Com tot bon ciutadà israelià, Nadav Weiman va servir a les Forces de Defensa d’Israel (IDF) -nom oficial de l’exèrcit israelià- durant tres anys, entre el 2005 i el 2008. Però el que no és tan habitual és que, decebut amb l’exèrcit, va decidir entrar a l’organització Breaking the Silence, formada per ex combatents que denuncien l’ocupació de Palestina. L’opinió pública israeliana és molt crítica amb Breaking the Silence, que sol ser acusada de “blasfemar contra Israel” i molts dels seus actes són boicotejats. Però per Nadav Weiman la pedagogia que fa l’organització és molt important ja que “hi ha una diferència molt gran entre la visió que els israelians tenen de l’ocupació de Palestina i el que realment és” .

 

Provens d’una família propera a l’Exèrcit. A on et van destinar?

Sí, malgrat que la meva família és d’esquerres, els meus germans serveixen a les Forces de Defensa d’Israel (IDF). El meu pare va lluitar a la Guerra del Yom Kippur i el meu avi a l’ocupació de Jaffa. Jo vaig servir al sud de Cisjordània, a la ciutat d’Hebrón, l’única ciutat palestina que té assentaments jueus. Cada dia fèiem incursions a la ciutat encara que, teòricament, l’IDF no hi podia entrar.

Per què no?

Els territoris palestins de Cisjordània estan dividits administrativament en tres zones: la Zona A comprèn les grans ciutats palestines com Hebrón o Ramala i està controlada per l’Autoritat Nacional Palestina, per tant, l’IDF no hi pot accedir. La zona B manté una gestió compartida entre les administracions palestina i israeliana. Mentre que la Zona C, que suposa el 60% del territori, està totalment controlada per l’Exèrcit d’Israel. Tot i que oficialment és així, a la pràctica l’IDF és present a totes tres zones.

En quin moment t’adones que el que fèieu no era el correcte?

El que em va fer “despertar” van ser les operacions conegudes com strobidó. Per poder matar suposats terroristes necessitàvem tenir pisos francs a Hebrón des d’on disparar-los. Per això de nit assaltàvem cases de famílies innocents i les reteníem durant dies fins que complíem el nostre objectiu. Una vegada vaig haver de despertar un nen d’uns 12 anys i tancar-lo al lavabo forçosament. Quan ja ens havíem instal·lat al pis, el nostre cap ens va dir que podíem marxar… Havia estat un simple entrenament!

 

“A Hebrón assaltàvem cases de famílies innocents i les reteníem durant dies fins que complíem el nostre objectiu”

 

Són molt habituals aquestes operacions?

La gent no ho sap però això passa cada nit a les ciutats palestines. Una altra tipus d’operació que fèiem és el maping. Consistia en entrar a una casa, demanar la documentació a la família, fer fotos i dibuixar un plànol de la casa. En sortir, esborràvem les fotos! L’únic objectiu era crear la sensació que l’IDF buscava algú. I és que l’exèrcit necessita els palestins espantats per tal de controlar-los millor. Jo em pregunto si això és defensar Israel…

Com comença aquesta ocupació tan criticada per Breaking the Silence?

Amb la creació de l’Estat d’Israel el 1948 es va desencadenar una guerra entre Israel i els seus veïns àrabs. Els jordans van conquerir l’actual Cisjordània i la van annexionar. No va ser fins el 1967 que, amb la Guerra dels Sis Dies, Israel va recuperar Cisjordània. Però cal dir que mai l’ha annexionat.

A què et refereixes?

Doncs que als Territoris Palestins no s’hi aplica la llei israeliana sinó una dictadura militar. La sobirania de Cisjordània la té l’IDF. Des de l’ocupació, els palestins necessiten una autorització de l’Exèrcit d’Israel per gairebé qualsevol cosa. Tant si volen construir una casa, comerciar o fins i tot canviar de ciutat… Els israelians creuen que l’ocupació tan sols implica que els palestins han d’ensenyar la documentació per creuar els passos fronterers amb Israel, però és molt més que això.

Nadav Weiman tours Breaking the Silence PalestinaWeiman treballa per Breaking the Silence dirigint tours als Territoris Palestins. Eduard Ribas

 

I què passa amb els jueus que viuen a Palestina?

Els 300.000 colons de Cisjordània són considerats ciutadans israelians i, per tant, se’ls aplica la legalitat d’Israel. Això no passa en cap país del món! Si ets espanyol i comets un delicte a França, et jutgen els francesos. Però aquí no. A més, l’IDF té totalment prohibit tocar els colons. Si cometen un delicte només poden ser arrestats per la policia de Cisjordània però n’hi ha molt poca. Si passa alguna cosa al sud de Cisjordània, la comissaria més propera és a Hebrón i triga una hora en arribar. Una vegada durant un tour de Breaking the Silence ens va agredir un colon. Vam poder gravar les imatges i vam anar a la policia. Allà ens van dir que no detindrien un home religiós en shabbat – dia sant del judaisme- i que tornéssim a casa nostra.

“La sobirania de Cisjordània la té l’Exèrcit d’Israel. Els palestins viuen sota una dictadura militar”

Per tant hi ha un sistema legal dual i desigual…

Sí, totalment. Si un nen jueu, fill de colons, llença una pedra contra un bus, s’avisarà als seus pares i serà enviat als serveis socials d’Israel. En canvi, si el nen és palestí, serà jutjat per un tribunal militar i tancat en una cel·la amb adults. Probablement els pares ni se n’adonin.

Com s’han pogut instal·lar els colons a Cisjordània?

L’any 1968 un grup de 50 ciutadans israelians de Jerusalem van demanar a les Forces de Defensa Israelianes la possibilitat d’entrar a Hebrón, on s’hi troba la Tomba dels Patriarques, lloc sagrat per al judaisme. L’Exèrcit els va concedir un dia per la visita però l’endemà, quan els soldats israelians van anar a buscar als jueus, aquells es van negar a abandonar el lloc. I com que l’IDF no pot tocar els israelians, allà s’hi van quedar.

Soldats d'Israel escorcollen palestins a CisjordàniaL’Exèrcit d’Israel a Cisjordània pot registrar palestins però no jueus. Karan Gupta

Però bé que hi segueixen arribant nous jueus a Palestina…

Sí, i mira que és il·legal. Segons el dret internacional, no es pot desplaçar població en un territori ocupat. I, fins i tot, segons la legalitat israeliana, els assentaments jueus a Cisjordània estan prohibits des dels Acords de Pau d’Oslo de 1995. Tanmateix, des de llavors s’han construït un centenar de nous assentaments il·legals amb el suport del govern d’Israel.

Quina mena de suport?

De debò ningú se n’adona quan s’estan construint 500 cases noves? No només fan la vista grossa sinó que, a més, els subministren aigua i electricitat. Fins i tot amb els nostres impostos subvencionem una associació d’advocats que defensa els colons de Palestina.

Per què creus que es recolza la colonització de Palestina?

La política israeliana a Cisjordània s’atribueix a una qüestió de seguretat, però realment és una qüestió de poder i de control del territori. Per això els nous assentaments es construeixen d’est a oest de manera que es bloqueja Cisjordània. Per exemple, la colònia d’Efrat on hi viuen 800 colons bloqueja la ciutat de Betlem. I com que els palestins no poden creuar els assentaments jueus es dificulta el desplaçament dels palestins dins del seu propi territori.

 

“La política israeliana als Territoris Ocupats no és una qüestió de seguretat sinó de poder i control del territori”

 

I així se’ls deu controlar millor…

És clar. Israel vol concentrar els palestins a les grans ciutats, no els vol dispersos pel territori. De fet, l’Exèrcit aprofita que no existeix una legalitat palestina per buscar antigues lleis que li permetin enderrocar viles i desplaçar la població rural cap a les ciutats.

Com per exemple?

S’utilitza una llei otomana de fa 200 anys que obliga a què un terreny privat passi a ser públic si en tres anys no ha estat cultivat. Òbviament, els palestins no poden cultivar al desert i, per tant, se’ls expropia la terra i es demoleixen les seves cases. O sinó, una llei del Mandat Britànic que només permetia una casa per cada terreny. Així els altres habitatges són enderrocats.