QUITO. Aguas Calientes –també conegut com Machu Picchu Pueblo– és l’únic poble des d’on s’accedeix al Machu Picchu, la famosa ciutadella inca construïda el segle XV al sud del Perú. Aguas Calientes té una ubicació privilegiada: punt de connexió entre els Andes i l’Amazònia, envoltat de muntanyes de roca escarpada, enmig de dos rius l’aigua dels quals ressona a tota la vall en precipitar-se llit avall. En canvi, és un poble de pas. Hi predominen les construccions a mig fer, ocupades per restaurants, botigues de souvenirs i hotels o habitacions de lloguer per una nit. El 2015 hi havia 82 allotjaments, amb 2912 places hoteleres, i 62 restaurants.

La sostenibilitat del Machu Picchu es troba a la corda fluixa. L’any 2015 la UNESCO va estar a punt d’ incloure’l en la seva llista de patrimoni mundial en perill

Allà hi dorm qui al dia següent emprendrà l’excursió cap a la muntanya on s’ubicà el conjunt històric del Machu Picchu. Milers de visitants passen per Aguas Calientes cada dia, fent que el poble sobrevisqui gràcies a les seves despeses en dormir i menjar. Tots els habitants, nadius de la zona, es dediquen al turisme. Aquests milers de visitants han arribat al poble amb tren –l’únic mitjà de transport possible–, o caminant durant unes dues hores vorejant quasi 10 km de via fèrria. Si no fos per les restriccions que l’orografia imposa al transport, possiblement el poble s’hagués convertit en un gran complex turístic.

 

L’EXCÉS DE TURISTES

La pujada al Santuari Històric del Machu Picchu es pot fer a peu, en un trajecte d’una hora i mitja d’escales,  però hi ha una via més fàcil i ràpida. Cada 15 minuts, un bus surt del poble cap a l’entrada del parc arqueològic. És a dir, en una hora unes 250 persones s’afegeixen a la cua per accedir-hi, envoltats de guies que ofereixen tours a l’interior del recinte en tots els idiomes possibles.

Qui no ha reservat prèviament, no pot entrar. Aquesta mesura hauria de controlar la xifra de visitants que trepitgen aquestes pedres mil·lenàries, però fa temps que s’ha sobrepassat el límit de 2.500 visitants imposat el 2015 pel nou Plan Maestro, elaborat conjuntament pels ministeris de Cultura i Medi Ambient per prevenir la progressiva i palpable degradació. El balanç de gestió del 2016 informa que hi van ingressar 3.682 persones al dia de mitjana, arribant als 7.000 visitants diaris en les èpoques de major afluència.

 

Tot i les restriccions, segueixen accedint a la ciutadella més turistes dels fixats per la llei. Alba Crespo

 

Els mesos de juliol i agost, estiu a l’hemisferi nord i època vacacional per a la majoria dels països europeus i nord-americans, s’acumulen el 22% de les visites anuals, segons dades del Ministeri de Comerç Exterior i Turisme. En tot l’any, el 69% dels turistes que arriben al Machu Picchu són de fora del Perú, tot i que la tarifa és més barata pels turistes nacionals i els habitants de la regió de Cusco poden entrar-hi gratuïtament els diumenges.  

L’arribada de turistes nacionals va augmentar un 14% entre 2015 i 2016, mentre els estrangers ho van fer en un 10%. Els nombres absoluts, però, corroboren que el Machu Picchu és una atracció enfocada a qui ve de fora. Poc més de 350.000 peruans van visitar el conjunt històric, mentre la xifra de turistes no peruans va superar els 860.000 usuaris. 

 

VISITANT LA CIUTADELLA

Els recorreguts i les zones d’explicació estan limitades i perimetrades. Els guies repeteixen sistemàticament les mateixes curiositats a desenes de grups de turistes que segueixen la seva banderola quan no es fan selfies a cada habitació, mur o temple, i, si hi ha sort, també amb alguna llama de les que passegen tranquil·lament per l’espai, acostumades a la presència humana i els flaixos de les càmeres.

 

Turistes aglomeracions Machu Picchu

Entre les noves mesures, s’obliga els turistes a contractar tours per controlar les entrades i evitar saturacions. Alba Crespo

 

Cada certa estona se sent un crit d’atenció, perquè algú s’ha assegut sobre un mur o està pujant per on no toca. Fins i tot quan algú deixa anar un llarg crit a la plaça principal per comprovar l’eco que es genera, algun dels vigilants ubicats a cada cantonada de la ciutadella li mana callar. “No està comprovat que sigui l’arquitectura del lloc el que provoca l’eco, tal com diuen molts guies per captar l’atenció dels visitants”, es queixa un d’ells. “Les històries que s’inventen per atraure la gent també són part del dany que es fa a aquest espai històric i sagrat”, hi afegeix.

 

UNA MERAVELLA EN PERILL

La sostenibilitat de la ciutadella és a la corda fluixa, segons la UNESCO. Fa dos anys va estar a punt d’entrar a la llista de patrimoni mundial en perill, que l’organització internacional elabora, avaluant les condicions i la gestió dels espais com arreu del món. En una reunió mantinguda el juliol, l’organisme va decidir mantenir la ciutadella fora d’aquesta llista. 

Per revertir la situació, enguany s’ha incrementat el preu de l’entrada i a finals de maig el cap del Parc Arqueològic del Machu Picchu, Fernando Astete Victoria, va informar que a partir de juliol es reduirien els horaris d’accés al temple a dues tandes (de 6h a 12h i de 12.30h a 17.50h) . Entre d’altres mesures, es va fer obligatòria la visita amb tours guiats. Així es pretén reduïr la pressió que pateix el recinte arqueològic, evitant que els turistes hi romanguin més de 4 hores i se saturi la ciutadella.

Després del veredicte dels organismes internacionals i de les diferents mesures implementades durant el 2017, sembla que, de moment, una de les set meravelles del món segueix donant passes per mantenir-se fora de perill.

 

BannerRevista