. Que durant la marxa es cridés “¡Y va a caer, y va a caer, la educación de Pinochet!” apunta directament als orígens de l’actual model d’educació superior xilè. Un model que va passar de la quasi gratuïtat a la majoritària necessitat del crèdit per l’accés i on predominen els centres privats, ja que els públics només formen al 15% dels universitaris, segons dades del Consell Nacional de l’Educació.

El model universitari xilè es basa en el crèdit i els centres privats. Els públics només formen al 15% dels estudiants

La d’ahir no és la primera manifestació de la Camila Pérez, que amb 21 anys està estudiant el seu segon curs de Disseny gràfic. Anualment la carrera li costa 3,36 milions de pesos (uns 4.500 euros) i els seus pares no poden pagar-li, juntament amb la carrera d’arquitecte del seu germà més gran, en Pablo, de 24 anys. Està buscant feina per treballar a les tardes i ha hagut de demanar un Crèdit Avalat per l’Estat (CAE), el que li comportarà un 2% d’interessos a pagar una vegada acabi la carrera, i sempre que porti els pagaments al dia. Detall que no és baladí, ja que als endeutats que paguen al dia se’ls aplica un interès del 2%, mentre que els que tenen pagaments enrederits els puja fins a un 6%.

Manifestant endeutada aixeca cartell en defensa de l'educació a protesta a Santiago de Xile

Les reivindicacions en educació es produeixen en un context d’àmplies demandes socials avui en dia a Xile, juntament amb Salut o el sistema de pensions (AFP), tots amb una majoritària presencia del sector privat. GABRIEL UBIETO

 

Els CAE van ser creats el 2005 durant el govern de Ricardo Lagos, de la coalició de centre-esquerra Nueva Mayoría, i han permès doblar el nombre d’estudiants universitaris dels 663.679 de 2005 als 1.232.791 del 2015. La idea és que l’estudiant demana un crèdit a un banc -el 95% dels crèdits es concentren en cinc bancs –Scotiabank, Corpbanca, Estado, Itaú9 i Banco de Chile– i, en el cas que no el pogués tornar, l’Estat està obligat a comprar-li el crèdit a l’entitat bancaria. El banc cobra; l’estudiant continua pagant.

L’Estat es va comprometre originalment a subsidiar als bancs participants, comprant cada any el 25% dels crèdits lliurats, amb un sobrepeu del 6%. “No obstant això, entre 2006 i 2015, el Fisc ha recomprat un 48% dels crèdits amb un sobrepreu que arriba a gairebé un 30% i equival a més de 450 mil milions de pesos (uns 600 milions d’euros)”, adverteix l’informe de la Fundació Sol, sobre la base de dades del Ministeri d’Hisenda xilè. Ricardo Lagos es postula a dia d’avui com el candidat a presidenciable per Nueva Mayoría, quan a 2018 acabi el segon mandat de l’actual presidenta Michelle Bachelet, també de Nueva Mayoría.

El sobrepreu que ha pagat l’Estat als bancs des de 2005 equival als 600 milions de euros

La Marcela Bravo, de 30 anys, va acabar la seva carrera de Treball infantil el 2012 i calcula que cap al 2020 ja haurà aconseguit eixugar el seu deute estudiantil. La seva carrera li va costar uns 8 milions de pesos (uns 11.000 euros) en el total dels 5 cinc anys. Va haver de demanar un CAE, ja que a casa eren tres fills estudiants i entre tots no arribaven. Amb els interessos li acabarà sortint per més de 12 milions (aproximadament 16.000 euros). “Si no em caguen amb el tipus d’interès, que poden canviar” alerta. Actualment té un bona feina en una escola privada italiana i es veu capaç de pagar les mensualitats del crèdit al dia.

“El deute és com una picota. T’estigmatitza i et manca la mobilitat” reflexiona. La Marcela amb el deute que té, tot i estar al dia amb els pagaments, no pot demanar un préstec a determinades entitats bancàries, la qual cosa l’impedeix comprar-se una casa i independitzar-se. “De tenir nens ni pensar-ne”, bufa indignada.

Avis es manifesten en una protesta dels estudiants endeutats a favor de l'educació pública

A diferència de la majoria de manifestacions estudiantils, la del passat diumenge buscava una baixa conflictivitat per vincular les famílies. GABRIEL UBIETO

 

El Nicolás de Gregorio amb 28 anys encara deu quasi un milió de pesos (vora els 1.300 euros), tot i acabar la carrera també el 2012 i trobar feina una setmana després de sortir de la universitat. És enginyer industrial i va tenir la “sort” de poder pagar-se gran part de la carrera amb el subsidi per estudiar que li donava l’Estat per ser nét d’una persona torturada en dictadura. “Més que per mi, vinc per una qüestió de solidaritat, ja que el meu germà de 20 anys tot just comença ara a estudiar psicologia i com ell tota una generació de joves condemnats a arrossegar aquest deute” comenta. La mitjana de deute d’un estudiant a Xile és d’uns 5,3 milions de pesos (l’equivalent a 7.000 euros), segons la comissió Ingresa, que exerceix d’intermediària entre bancs i Estat.

La mitjana del deute d’un estudiant xilè és de 7.000€ i pot arribar a allargar-se 20 anys

Aquest any 2016 s’ha introduït una de les mesures estrella del govern de Michelle Bachelet: la gratuïtat. Una vella demanda del moviment estudiantil que, de moment, ha tingut uns efectes limitats. Aquest any 125.392 estudiants, 79.584 que ja cursaven una carrera i 45.808 alumnes de primer any, han pogut estudiar sense pagar matrícula. Els darrers representen un 54,3% de la matrícula de primer any de 2016. El problema? Només representen el 10,8% del total d’estudiants d’educació superior.

El govern calcula que el 2018 el 60% d’estudiants de primer any accediran a la universitat gratuïtament, tot i que, “a causa de l’actual conjuntura econòmica del país”, han posposat l’objectiu d’assolir el 100%. Tot i això, queden el més d’un milió de joves -i no tant joves- que arrossegaran crèdits universitaris per fins a vint anys vista. “Es per això que exigim la condonació total del deute estudiantil, per no carregar amb aquesta motxilla de pura especulació durant gran part de les nostres vides” declara Juan Pablo Rojas, portaveu del moviment Deuda Educativa.

Els estudiants que accedeixen a la universitat gratuïta són l’11% del total

La manifestació d’ahir a Santiago, convocada per aquest moviment creat fa tres anys, ha reproduït també activitats arreu del país. Fa menys d’una setmana van donar un salt mediàtic per una lunga -escarni- que li van fer al presidenciable i expresident Ricardo Lagos a la sortida d’una entrevista a una ràdio nacional. “Valorem molt positivament la marxa i treballarem per teixir aliances amb altres moviments de protesta pels drets bàsics, com són la salut o les AFP -jubilacions-“ comenta Rojas.

El plàstic –com li diuen a la targeta de crèdit a Xile- és un element molt present en un país on gran part dels seus habitants els queda molt lluny el dia 31 de cada mes. La mitjana d’ingressos en el 80% de les llars de Xile és d’una mica menys de 500.000 pesos (uns 660 euros). El 40% d’aquests ingressos es destinen al pagament dels diferents deutes contrets, entre les quals s’inclou l’educació, segons dades de l’OCDE. El següent país que més percentatge dels seus ingressos destina a pagar deute són els Països Baixos, amb un 18,1%.

Dues noies es manifesten en la protesta dels endeutats a favor de l'educació pública a Santiago de XileEl deute estudiantil pot arribar a doblar la xifra final de la matrícula universitària, que ja està a un preu elevat tenint en compte la renta mitjana de les llars. GABRIEL UBIETO

 

El problema del deute, en aquest cas estudiantil, és un problema amb passat, present i futur. Per això ahir en Carlos Vivancos  i el Matías Herrera, estudiants de secundària i de 16 i 17 anys, respectivament, van anar a la manifestació. Saben que si no aconsegueixen una nota suficient en les proves d’accés a la universitat per tal d’optar a una beca hauran de postergar un temps el seu somni d’estudiar Història, en Carlos, o Pedagogia, en Matías.

El 40% dels ingressos de les llars xilenes es destinen al pagament dels diferents deutes

El nombre de joves xilens que just acaben l’educació secundària i accedeixen immediatament a uns estudis superiors ha disminuït un 7% en els últims cinc anys. Molts d’ells necessiten aplegar plata abans de fer el salt. “Venim d’escola pública i la preparació en aquests centres de cara a les proves d’accés és pitjor que en les privades” comenta en Carlos. “Costarà més treure bona nota per aconseguir la beca” afegeix en Matías. Els joves xilens que s’ho poden permetre milloren les seves possibilitats de cara aquestes proves pagant el que es coneix com un “preuniversitari”, és a dir, unes acadèmies privades que treballen específicament els exàmens d’accés.

La resposta dels sis joves entrevistats durant aquest reportatge que estudien, han estudiat o estudiaran una carrera universitària a Xile quan se’ls pregunta si confien que la situació millorarà en breu és la mateixa: “Ni cagando”. La motxilla del deute pesa, immobilitza i obliga a qui la porta a viure per pagar-la i poder desfer-se algun dia d’ella. La pitjor situació és la d’aquelles persones que no acaben la carrera -anomenats desertors, com si fossin traïdors a la pàtria-, ja que el deute persisteix, però les oportunitats laborals per eixugar-lo normalment són escasses i precàries. Sembla que queda un llarg camí fins que una generació sencera deixi de carregar-la.