HAWAII (Estats Units). L’oferta de compra de més de 60 bilions de dòlars de l’empresa alemanya Bayer sobre la multinacional “agroquímica” Monsanto ha fet que aquesta torni a ser notícia, si és que mai ha deixat de ser-ho. Monsanto va començar com a empresa química i ha anat creixent fins a convertir-se en una de les multinacionals de biotecnologia agrícola més importants del món.

Aquest camí cap a l’èxit empresarial ha anat, molt sovint, lligat a processos judicials, indemnitzacions milionàries, portes giratòries entre l’empresa i organismes públics, patents, malalties i morts atribuïdes als seus productes, canvis de legislació adaptats a les seves activitats. Molta polèmica: l’empresa va formar part de les investigacions per a desenvolupar la bomba atòmica; va ser el màxim fabricant del terrible agent taronja, utilitzat com a arma química durant la guerra del Vietnam; comercialitza el glifosat sota el nom Round Up, l’herbicida més venut del món, i que l’OMS considera que és “probablement cancerigen pels humans”; i el DDT, l’aspartam o l’Hormona de Creixement Boví, entre d’altres.

Per uns, Monsanto representa el capitalisme més salvatge que només pensa en els beneficis econòmics sense preocupar-se per la salut pública i el medi ambient. Per d’altres, Monsanto salvarà el món de la fam i les plagues, com reflecteix la recent carta signada per un centenar de premis Nobel que demana a Greenpeace que aturi les campanyes contra els transgènics. Actualment, Monsanto se centra en l’agricultura, on els pesticides i la producció de llavors transgèniques, que a poc a poc van monopolitzant el mercat mundial de les llavors, en són els elements principals.

Monsanto HawaiiMontsanto ha esdevingut una de les multinacionals més importants del món en biotecnologia agrícola. Dani Farrús

EL PARADÍS LABORATORI

L’empresa experimenta per a aconseguir “super llavors” que siguin resistents als insectes, els pesticides, les males herbes, malalties i condicions adverses del temps i, posteriorment, les ven patentades (on l’agricultor firma un contracte comprometent-se a no guardar-se llavors per a una altra collita o replantar-les) juntament amb els pesticides i fertilitzants corresponents.

Les llavors es modifiquen genèticament i se sotmeten als pesticides més forts possibles (molts d’ells prohibits en força països) per a comprovar la seva resistència. Per dur a terme aquesta experimentació, Monsanto i les altres grans multinacionals del sector (Basf, Dow, Syngenta i Dupont) han trobat el seu paradís: l’arxipèlag hawaià. Segons l’organització Hawaii SEED, aquestes illes s’han convertit en la capital mundial d’experiments d’enginyeria genètica; la zona zero de les llavors genèticament modificades dels Estats Units.

A les illes hawaianes hi ha més d’un miler d’espais de proves experimentals. L’idoneïtat de les illes per a aquest tipus d’empresa es deu a diversos factors: la seva remota situació geogràfica, les laxes lleis estatunidenques en relació als Organismes Modificats Genèticament, les grans extensions de terrenys conreables i el seu clima. Aquesta experimentació es fa en camps a l’aire lliure, laboratoris oberts on els treballadors van coberts i protegits de l’exposició a aquests productes químics tan potents. No obstant això, què passa amb els veïns? I amb la filtració i propagació d’aquests productes a la naturalesa?

A diferents zones de l’arxipèlag hawaià s’hi realitzen processos químics a l’aire lliure. Dani Farrús

 

A l’illa de Molokai es troba la reserva d’aigua de Kualapu’u, a pocas metres de camps on s’experimenta amb aquests productes. Hi ha molts elements químics que la terra absorbeix i que el vent transporta i que, segurament, acaben anant a parar a l’aigua. Demanem que s’hi facin proves, a més, hi ha una escola només travessar la carretera explica Walter Ritte, històric activista d’aquesta petita illa i un dels líders dels moviments antitransgènics hawaians. Ells segueixen la normativa de l’agricultura, però les seves pràctiques són molt dolentes, no és agricultura com s’ha entès tota la vida. Necessiten altres tipus de regulació”, sentencia l’activista.

A l’illa de Kauai hi ha milers d’hectàrees dedicades a l’experimentació i s’han viscut molt problemes de salut per part d’alumnes d’una escola propera

La proximitat d’aquestes zones d’experimentació a les escoles és una de les denúncies principals a Molokai. També a l’illa de Kauai, on hi ha milers d’hectàrees dedicades a l’experimentació i on, al llarg dels anys, hi ha hagut molts problemes amb alumnes d’una escola local propera als camps: desenes d’alumnes amb problemes respiratoris, desmais col·lectius… No obstant això, Syngenta, la companyia que duu a terme l’experimentació ha negat que les seves activitats hi tinguin res a veure.

En aquesta illa, igual que a Molokai, hi ha un fort i actiu moviment ciutadà antitransgènics. Un dels seus promotors i membres més actius és Dustin Barca que és, entre moltes altres coses, exsurfista professional, exlluitador d’ Arts Marcials Mixtes i agricultor ecològic. Per a Barca, la lluita contra aquestes grans companyies s’ha convertit en una prioritat: “em vaig adonar que les empreses de guerra química més grans de la història estaven experimentant a la meva illa; i ho fan al costat de comunitats predominantment kanaka (Natius Hawaians), al costat d’on la gent viu i cultiva”. L’activista insisteix, a més, en l’ús intensiu d’aquesta pràctica a l’arxipèlag: Estan polvoritzant més productes químics per metre quadrat que a qualsevol altre lloc del món”. Tot plegat, sense tenir en compte les condicions atmosfèriques de la zona “aquí hi tenim els vents alisis, que bufen a una velocitat d’entre 10 i 45 milles l’hora al dia. Què creuen que passa amb totes aquestes grans quantitats de químics?”

Les conseqüències d’aquests experiments a camp obert es relacionen també amb altres problemes. Segons metges de l’illa, a Kauai hi ha una ràtio de nens que neixen amb defectes molt més gran que a la resta dels EUA, atribuint-ho a aquests experiments químics. Dustin explica, per posar un altre exemple, que “A l’escull de corall de davant d’una de les empreses químiques van morir milers d’eriçons de mar. Un cop això passa, el següent pas és que l’ecosistema sencer col·lapsa; els eriçons de mar són el filtre de l’oceà i l’única cosa amb la qual no poden són els productes químics.”

TRANSGÈNICS, MÉS ENLLÀ DELS PESTICIDES

Els experiments amb llavors i pesticides no són els únics problemes que denuncien els activistes locals. N’hi ha molts més relacionats amb els transgènics, com en el cas de la papaia. Ja que la papaia transgènica és més barata, al voltant del 50% d’agricultors que les cultivaven de forma convencional o orgànica han hagut de plegar. D’altra banda, aquesta pràctica genera contaminació: un estudi de l’any 2004 sobre llavors no-transgèniques demostrava que, a l’illa de Hawaii, el 50% estaven contaminades per les transgèniques.

La dieta dels hawaians també s’ha vist afectada pels transgènics a través de plantes com el kalo

Un altre cas representatiu és el del taro, conegut a Hawaii com a kalo, la planta més sagrada pels hawaians, perquè segons la història tradicional de la creació del món, primer va néixer el taro i després l’home. Aquesta planta ha sigut central en la dieta dels hawaians, i també ha estat afectada per intents de patents i per experiments transgènics.

hawaii3Si les extesions de terra de Hawaii es repartissin, molta més gent podria dedicar-se a l’agricultura. Dani Farrús

 

MATEIXOS LLOPS AMB DIFERENT PELL DE XAI

Entre la població resident a Hawaii, i inclús entre els nadius hawaians -una minoria a les illes- hi ha també defensors d’aquestes empreses i les seves activitats. Tot i que alguns ho són perquè creuen en els transgènics, la majoria són empleats d’aquestes empreses, famílies i amics, que defensen que generen molta ocupació.

Davant d’això, els activistes antitransgènics opinen que si aquestes grans extensions de terres es repartissin i s’utilitzessin per cultius múltiples es donaria una millora dràstica pel medi ambient i per la salut pública. Alhora, això facilitaria que molta gent pogués dedicar-se a l’agricultura, amb accés a aliments molt més barats i sans, tornant a una economia com la que hi havia abans que els grans terratinents – blancs – convertissin les illes de Hawaii en zones de monocultiu a partir de mitjans del segle XIX.

La majoria dels defensors dels transgènics de Hawaii són persones viculades a aquesta indústria

“Abans era el sucre de canya i la pinya, i ara són llavors experimentals de blat i soja. Els mateixos llops amb diferent pell de xai”, sentencia Barca. Uns i altres (els magnats del sucre de canya i la pinya abans, i les grans multinacionals ara) han portat a la mateixa conseqüència: l’ús de la major part de terres conreables per a productes destinats a l’exportació fent que més del 90% del menjar s’hagi d’importar de fora les illes, provocant, pels caríssims preus, un cost de vida molt alt i una dependència total amb l’exterior, sobretot respecte els Estats Units.

LLUITA CIUTADANA, DELS CARRERS AL GOVERN I ELS JUTJATS

Les mobilitzacions ciutadanes a les illes han aconseguit que s’aprovessin normes reguladores de les activitats de Monsanto i similars. A Kauai van aconseguir que s’aprovés un projecte de llei que, entre altres coses, marcava zones d’exclusió d’aquestes activitats al voltant d’escoles, altres àrees públiques i cossos d’aigua. A més, s’exigia molta més transparència i regulació.

A l’illa de Maui un referèndum l’any 2014 va suposar que s’aprovès una moratòria per a parar totes les activitats amb transgènics fins que hi hagués estudis independents i fiables que ho consideressin segur. I el Comtat de l’Illa de Hawaii -la més gran de l’arxipèlag- va aprovar una regulació que prohibia a les multinacionals agroquímiques operar a l’illa i als agricultors utilitzar llavors transgèniques. Però totes aquestes normes no s’han pogut aplicar, perquè un Tribunal Federal, en resposta a les demandes de les multinacionals, va determinar que aquests conflictes no són competència dels Comtats i, per tant, va suspendre la seva aplicació. Totes aquestes regulacions es troben, actualment, en un Tribunal d’Apel·lació, on els ciutadans de les illes intenten recuperar-les.

Activistes com Tiare Lawrence  veuen l’entrada a les institucions com la via per a posar fre a la impunitat de les multinacionals. Dani Farrús

 

I les mobilitzacions continuen, tant al carrer com als tribunals i en l’àmbit polític.“Necessitem infiltrar-nos en el sistema. El que ells fan afecta als nostres nens, a tothom; i tot per beneficis econòmics”, explica l’activista de Maui Tiare Lawrence, qui està aquests dies fent campanya de cara a les eleccions de l’agost. L’objectiu és entrar al govern de les Illes com a representant del seu Districte per garantir un futur millor pel territori: Què tindrà de bo Hawaii quan la terra estigui contaminada i l’aire brut? Qui voldrà vindre aquí quan no es pugui beure aigua de l’aixeta, els esculls de corall estiguin morts i no hi hagi peixos al mar?”

Lawrence dubta, a més, de la transparència dels comicis, ja que segons l’activista “el govern aquí és molt corrupte, per això necessitem gent que es presenti com a candidata i hi entri. Serà una batalla molt difícil, perquè lluitem contra grans corporacions que fan servir milers de dòlars en les campanyes dels candidats que tenen comprats, però necessitem entrar allà.” És una batalla molt difícil, però els hawaians detractors d’aquestes pràctiques seguiran lluitant per la seva terra, per la seva aina. Amb aloha i persistència. A Hawaii, sempre la mateixa història: incansables Davids contra invencibles Goliats.