Països d’arreu del món contemplen amb aprensió aquestes eleccions estatunidenques. L’ascens d’un home sense experiència política com Donald Trump ha fet saltar totes les alarmes. David Hopkins, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Berkeley i graduat magna cum laude en el programa de Govern a Harvard, sosté que haurien d’existir mecanismes per evitar que un perfil com aquest arribés tan lluny en la carrera per la nominació.

El fenomen Trump no té precedents en la història política dels Estats Units. Com hem arribat a aquesta situació?

Trump és un producte de la conducta republicana durant els darrers 30 anys. Els líders republicans porten dècades instant els seus votants a confiar en els empresaris en lloc dels polítics, i acusant els demòcrates i liberals de no ser autèntics estatunidencs i d’intentar imposar ideologies marxistes o socialistes que debiliten el país. La manera com el Partit Republicà ha decidit lluitar contra el Demòcrata ha convençut molta gent que l’essència dels Estats Units és vulnerable. A més, des que Obama va guanyar les eleccions, l’estratègia republicana ha consistit en burlar-se d’ell i negar-se a cooperar amb el seu govern de cap manera. Això ha provocat una situació general de frustració amb la classe política que ha fet possible l’ascens d’un home de negocis com Donald Trump.

Té possibilitats d’obtenir la presidència?

Els seus partidaris fan molt de soroll, però mirant fora del Partit Republicà no té gaires admiradors. Si esdevingués el nominat republicà, resultaria ser un candidat molt dèbil contra –presumiblement– Hillary Clinton en les eleccions presidencials. A més, Trump provocaria una major participació de dones i minories racials que votarien en contra seva. Acabaria ajudant més als demòcrates a aconseguir vots que ells mateixos.

El problema pels republicans és que Trump pot ser un candidat suïcida: no només no guanyarien, sinó que perdrien estrepitosament. I si la carrera presidencial els va malament, també estan en joc les altres dues branques del govern. Per exemple, hi ha una vacant a la Cort Suprema i Obama va escollir aquest dimecres Merrick Garland per ocupar el lloc. És probable que el Senat, que és republicà, bloquegi la nominació fins les presidencials. Però si els demòcrates guanyen la presidència i recuperen el Senat, podran desbloquejar-la i canviar l’equilibri ideològic de la Cort. Més enllà de no obtenir la Casa Blanca, els republicans poden perdre el poder al Congrés. Si ets un republicà veient com Trump va aconseguint cada vegada més victòries, és com si visquéssis en una pel·lícula de terror a càmera lenta.

Trump és una amenaça perquè pot destruir el partit?

Els republicans han perdut el camí des de fa temps. Per començar, els està costant traduir la seva doctrina ideològica a una agenda política real. I també estan tenint problemes com a partit de la oposició per mantenir una conducta constructiva mentre bloquegen totes les mesures que pren el govern demòcrata. La nominació de Trump demostra que hi ha una crisi profunda al partit que ja existia abans que ell aparegués però que ara és impossible d’ignorar.

 

“Ningú va anticipar que Trump seria massa fort per fer-li front quan arribés aquest moment”

 

Aleshores, per què no ha estat més criticat pels altres candidats republicans?

En una carrera amb tanta participació com les primàries, quan un candidat critica un altre el pot perjudicar, però també es danyarà a si mateix. Esperar fins que s’hagin delimitat els aspirants que tenen més possibilitats de guanyar sol ser la millor estratègia. Tothom creia que Trump s’autodestruiria ell sol o bé preferia esperar a ser “l’altre” candidat per anar a caçar-lo. Ningú va anticipar que Trump seria massa fort per fer-li front quan arribés aquest moment. Les crítiques han arribat, però tard. I tampoc l’estan perjudicant de cara als seus seguidors.

Trump assegura ser més independent que la resta de candidats perquè es finança la campanya amb els seus propis diners…

Un dels motius pels quals no necessita tants fons és perquè no necessita anunciar-se perquè l’electorat el reconegui. Trump ha estat una celebrity als Estats Units durant 30 anys, té el seu propi programa de televisió, i la gent ja sap qui és.

És conegut pels seus negocis multimilionaris, però també ha estat acusat de frau… no és famós per bons motius.

De moment no s’està sentint a parlar massa sobre això, tot i que els mitjans ho saben. Però a mesura que ens apropem al final de les primàries es començaran a sentir coses sobre les operacions del seu imperi immobiliari, l’escàndol de la seva universitat fraudulenta, els casinos que han fet fallida… Els demòcrates s’encarregaran de fer saber als votants que potser sí es pot confiar en els empresaris, però no en aquest.

CAROLINA FLORIDALa victòria de Trump a Florida va eliminar Marco Rubio de la carrera per la nominació. Carolina Añaños

Els mitjans de comunicació l’estan ajudant molt: ha rebut gairebé dos bilions de dòlars en atenció mediàtica gratuïta.

La premsa no li aplica els mateixos estàndards que a la resta de polítics. Els altres candidats no poden trucar un programa televisiu cada cop que els vingui de gust, ni cada roda de premsa que ofereixen obtindrà cobertura per tota la xarxa. Una amiga meva que és columnista al The Boston Globe em comentava l’altre dia que intenta no escriure sempre sobre Trump perquè creu que hi ha millors coses a publicar, però sap que cada cop que escriu sobre ell, la seva columna és la que rebrà més clicks. Estan tractant Trump com si fos una celebrity en lloc d’un candidat. I el pitjor és que se’l prenen seriosament.

Els mitjans reflecteixen el seu discurs però no el condemnen quan incita els seus seguidors a la violència, ni quan acusa l’Estat Islàmic d’intentar boicotejar el seu míting a Chicago.

Els mitjans del nostre país solen centrar-se en la personalitat del candidat fins al punt que acaben creant un personatge. El que quadri amb aquest personatge rebrà atenció, i el que no, no. Si el personatge de Trump diu sempre el que pensa, no poden afirmar que està mentint –encara que sigui cert– perquè és incongruent amb la personalitat que li han construït. Trump pot fer acusacions com la del míting de Chicago i només diran que no té pèls a la llengua. En canvi, la figura que han fabricat de Hillary Clinton és deshonesta, i per tant s’analitzarà tot el que digui partint d’aquesta base.

 

“Mai ningú ha fracassat en aconseguir la majoria absoluta de delegats en més de 50 anys, i no sabem què podria passar”

Pot ser Cruz realment una alternativa a Trump?

Si fa tres setmanes els republicans haguessin decidit unir-se a Cruz i cridar tots els detractors de Trump a donar-li suport, potser podrien haver-lo frenat. Ara això ja no és possible, no després dels comicis d’aquest dimarts. I realment no hi ha opcions per parar Trump en el procés de primàries: tot i que encara quedin estats per votar, ja s’ha escollit el 60% dels delegats, i ell té massa avantatge. Ni Cruz ni ningú el pot atrapar.

A més, molts republicans pensen que Cruz també seria un candidat dèbil de cara a les presidencials. Tampoc el tenen en alta estima, perquè durant tot el temps que ha estat al Senat ha criticat altres republicans, acusant-los de no ser autèntics conservadors i d’estar ajudant Obama. I és tan conservador que és poc probable que pugui atreure més vots que Trump, li costaria molt competir en el nord-est del país i Califòrnia.

Llavors, quines opcions té el partit per evitar que Trump surti com a nominat?

L’única manera de parar-lo és esperar que no aconsegueixi la majoria necessària de delegats per la convenció republicana de juliol. És segur que n’obtindrà més que els altres, però si no aconsegueix 1.237 la convenció té possibilitats de negociar per trobar una altra persona.

No hi ha antecedents, d’això.

En la política estatunidenca el candidat obté gairebé sempre la vasta majoria de delegats, i la convenció és un simple exercici, un anticlímax. Ningú ha fracassat en aconseguir la majoria absoluta en més de 50 anys, i no sabem què podria passar. El que està clar és que d’alguna manera un candidat ha d’aconseguir aquest nombre màgic, i es celebraran votacions fins que així sigui.

Trump també podria pactar amb altres sectors del partit, o reclamaria ser l’opció escollida per la majoria de votants i que no és just que algú que no hagués participat amb les primàries s’acabi quedant amb la nominació. Tampoc sabem qui podria ser aquesta altra persona, ni com anirien les negociacions. La possibilitat que Trump esdevingui el candidat republicà a la presidència és potencialment tan catastròfica que qualsevol cosa que facin per parar-lo valdrà el preu que paguin. Però serà un preu molt alt.