DELHI. La Sonu es lleva cada dia a les cinc del matí i salta a corda. Meditació. Després, medita. Així comença la jornada en harmonia amb si mateixa i el món. Ella assegura que quan ho fa, entra en contacte amb el seu Déu. A casa seva, et rep un cartell que destaca en gran una paraula: sikhisme. Una sèrie de mots l’envolten. Són els conceptes claus que qualsevol practicant de la religió sikh ha d’interioritzar. I la família de la llar del West Patel Nagar a Delhi els segueix rigorosament.

“La vida és un procés d’aprenentatge”, explica el seu marit Raju. Amb aquesta frase resumeix la filosofia del sikhisme. Aprenent. Els seus practicants són aprenents que han vingut al món per assolir el coneixement i les eines necessàries per fer-lo un lloc millor. Un sikh ha de passar per certes fases, que ells anomenen khands, durant el seu desenvolupament cap a una persona millor, cap a una sachiara -el tipus ideal-.

Uns 25 milions de persones al món estan experimentant ara mateix aquest procés d’aprenentatge, fent del sikhisme la novena religió del planeta. La seva importància dins l’Índia és cabdal, ja que és el territori on es va originar. Actualment un 2,1% de la població del país és sikh.

 

EL DEURE SIKH AMB LA HUMANITAT

“Per mi no es una religió, ser sikh és una forma de vida“, afirma el Raju. El sikhisme implica una sèrie de deures i drets, a partir dels quals se senten amb el compromís de tractar tots els éssers humans per igual. Els seus textos sagrats recullen l’obligació dels sikhs de lluitar contra l’opressió i la injustícia de la societat. La necessitat d’ajudar els seus forma part de la seva manera de ser. Ajudar els més pobres. “La metamorfosis espiritual d’una persona sikh passa per submergir-se a la batalla contra la injustícia social i la desigualtat econòmica”, explica el doctor Karnail Singh al llibre Notes towards the definition of sikhism, perquè “un seguidor de Déu no pot ser un mer espectador a la vida”.

El sikhisme lluita contra l’opressió i la injustícia de la nostra societat, alhora que defensa la igualtat de gènere

Pels sikhs tots els éssers humans són iguals i són bons; les males accions responen a situacions extremes. “Ningú es bo o dolent ja que tots venim de la mateixa Llum”, estableixen les seves escriptures. En la seva lluita per fer un món millor on tothom sigui digne, es mostren en contra que els practicants del sikhisme demanin almoina al carrer.

Nena sikh a Amritsar

Famílies senceres peregrinen juntes a Amritsar. Per entrar al recinte del Temple Daurat, és obligatori cobrir-se el cabell. Andrea López.

 

Igualtat de gènere. El sikhisme promulga la fi de les desigualtats entre dones i homes. Aquesta religió, nascuda fa sis segles, destaca en el si d’una societat històricament masclista. Exemple d’això, els gairebé més de 300.000 crims contra les dones que van ser denunciats el 2013: entre ells, 33.707 violacions o 118.866 casos de violència domèstica. En un país que ocupa la posició número 130 -d’un total de 188- de l’Índex de Desigualtat de Gènere de Nacions Unides, el debat sobre les violències masclistes va reobrir-se el 2012 amb la violació en grup a una estudiant que viatjava en autobús, a la qual van seguir protestes multitudinàries. 

“La base de la igualtat de gènere al sikhisme és espiritual en tant que no discrimina si és la mateixa ànima que forma a un home que a una dona”, estableix Karnail Singh. En aquesta religió, es condemna qualsevol situació de menyspreu a la dona i, entre altres, accepta que una vídua es torni a casar. També condemna el ritual sati propi de l’hinduisme, que obliga la vídua a immolar-se durant l’enterrament del seu marit.

 

EL COS COM UN TEMPLE

A mesura que els sikhs avancen en el camí de la vida, van assolint nous coneixements a interioritzar i estendre. “El major bé pot ser obtingut a partir del gian -coneixement-”, diuen els seus textos sagrats. Per això, qualsevol practicant de la religió ha de treballar d’acord a les seves capacitats. El respecte al seu cos és essencial per col·laborar en la construcció d’un món millor des de cada una de les seves individualitats.

Els sikhs no es poden tallar el cabell i no poden menjar carn d’animals sacrificats

Veganisme. A casa la Sonu no mengen cap aliment que provingui dels animals. “Qualsevol animal és igual que una persona”, explica el Raju, “quan penso en menjar carn és com si em mengés a algú i m’esgarrifa”. Però aquesta no és una obligació per a tots els sikhs, ja que són lliures d’escollir si adopten una dieta sense carn o no. L’única restricció que se’ls imposa és que si opten per consumir carn, sigui de tipus Jhatka, on l’animal hagi mort ràpidament sense patir. Consumir carn sacrificada transgredeix el seu codi de conducta.

El culte al seu cos també el combinen amb la prohibició de fumar o de prendre cap intoxicant com l’alcohol. Els sikhs consideren que la privació de dir mentides els ajuda a assolir aquest tipus ideal que persegueixen. Quan emmalalteixen, recorren a la natura per recuperar-se. Medicina natural. Els armaris de la Sonu estan plens d’infusions i productes d’origen natural per curar qualsevol malaltia. Una casa sikh és la llar de la homeopatia.

El pentinat és un altre tret distintiu d’aquesta religió. Tant els homes com les dones sikhs presumeixen d’una llarga cabellera que es cuiden amb estima. Les seves escriptures estableixen que no poden treure’s cap pèl de cap part del seu cos. “No ens tallem el cabell per dos motius”, explica la Sonu. “Primer, per una raó científica ja que és natural tenir-lo i serveix per protegir-nos el cos; segon, per un motiu espiritual perquè aporta bones vibracions i ens ajuda a dur a terme una millor meditació”. Mentre que les dones el llueixen a l’aire o recollit en una immensa trena, els homes, fora de casa seva, el porten cobert amb un protuberant turbant.

Aquest és un dels seus cinc Kakars, que el seu baptisme imposa sobre qualsevol sikh. El manteniment d’aquests cinc articles de fe passa per la Kesha –el cabell sense tallar, la Kaccha –una mena de calçotets que tant homes com dones han de vestir-, la Kara -un braçalet de ferro-, el Kirpan –una daga d’acer- i la Kanga –una petita pinta-.

 

GURUDWARA, LA LLAR DELS SIKHS

El temple de la religió sikh és el Gurudwara. A Delhi, per exemple, els peregrins es reuneixen cada diumenge al Gurudwara Sangla Habib per venerar el seu Déu. Mediten, passegen i demanen un desig perquè els ajudi a complir-lo. L’ample complex de Delhi és un dels més famosos i espectaculars, amb un embassament d’aigua al voltant del qual es reuneixen centenars de creients al final de la setmana per relaxar-se. “Quan sóc al Gurudwara totes les meves tensions marxen”, reconeix la Sonu.

Cada Gurudwara disposa d’una cuina comunitària on hi treballen voluntaris sikhs que ofereixen menjar a tots aquells peregrins, siguin practicants de la religió o no. En aquest ambient d’igualtat i solidaritat, nadius i turistes tenen l’oportunitat de conèixer aquesta filosofia de vida de prop. Aquí sí que es practica una dieta vegetariana que evita el consum de cap tipus de carn per respecte als diferents règims que segueixen els sikhs dins la mateixa comunitat.

La religió sikh creu en el karma, pel qual les seves accions passades condicionen la pròxima vida de la seva ànima

Els practicants de la religió sikh són uns ferms creients del karma. Més enllà de la mort, les seves accions passades els perseguiran, siguin bones o dolentes. “La teoria del karma està estretament relacionada amb la dita transmigració de l’ànima humana d’un cos a l’altre d’una altra generació fins que arriba al moshka, la revelació espiritual”, explica el doctor Karnail Singh.

 

REVOLUCIÓ A L’ÍNDIA: DE LA PRINCESA AL LLEÓ

Les bases de la religió sikh pretenen acabar amb problemàtiques com el masclisme o la pobresa estructural. El naixement d’aquesta religió s’emmarca entre els segles XVI i XVII en plena etapa de conflicte amb les religions majoritàries del país: l’hinduisme i l’islam. El seu pare creador va ser el Gurú Nanak (1469-1539) i l’escenari del seu naixement, la regió del Punjab a la Índia, on avui dia es concentren la majoria dels practicants del sikhisme.

Gurú Nanak pertanyia a una família hinduista i, per això, coneixia de ben a prop el sistema de castes que castiga als seus practicants a la Índia. Ell va decidir establir una institució reaccionària contra les distincions de castes i que permetés proveir menjar gratuït als indigents, tal i com recull Kharak Singh al llibre Sikhism, a miri-piri system. El rebuig inicial, per exemple, s’expressa en l’ús d’un cognom comú per tots els sikhs ja que, a l’hinduisme, a cada casta li correspon un cognom que els classifica en l’esfera social amb menys o més drets. A la comunitat sikh, en canvi, les dones utilizen Kaur, que vol dir ‘princesa’, com a segon nom mentre que els homes fan ús de Singh, que significa ‘lleó’.

Amritsar és un lloc de pelegrinatge sikh

Els sikhs peregrinen, com a mínim, un cop a la vida a la ciutat sikh d’Amritsar per poder veure el Temple Daurat construït per ordre del cinquè màster de la religió, el Gurú Arjan. Andrea López.

 

La doctrina del sikhisme establerta pel Gurú Nanak es basa en l’autoritat del Déu únic, el Creador. Aquest Déu se’l denomina “Nom Vertader” perquè el Gurú Nanak volia evitar l’ús d’un nom en concret. Els sikhs tendeixen a anomenar-lo de diferents maneres, com Naam, però saben que fan referència a un mateix Déu omnipotent, immanent i transcendent.    

La religió sikh compta amb 10 màsters o gurús, cadascun dels quals va establir alguns dels fonaments del que és avui la seva forma de vida. El Gurú Ramdas, quart successor de Gurú Nanak, per exemple, va ser qui va decidir fundar la ciutat d’Amritsar com el centre sagrat de la nova comunitat. Des d’aleshores, aquest municipi ha tingut un paper cabdal a la història sikh ja que tots els seus enemics sempre han cregut que sotmetre la localitat suposaria la caiguda dels sikhs i els seus valors. El peregrinatge al Temple Daurat situat a Amritsar és una experiència que tots els sikhs han de viure en algun moment de la seva vida.

Amritsar és la ciutat dels sikhs on hi ha el Temple Daurat, destí de pelegrinatge per a la comunitat

A Gurú Arjan, cinquè màster en la història de la religió, se li atribueix precisament la construcció del Temple Daurat. També va ser l’encarregat de preparar el llibre sagrat dels sikhs, Gurú-grant-sahib, textos que els practicants de la religió segueixen rigorosament com si d’un màster en si mateix es tractés. El cinquè Gurú va ser qui va introduir el sistema de daswandh, pel qual cada sikh contribueix amb una desena part dels seus ingressos per la causa de la seva societat.

Finalment, el desè màster, el Gurú Gobind Singh, va prescriure el kirpan –petita daga-, com una insígnia essencial que tot sikh havia de portar a sobre per defensar-se dels constants atacs que rebien per part dels practicants de les religions majoritàries de la Índia i dels propis emperadors que governaven el país el segle XVII. Per això, el Gurú Gobind Singh va promoure la militarització dels membres de la comunitat sikh per tal de defensar les responsabilitats sociopolítiques que té cada sikh.