Un mes va haver de passar per a què a la província de Tucumán –al nord-oest de l’Argentina– es nomenés un nou governador després de les eleccions celebrades el 23 d’agost. La victòria del candidat Juan Manzur, del Frente para la Victoria (FpV) -partit de l’actual presidenta Cristina Fernández– per 11 punts sobre la coalició opositora va donar lloc a un mes de conflictivitat política, mediàtica, social i judicial. Tot va començar el dia dels comicis en què es van registrar diferents irregularitats, com la crema i el robatori d’urnes.

Tot i que les urnes vulnerades suposaven l’1,5% del total dels vots, els dies posteriors es van produir manifestacions, acompanyades per una gran cobertura mediàtica i seguiment a les xarxes socials, per protestar sobre la il·legitimitat dels comicis. A menys de dos mesos de les eleccions presidencials del 25 d’octubre, els candidats també van aprofitar els fets per intentar esgarrapar vots.

Un cop es va confirmar el resultat electoral, la coalició derrotada va impugnar les eleccions per frau. A partir d’aquí la justícia va passar també a formar part del joc polític. La Càmera Contenciós Administrativa de Tucumán va fallar a favor de la demanda i, així, va suspendre el resultat dels comicis. No obstant, pocs dies després la Cort Suprema provincial va ratificar el resultat de les eleccions després del recurs presentat pel Frente para la Victoria.

El fet és que aquests comicis van revelar realitats complexes de la política argentina. En primer lloc, el professor de política comparada de la Universidad de San Andrés, Diego Reynoso, atribueix les irregularitats viscudes als comicis a conflictes interns dins les coalicions. Això succeeix perquè, dins d’aquestes, diferents candidats competeixen pels mateixos càrrecs locals. Sucessos com aquests no són estranys en algunes províncies argentines. Tot i això, no afecten dràsticament el resultat final.

Les manifestacions postelectorals van reunir una massa heterogènia amb un nexe comú: el rebuig a José Alperovich (FpV) governador durant les tres darreres legislatures. El polític va governar la província durant la darrera dècada a partir d’una xarxa d’afinitats amb diferents grups empresarials i d’un suport social construït a partir de la promoció de subsidis, el creixement del sector públic i a organitzacions amb arrelament social vinculades al partit. A causa de la concentració de recursos i poder en l’executiu del model presidencialista argentí, figures com la d’Alperovich no són poc habituals.

Raúl Ferreyra, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Buenos Aires.

Raúl Ferreyra a la sala de professors de la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires. XAVIER SERRANO

Un fenomen polític relativament nou a l’Argentina és l’apel·lació a la justícia quan es perden unes eleccions o denunciar la inconstitucionalitat d’una llei aprovada quan s’hi està en contra. Aquesta pràctica desenvolupada durant els comicis tucumans és definida pel catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Buenos Aires, Raúl Ferreyra, com a judicialisme. Una activitat política que “rés té a veure amb el dret” on el poder judicial s’utilitza com a nou escenari de l’arena política.

Sobre si les irregularitats registrades són suficients com per a demanar la nul·litat de la totalitat dels comicis, el catedràtic ho té clar: “parlem de l’1,5 contra el 98,5%: és aritmèticament insuficient per qüestionar el resultat”. La sentència inicial va traçar una hipòtesi en relació als comicis en funció de certes irregularitats que no figuraven en l’expedient judicial. Per tant, el Càmera va dictar sentència en base a criteris no jurídics.

Reynoso: “La deslegitimació del procés electoral pot acabar desembocant en el desprestigi del propi sistema democràtic”

Aquesta pràctica no només té efectes sobre el rol del poder judicial, sinó que defineix sistemàticament el procés electoral com a fraudulent i il·legítim. Per a Reynoso el més perillós d’aquesta tendència és que “la deslegitimació del procés electoral pot acabar desembocant en el desprestigi del propi sistema democràtic”.

Ambdós experts coincideixen que aquest fenomen podria reproduir-se a les eleccions presidencials. A mesos d’inciar-se els comicis, figures de l’oposició ja es van pronunciar en aquest sentit. Tot alimentat per uns mitjans de comunicació que bombardegen la ciutadania amb missatges clarament alineats o contraris a la continuïtat del partit de Cristina Fernández a la Casa Rosada.