PUNE (Índia). Ja des d’un primer contacte amb el país, en un aeroport, la famosa tranquil·litat índia associada al yoga comença a lluir: llargues esperes, somriures relaxats, treballadors pausats… Una sensació tòpica i possiblement estereotipada que es fragmenta en mil bocins quan es puja a un vehicle. El trànsit i l’estil de conducció resulten caòtics per a qualsevol persona acostumada a la circulació europea. Veure un cotxe frenar esdevé un fet insòlit que només s’observa en les interseccions de carrers. És habitual, doncs, que en un trajecte de quatre hores com, per exemple, la distància entre Bombai i Pune, a l’oest de la Índia, el pedal de fre no sigui pressionat més de cinc vegades.

A les carreteres índies, les normes de conducció són suggeriments poc respectats. La doble línia divisòria que a Catalunya ens indica la prohibició d’un avançament, aquí no és més que una simple decoració de les grises carreteres. Això comporta un zig-zag constant entre els cotxes, que utilitzen el clàxon per tal d’indicar el seu pròxim moviment, donada la imprevisibilitat de les intencions dels altres vehicles.

El clàxon és doncs la banda sonora dels carrers i carreteres índies. I està acompanyat del murmuri dels vianants, acostumats a unes enormes i denses metròpolis pensades per als cotxes i no per a les persones. A això, cal afegir-hi un parc automòbil antiquat amb vehicles sense cinturons de seguretat i, si en tenen, coberts de pols pel seu poc ús. L’autèntic terror per a l’estranger, però, apareix a l’hora de creuar un pas de vianants. Els semàfors o no hi són o no se’ls respecta, de manera que creuar de vorera esdevé un esport de risc.  La tècnica rau a trobar el moment precís en què els vianants són majoria i poden imposar la seva voluntat als conductors.

 

Morts anuals en accidents de trànsit

FONT: World Health Organization (2010-2013)

 

Des de les administracions públiques, es promouen campanyes per crear una circulació occidentalitzada. Tot i això, el dia a dia i el costum han consolidat un sistema de conducció aparentment caòtic que s’ha adaptat de forma natural a la vida índia. En unes ciutats creixents, una economia emergent i un mercat de consum cada cop més gran, la vida canvia constantment i la rapidesa d’aquesta realitat consolida el que des de Catalunya podríem considerar, potser erròniament, caos. No obstant això, aquest caos s’ha estructurat per mitjà d’un sistema de valors i normes assentades i només comprensibles per als qui viuen l’Índia des de dins i deixen a l’hotel els estereotips europeus.