LONDRES. Hi ha qui diu que les relacions a distància no funcionen. Són molts els que pensen que, des de lluny, les coses no es veuen de la mateixa manera. Els vincles perden intensitat a mesura que creixen els quilòmetres, i les idees es refreden quan els oceans fan de frontera. Com a mínim això és el que diuen. Però aquest 27 de setembre, la ciutat de Londres ha sigut testimoni d’una situació totalment contrària.

“Fa cinc anys que visc a Londres però Catalunya és casa meva i participo en aquest procés des de fora amb molta il·lusió”, diu en Lluís. “És un moment decisiu”, afegeix la Marina. “Fa dos dies que estic nerviós”, diu en Max. Al centre de Londres, a l’alçada de l’emblemàtic Piccadilly Circus, desenes de catalans s’han reunit per fer seguiment d’una de les jornades electorals més importants en la història de Catalunya. Fa anys que tots ells viuen a la capital britànica però, sembla ser, que són molt conscients d’on és casa seva. “Vivim la política catalana des de l’altra banda però amb molta intensitat. Des d’aquí veiem les coses amb perspectiva i creiem que calen canvis”, diu en Lluís. Ell és un dels membres de l’Assemblea Nacional Catalana d’Anglaterra formada per catalans residents a Gran Bretanya que estan a favor de la independència de Catalunya. Són dels primers en arribar al punt de trobada carregats amb estelades i adhesius. “Via cap a la República Catalana”, s’hi llegeix en anglès.

 

Canvi de perspectiva

Fent vida en un país com Anglaterra, el bressol de la democràcia europea, els seus referents són molt diferents. El paral·lelisme Escòcia – Catalunya és un dels més recurrents en aquest tipus de converses. “No entenem perquè a nosaltres no se’ns deixa votar”, explica en Lluís. Tenen molt presents el referèndum d’autodeterminació que, el 18 de setembre de l’any passat, va tenir lloc a Escòcia. Aquell dia, amb independència dels resultats, la democràcia va parlar. Per això, a falta d’aquest mateix tipus de negociacions entre Catalunya i Espanya, els catalans de Londres es refereixen al 27S com “la votació que no ens han deixat fer”. Una afirmació que, malauradament, continua sent la realitat d’alguns.

Han vingut des de Cambridge a Londres només per aquest moment. Són una parella de joves que, amb indignació, expliquen com no han pogut votar en aquestes eleccions. Com a residents a l’estranger van sol·licitar tota la documentació pertinent per votar per correu així com els tràmits corresponents. “Ho vam fer tot el primer dia per evitar problemes”, expliquen, “però, a hores d’ara, encara no ens han enviat les paperetes”. Un cas que, sembla ser, no és aïllat.

Una gran pantalla sintonitza en directe amb la Televisió Catalana, mentre, de fons, se sent els Catarres cantar “no hi ha dubtes ni temors, principis ni finals”. 1.522 quilòmetres de carretera separen Londres de Barcelona. “Tenim ganes de construir coses noves, centenars de catalans vivim a Londres però no volem desvincular-nos d’aquest procés”, diu en Lluís. Sembla que, en aquest 27 de setembre, les distàncies no importen gaire.