LONDRES. La capital anglesa és, amb diferència, la ciutat amb més embussos de trànsit de tot el món. Així ho confirma el rànquing anual d’INRIX, que deixa Londres en la primera posició mundial. Un conductor londinenc malgasta anualment 101 hores en congestions, és a dir, més de quatre dies per any perduts davant el volant, i això són 30 hores més que un conductor de Los Angeles, segona ciutat de la llista amb 80 hores perdudes.

L’alternativa al transport privat és el públic: la xarxa de metro de Londres és una de les més àmplies i amb més passatgers del món. A aquesta, s’hi suma una gran flota d’autobusos que s’apinyen als carrils bus com unes grans i lentes serps vermelles, afectats també per les retencions que imperen a tota la ciutat.

Durant les últimes dècades, l’administració municipal ha tingut com a propòsit reduir el flux de cotxes i incentivar l’ús del transport públic. Per exemple, amb el peatge de congestió de Londres, que obliga a pagar quotes diàries d’entre 10 i 14 lliures (11,50 i 16€, respectivament) a tots aquells que entren al centre de la ciutat, la presència de cotxes s’ha reduït un 10%.

 

EL TÀMESI: L’AIGUA ÉS VIDA

Amb el sòl i el subsòl plens, Londres, que com la majoria de ciutats amb passat industrial vivia d’esquena al seu riu, va tornar a mirar-lo. No calia ser Jesús per anar sobre l’aigua: tan sols es necessitava el que es va anomenar River Bus, una xarxa de vaixells amb una ruta que creua la ciutat a través del Tàmesi.

Trens, metros, autobusos… El River Bus és una de les moltes alternatives al transport privat. La companyia es va fundar el 1999 amb un sol vaixell. Avui dia ja són una flota de més sis catamarans -que s’ampliarà amb altres dos aquest any- i que compta amb més de 10.000 passatgers diaris. Aquest 2017 s’ha programat una despesa d’uns set milions d’euros que servirà per reforçar el servei fluvial i donar vida al riu, molt afectat també per la contaminació industrial i urbana. Altres ciutats fluvials, com és el cas de París amb el Sena, estan començant a exportar aquest model de transport públic per generar alternatives als conductors i aconseguir un aire respirable.

Estació river bus, autobús aquàticEstació fluvial de Westminster Pier. Alba Mora

 

L’IMPACTE DELS COTXES

Mesures com el River Bus no només pretenen reduir el nombre de cotxes per estalviar hores perdudes als conductors sinó que, com assegura Julie Dickinson, doctora en Salut Pública a la University of Sheffield, “hi ha tanta pol·lució a Londres que el desenvolupament dels pulmons dels infants que hi viuen és irregular”. “S’està gestant una generació de nens i nenes amb òrgans respiratoris defectuosos i amb nombrosos problemes de salut”, sentencia.

La contaminació, a més, allunya els humans de la vida natural, ja que molts animals no poden viure sota les condicions ambientals de Londres. Segons Dickinson, “la ciutat s’ha convertit en un hàbitat urbà on ja no hi ha lloc per a res que sigui natural”.

La contaminació londinenca provoca 9.500 morts prematures cada any. A més, afecta al correcte desenvolupament dels òrgans respiratoris dels infants

A Londres hi ha gairebé 9.500 morts prematures a l’any per culpa de la contaminació, la qual supera els límits legals recomanats per la Unió Europea. Fins i tot la justícia britànica va ratificar els estàndards de la UE i va obligar el govern a complir-los. Segons l’administració, però, les mesures que promouen no reduiran la pol·lució a límits legals fins al 2020, com a mínim.

 

 

revista hemisferia banner