KATMANDÚ (Nepal). Una de les sorpreses que pot endur-se el viatger que arriba a Nepal és que els autòctons només utilitzen un cognom. A més a més, aquest no prové directament d’herència paterna, sinó que mostra l’ètnia a la qual pertanyen i la zona d’on provenen. L’arxiconegut Sherpa, per exemple, seria l’equivalent de l’espanyol Garcia. Quan hom porta un temps a les terres de l’Himàlaia ja coneix un ventall de cognoms i ètnies, i una de les més presents és la Newa o Newari.

Arrelada al país des de temps prehistòrics i amb idioma propi, suposa menys del 6% de la població total nepalesa; i s’aglutina per la vall de Katmandú. A gairebé cada indret s’hi poden trobar mostres de la seva arquitectura i artesania. Tot i així, hi ha dos nuclis principals que mostren orgullosos aquesta herència. Només cal mirar una mica més enllà de la capital.

 

BHAKTAPUR, LA CIUTAT DEL FANG

A una hora del bullici, el trànsit i la polseguera de Katmandú es troba la ciutat medieval de Bhaktapur, que conforma l’antítesi de l’abans esmentat. Tot i estar oberta al turisme, es respira una solemnitat inusual, que prové majoritàriament de les construccions imponents que s’hi troben en les tres places principals i que són els vestigis del domini polític i econòmic de la ciutat fins al segle XVI.

Ancians de Bhaktapur amb el topi, el barret típic nepalí, mirant encuriosits els turistes

Ancians de Bhaktapur amb el topi, el barret típic nepalès, mirant encuriosits els turistes. Anaïs Vizcarro.

 

Els newaris ocupen la casta tradicional hindú dels comerciants, i Bhaktapur és coneguda concretament per les seves ceràmiques tradicionals. Milers de gerres, bols i gots de totes mides de diferents colors cobreixen la plaça dels terrissaires, on és inevitable sentir que s’ha viatjat segles enrere: el lloc està replet de tallers de terrisseria amb torns i rodes i peces de fang secant-se al sol.

Dones newa moldejant la argila fresca. A primera vista, el gran gruix d’artesanes de la ceràmica eren dones.

Dones newa modelant l’argila fresca. A primera vista, el gran gruix d’artesanes de la ceràmica eren dones. Anaïs Vizcarro.

 

Nepalí mostrant orgullosa les seves peces de ceràmica

Nepalesa mostrant orgullosa les seves peces de ceràmica. Els artesans permeten als turistes tocar les seves creacions o realitzen exhibicions de la seva habilitat, generalment a canvi d’unes monedes. Anaïs Vizcarro.

Escola de mandales al Nepal

Escola de mandales. Aquests són els dibuixos de diagrames sagrats que representen mil·limètricament escenes de la tradició budista i/o hindú, mantres com l’Om o l’univers i la seva projecció geomètrica. Els aspirants han d’estudiar deu anys fins a poder convertir-se en artistes i poder signar les seves obres. Anaïs Vizcarro.

 

L’epicentre cultural i social de la ciutat, però, és la plaça Durbar. Malauradament, gairebé tots els monuments i palaus, alguns de més de cinc segles d’antiguitat, van quedar enderrocats amb el terratrèmol de 7,8 graus de l’any 2015 i actualment es troben en restauració.

famós temple de Nyatapola, a la plaça Thaumadi.

Vista del famós temple de Nyatapola, a la plaça Thaumadi. És una construcció de tipus pagoda de cinc pisos, que data del segle XVIII i que té més de 13 metres d’alçada. Dins conté una venerada imatge de Siddha Lakxmi, la deessa hindú de la prosperitat, però només hi poden accedir els brahmans o la casta de sacerdots. És un dels pocs edificis sagrats que han quedat íntegrament en peu després del terratrèmol del 2015. Anaïs Vizcarro.

img_3229

Noia recolzada a les talles de fusta d’un temple. L’art de tallar fusta també és present en l’artesania newa i normalment s’hi esculpeixen escenes eròtiques o religioses. Anaïs Vizcarro.

 

PATAN, LA CIUTAT AMAGADA

Encara més a prop que Bhaktapur i erròniament considerat com un dels barris annexos a Katmandú trobem l’antiga ciutat de Patan. Situada a la la vora del riu sagrat Bagmati, és famosa pel seu ric patrimoni cultural, la seva tradició en les arts i l’artesania en pedra i metall i els seus festivals, tot d’herència newa.

Mur d’entrada del palau reial de la plaça Durbar de Patan conegut com la porta de Bhairab.

Detall d’un dels murs d’entrada del palau reial de la plaça Durbar de Patan conegut com la porta de Bhairab. S’hi poden distingir els vistosos murals de Shiva en la seva furiosa representació. Sobre la porta hi pengen intestins secs de búfal en el seu honor. Anaïs Vizcarro.

Nepalí caminant pels carrers poc transitats de Patan.

Nepalès caminant pels carrers poc transitats de Patan. Feia dos dies que s’havia produït una de les festivitats més importants per l’ètnia newa: Krishna Janmashtami, el naixement del déu hindú Krishna. Anaïs Vizcarro.

Tenda d’artesania en la que s’hi troben les màscares sovint utilitzades en festivals culturals i religiosos.

Botiga d’artesania en la qual s’hi troben les màscares sovint utilitzades en festivals culturals i religiosos. Anaïs Vizcarro.

Interior del pati reial situat a la Durbar Square de Patan.

Interior del pati reial situat a la plaça Durbar de Patan. La plaça i el seu conjunt de monuments són patrimoni de la humanitat des de l’any 1979. Anaïs Vizcarro.

 

EL NAIXEMENT DEL DÉU KRISHNA

Una de les festivitats més celebrades en l’ètnia newari, de majoria religiosa hindú, és el Krishna Janmashtami. El naixement del déu Krishna, considerat a la vegada una reencarnació del déu Visnú, se celebra el vuitè dia del mes Shraavana del calendari hindú, l’equivalent entre l’agost i el setembre del calendari gregorià.

Els homes i dones llueixen els vestits tradicionals de l’ètnia i segueixen una processó de música tradicional. En aquesta, dues nenes són escollides per representar la Kumari, la deessa vivent i pura del Nepal; i s’hi passegen en carruatge amb la imatge del déu, sobre la qual els veïns deixen ofrenes com diners, flors o fruita.

Dones newari amb el seu vestit tradicional celebrant el Krishna Janmashtami al poble de Sauraha, al sud del país.

Dones newari amb el seu vestit tradicional celebrant el Krishna Janmashtami al poble de Sauraha, al sud del país. Segueixen un carruatge que transporta una imatge beneïda del déu Krishna i les ofrenes que hi deixen els veïns. Anaïs Vizcarro.

 

Nenes representant la Kumari o deessa vivent del Nepal.

Nenes representant la Kumari o deessa vivent del Nepal. Són transportades en carruatge perquè és creença popular que els seus peus no poden tocar el terra dels mortals. Anaïs Vizcarro.

Pare i filla celebració naixement Krishna

Pare i filla seguint la festivitat. Els nens duen un punt negre al front per demanar als déus bona salut i fortuna. Anaïs Vizcarro.

Anciana newa celebració aniversari Krishna

Anciana newa seguint la festivitat. Anaïs Vizcarro.