Alexandra Groza baixava a llençar les escombraries un vespre quan, de sobte, un grup d’uns deu nois d’entre 15 i 17 anys la van apedregar i li van trencar els vidres del cotxe. Groza de seguida va anar a denunciar-ho a la policia, però quan va ensenyar el DNI la resposta va canviar, ja que hi constava un nom d’home. El comissari la va acabar convencent que ja sabia que això podia passar i que els agressors no tenien diners per pagar multes, així que al final no hi va haver cap tipus de repercussió.   

Alexandra Groza és una dona transsexual i bisexual de 38 anys resident a Cluj-Napoca, capital de la regió de Transsilvània i ella, com moltes altres, ha viscut de primera la mà la discriminació contra la comunitat LGTBI+ a Romania, on fins fa només 16 anys les relacions homosexuals estaven criminalitzades amb penes de presó de fins a cinc anys per l’article 200 del Codi Criminal, promulgat l’any 1968 per Nicolae Ceauşescu durant el període comunista.

Romania no va despenalitzar les relacions homosexuals fins que s’hi va veure forçada l’any 2001 per incorporar-se a la Unió Europea

Tot i la fi del règim l’any 1989, la llei no es va canviar fins al 2001 a causa de la voluntat de Romania d’entrar a formar part de la Unió Europea i els requisits que això suposava. Finalment, la llei discriminatòria va ser abolida sota el mandat d’Adrian Năstase com a primer ministre i cap del partit social-demòcrata (PSD).

En l’àmbit legal, doncs, tot i que més tard que en altres països d’Europa, hi ha hagut alguns canvis importants en els darrers anys: existeix una comissió antidiscriminatòria i una legislació que vetlla per la seguretat de les persones homosexuals a l’escola o a la feina. De totes maneres, encara hi ha aspectes molt discriminadors, com la manca de reconeixement legal de les parelles homosexuals, la manca d’un emparament antidiscriminatori per raó d’identitat de gènere i l’impediment de donar de sang i d’adoptar.

Romania ocupa la posició 35 de 49 països europeus respecte als drets LGTBI+ i només se n’han assolit el 21%, segons un estudi de ILGA-Europa

“No hi ha una acceptació real, només dins dels espais alternatius”. Alexandra Columban, membre d’ACTEDO, associació que vetlla pels drets humans, creu que això no és suficient, i és que segons els resultats d’un estudi de ILGA-Europa (European Region of the International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association), Romania ocuparia la posició 35 de 49 països europeus pel que fa a drets LGBT, ja que només s’haurien assolit un 21% dels drets humans per aquest col·lectiu.

 

RELIGIÓ, EDUCACIÓ I TABÚ SEXUAL

Columban apunta la religió i la influència geopolítica de Rússia amb la seva legislació homofòbica com a principals factors explicatius. Romania és eminentment rural (47% d’habitants al camp) i és un dels països més religiosos de la Unió Europea amb  gairebé un 90% de la població que es defineix com a cristiana ortodoxa. “Els valors de la religió tradicional normalment entren en conflicte amb l’homosexualitat”, indica. De fet, l’any passat l’assignatura de religió cristiana ortodoxa, abans obligatòria a tots els centres escolars, va esdevenir opcional. Groza afirma, però, que “a la pràctica segueix sense ser-ho” i que es tracta d’una “catequesi” on fan “pregàries”.

 

Romania LGTBI+ Homosexual gai lesbiana trans dretsRomania es va veure forçada a despenalitzar l'homosexualitat per entrar a la UE l'any 2001. Clara Barniol

 

Groza creu que el sistema educatiu “té molts problemes” i que hi ha una manca d’informació en l’àmbit sexual. “No podia dir res a l’escola. Només el fet de deixar-me créixer els cabells ja va comportar molt bullying i befa per part de tothom”, recorda. Segons un informe d’ILGA-Europa del 31 de desembre de 2016, set de cada deu estudiants LGBTI+ no se senten segurs a l’escola, sis de cada deu han estat víctimes d’agressions per raó de ser LGTBI+ i dos de cinc estudiants creuen que els homes gais o dones lesbianes no haurien d’exercir com a professors.

Al mateix temps, el tabú ha provocat una manca de referents en l’espai públic i, per tant, més por. “Al meu barri havia sentit històries que als gais els portaven al bosc i els pegaven fins a l’hospitalització o la mort”, explica Groza, “la reacció habitual d’un nen que no té cap referent transsexual és amagar-se dins d’un armari mental i no fer res, procurar estar ocupat les 24 hores del dia per no pensar en un mateix”.  

Groza: “La reacció d’un nen que no té cap referent transsexual és amagar-se dins d’un armari mental i no fer res, procurar estar ocupat les 24 hores del dia per no pensar en un mateix” 

Donades les circumstàncies, el març del 2016 l’ONG pro LGTBI+ més important de Romania, ACCEPT, va crear la primera plataforma educativa online amb informació sobre discriminació, orientació sexual i identitat de gènere destinada a alumnes i professors de Romania.

LA MANCA DE SOCIETAT CIVIL

No es pot deixar de banda la petjada històrica, ja que Romania va formar part de la Unió Soviètica fins al seu col·lapse l’any 1989. “Després del règim de Ceauşescu, que era d’extrema esquerra, vam passar a l’extrema dreta amb l’església ortodoxa i els nous protestants. Persones contràries a avenços com l’avortament, la bisexualitat, els transgèneres, els homosexuals…”, diu Groza.  

El llegat de Ceauşescu és visible en analitzar una de les fases del procés de transició de gènere: per canviar-se el nom al DNI, el tribunal demana una investigació social, que consisteix a enviar un assistent de l’ajuntament a parlar amb els veïns, familiars i amics per saber si la persona en qüestió és digna de canviar-se el nom.

 

Drets LGTBI+ Romania Gais Tras LesbianesGroza vincula la manca d'una societat civil organitzada amb l'omnipresència de l'estat durant l'era soviètica. Clara Barniol

 

A diferència dels països de l’oest d’Europa, Columban indica que “l’estat era l’únic actor”, i que per tant no existeix una societat civil madura i organitzada. “Les minories no parlen ni lluiten pels seus drets, la majoria de gent no sap com formar associacions, no han interioritzat el pensament democràtic perquè va estar prohibit durant molt de temps”, afegeix Columban.

A Romania, històricament hi ha hagut diverses legislacions discriminatòries contra les persones homosexuals. Vasile Lupu, governant de Moldàvia l’any 1646, que va estipular que el càstig per la sodomia seria tallar el cap i cremar el cos dels culpables. L’any 1937, Carles II va imposar penes de presó d’entre dos i sis anys per escàndol públic homosexual. 

El darrer empresonament a Romania motivat per l’orientació sexual d’una persona es va produir el 1996. La víctima, una dona lesbiana, va ser alliberada dos anys després

Un altre exemple és l’article 200 de Codi Penal instaurat el 1968, que estipulava presó d’un a cinc anys en cas de fer propostes de naturalesa sexual homosexual o si l’orientació sexual provocava un escàndol públic. L’últim empresonament va ser el d’una dona lesbiana l’any 1996. Finalment, al cap de dos anys se la va alliberar perquè la llei era considerada caduca, però igualment no es va modificar fins al 2001.

 

UN MATRIMONI EN DISCÒRDIA

L’any 2015, Coalició per la Família va iniciar una campanya per canviar la definició de matrimoni a l’article 48.1 de la constitució per especificar que el matrimoni ha de ser entre un home i una dona i per fer-ho van reunir tres milions de signatures. Columban opina que aquest canvi “no produiria absolutament cap efecte”, ja que el codi civil ja defineix que el matrimoni ha de ser entre home i dona.

Segons l’informe d’ILGA-Europe, estudiants LGTBI+ es van queixar al·legant que alguns professors demanaven signatures en hores de classe. El grup ACCEPT, juntament amb la Coalició-Antidiscriminatòria i la Coalició d’Igualtat de Gènere van aconseguir que el Ministeri denegués la celebració del referèndum per modificar la constitució.

L’organització Coalició per la Família va recollir tres milions de signatures per modificar la constitució i especificar que el matrimoni només es podia donar entre un home i una dona

Coalició per la Família és una organització formada per 23 associacions provinents de l’Església i les forces més conservadores i properes a la ultradreta. Aquesta coalició va néixer amb l’objectiu de defensar els valors tradicionals de la família i oposant-se a tot allò que consideren immoral com l’avortament -fins i tot en casos de violació-, el divorci, el matrimoni homosexual i l’anticoncepció. Així doncs, s’ha convertit en un dels pitjors enemics de la comunitat LGTBI+, i és que segons l’eurobaròmetre del 2015, només un 36% de la població romanesa està d’acord que les persones de la comunitat LGTBI+ tinguin els mateixos drets que les heterosexuals. La mitjana de la UE és del 71%.

El matrimoni homosexual es va tornar a posar sobre la taula quan el Tribunal Constitucional va rebre la petició d’un ciutadà romanès que volia legalitzar a Romania el matrimoni amb el seu marit estatunidenc. La història d’Adrian Coman i Clabourn Hamilton, casats a Bèlgica l’any 2010, va fer que el cas arribés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sent la primera vegada que un conflicte LGTBI+ traspassava les fronteres romaneses. “Si hi hagués uns quants casos més com els de Coman-Hamilton segurament començaríem a canviar algunes coses”, opina Vlad Popa, activista homosexual i membre de l’associació en construcció PRISMA.

 

NOVES ASSOCIACIONS

Cluj-Napoca és una de les ciutats més cosmopolites de Romania i un terç de la seva població són estudiants universitaris. De fet, en aquest municipi es va crear la primera discoteca específicament gai, Delirio, i el primer Festival Internacional de Cinema Gai, que enguany ha celebrat la dotzena edició. Alexandra Columban veu que en aquesta ciutat ha crescut la visibilitat de la comunitat. No obstant això, l’experta percep que quan es tracta de mostrar-se en espais oberts o manifestar-se no hi ha tanta participació “per por a les represàlies”.

És per aquest motiu que moltes associacions es van anar formant com a refugi i com a ajuda. Per exemple, Alexandra Groza està en procés de crear una ONG amb Vlad Popa (PRISMA) i altres activistes per donar suport legal i mèdic, entre d’altres, a les persones que volen transitar de gènere.

Cluj-Napoca és una ciutat cosmopolita i universitària, on les reivindicacions de la comunitat LGTBI+ han guanyat visibilitat i  s’estan consagrant iniciatives en defensa dels seus drets

“Ser transsexual no ha estat mai criminalitzat, però es considera una malaltia mental que afecta les qualitats cognitives”, lamenta Popa. Així i tot, no existeix cap protocol mèdic específic per aquest col·lectiu i pot arribar a ser molt costós transitar sense ajuda, tant a escala econòmica com de salut mental i física, segons l’experiència de Groza.

Malgrat la por, el mes de juny d’aquest estiu es van celebrar les primeres jornades de l’Orgull Gai, molt després que a Bucarest, on se celebra des del 2005 amb una mitjana de 2000 assistents. A Cluj-Napoca, les associacions organitzadores (PRISMA, ACTEDO, Go FREE i Delirio) valoren molt bé l’assistència de 800 persones, tot i les complicacions organitzatives amb l’ajuntament (van haver de fer fins a 21 sol·licituds per pactar el recorregut) i l’incident que hi va haver amb el grup d’ultradreta Noua Dreaptă.

En la seva primera edició, la celebració de l’Orgull Gai de Cluj-Napoca va ajuntar a 800 persones en una combinació d’actes de conscienciació i una marxa final de celebració

A diferència de la desfilada de Bucarest, a Cuj-Napoca li van voler donar un to “més seriós i racional”, explica Groza. Per una banda, hi va haver una part de conscienciació a partir de tallers, pel·lícules i debats. Per l’altra, el punt culminant va ser una marxa sota el lema ‘Spune Drept’ (‘Digues-m’ho honestament’). Volíem mostrar que la comunitat LGTBI+ va més enllà de la purpurina i les plomes”, explica Columban. 

“Quan he d’ensenyar el meu DNI tot canvia. Quan camino pel carrer la gent no diria que vaig néixer amb cos d’home, però quan descobreixen què hi posa, és com si tota interacció prèvia no hagués existit”. No obstant això, Alexandra Groza segueix baixant a llençar les escombraries i pensa mantenir la seva lluita fins que a cap altra persona la preocupi fer-ho.