HAMBURG. Onze joves amb cara d’adormits travessen el carrer que uneix la ciutat d’Hamburg amb el camp de refugiats d’Am Veringhof. Són les 9 del matí i comença una nova jornada de feina per aquests voluntaris. Són de França, Sèrbia, Angola, Afganistan i Espanya, i han arribat a Wilhelmsburg (Hamburg-Mitte), el barri amb l’índex més alt d’acolliment de persones refugiades de la ciutat, per donar un cop de mà. “Portava molt de temps veient reportatges i notícies sobre la situació a les fronteres gregues i turques, però també a Alemanya. No em puc treure del cap una imatge en concret, d’unes tendes enfangades i inundades a prop d’aquí. Això em va fer sentir que havia de moure’m i ajudar”, explica Sania Mancer, una de les voluntàries.

Després d’un hivern llarg, algunes associacions sense ànim de lucre han construït cases amb mobiliari per donar habitatge a les famílies nouvingudes. És el cas del camp d’Am Veringhof, tot i que com aquest n’existeixen altres 27 més repartits pel sud de la ciutat que actualment acullen a unes 20.000 persones arribades principalment de Síria, però també d’Iraq, Afganistan i Eritrea. L’associacionisme i l’autogestió han permès que llocs com aquests tinguin cabuda a Hamburg, en ple auge de l’extrema dreta. A diferència dels anomenats ‘pobles contenidors’ -una iniciativa del govern socialdemòcrata de la ciutat-estat que es va dur a terme al novembre del 2015 i que consistia en habilitar contenidors de mercaderies com a habitatges a la perifèria de la ciutat- aquests camps són un conjunt de cases integrades al barri.

refugee-4Divereses organitzacions han construït cases integrades als barris d’Hamburg per alllotjar refugiats. Jovana Radović

 

Am Veringhof es constitueix de sis mòduls de cases equipades amb un jardí central. Hi viuen sobretot famílies que han trobat un lloc on assentar-se mentre recomponen la seva vida i busquen una llar on viure. “Després de l’arribada de tantes persones, la qüestió era trobar prou espai per viure. Al meu entendre, aquests camps són una solució temporal. Hem de deixar passar el temps i veure com evoluciona tot, mentre busquem solucions i tractem aquests ‘nous alemanys’ amb responsabilitat i empatia”, explica Wilfred, un veí del barri.

El temps d’adaptació per les persones refugiades a Hamburg és decisiu, però moltes vegades la vida al camp també és feixuga i difícil. Les llistes d’espera pel permís de residència tenen una durada d’entre sis mesos i tres anys. “Quan vaig arribar a Am Veringhof el gener del 2015 les primeres setmanes se’m van fer molt dures. No tenia cap paper que em permetés accedir a un curs d’alemany ni a cap tipus d’ajuda econòmica. Tampoc podia treballar, per descomptat. El dia a dia era molt avorrit i estressant per l’espera”, apunta Ali Noori, un periodista afganès. La situació de Noschan Hajo, un jove politòleg kurd, no varia gaire. “Quan vaig arribar a Hamburg tenia la condició de demandant d’asil. Això et lliga de mans a la teva vida quotidiana. No pots fer res. Recordo que em vaig sorprendre perquè hi havia companys que portaven al camp gairebé dos anys, i em vaig preguntar: “Però això no era una situació temporal?””. En un context normal les etapes per assolir la ciutadania alemanya duren menys de mig any. Però en els darrers mesos, a causa del gran nombre de sol·licituds, aquests períodes s’han allargat molt. “Això va ser un gran repte a superar. La negativitat sol estar present a les nostres vides. És difícil trobar el sentiment de pertinença en una situació així”, explica Hajo.

Concentració de refugiades al districtes de HamburgFONT: AJUNTAMENT D’HAMBURG

 

UN BARRI COMPROMÈS

L’organització dels camps és horitzontal. Aquesta rutina de solidaritat la fan possible els voluntaris. Estudiants, treballadors i jubilats que han decidit posar-se mans a l’obra per mostrar una altra cara d’Europa: la cooperativa. Tan sols a Am Veringhof, que acull un centenar de persones, s’han arribat a reunir fins a vint voluntaris al mes d’agost. A més a més dels onze joves, que constitueixen un grup internacional, hi ha una professora, un mecànic i dues treballadores socials. “La seva feina és cabdal, no tant per l’organització, sinó perquè ens donen suport moral i acompanyament. M’he sentit molt acollit. És bonic veure que el ‘Welcome refugees’ té una vessant pràctica”, comenta Noori. Entre d’altres iniciatives, els voluntaris han construït sis horts urbans per a l’autoconsum. “Volíem que les famílies se sentissin partícips del que fem al camp. Hem creat un lloc que es poden sentir seu, que els dóna una sensació de seguretat i control. A més, fomentem l’autoconsum ecològic, es poden autoproveir i no són tant dependents de l’Estat i les ajudes”, explica Diego Martínez, voluntari del camp.

Hamburg ha estat una de les ciutats alemanyes en què el racisme ha crescut més, amb una quinzena d’atacs a residències d’acolliment en nou mesos

Wilhelmsburg, on se situa Am Veringhof, és un barri de pocs recursos. Tot i això és el que té l’índex més alt d’acollida de refugiats de la ciutat. Per poder construir un assentament per a persones refugiades, el barri ha de votar-hi a favor en un referèndum. “És per això que aquí n’hi ha catorze. Els veïns són persones empàtiques i obertes, que han patit les xacres del sistema a la seva pròpia carn”, explica Selwyn Seradifis, activista. Tot i això, aquests aires d’optimisme s’han vist amenaçats per un altre sector de la societat que ha manifestat reiteradament el seu rebuig a l’arribada dels refugiats, generant un clima d’hostilitat per les persones nouvingudes. Hamburg ha estat una de les ciutats alemanyes en què el racisme ha crescut més aquests darrers quatre anys, amb una quinzena d’atacs a residències d’acolliment en els últims nou mesos. La situació política està molt polaritzada. El moviment antifeixista, d’altra banda, és reconegut internacionalment.

Wilhelmsburg s’està erigint com el barri reivindicatiu per excel·lència de la ciutat, en detriment del famós Sankt Pauli, que comença a patir les seqüeles de l’especulació i la massificació turística. Una iniciativa que ha pres força al veïnat és l’autoanomenat International garden. Es troba a deu minuts a peu d’Am Veringhof i és un espai ecològic i autogestionat amb parcel·les d’horts i arbres fruiters destinat a famílies amb pocs recursos. Cada setmana organitzen àpats vegans oberts a tothom que vulgui participar-hi. “Aquest espai dóna la oportunitat a persones de tot tipus de procedències d’intercanviar opinions i experiències, i els proveeix un lloc on poder divertir-se i gaudir juntes. Hi ha una atmosfera d’harmonia i acolliment. Ho pots sentir a la teva pròpia pell”, comenta Sania Mancer.

refugee-2Wilhelmsburg s’està erigint com a barri reivindicatiu en detriment del famós St. Pauli. Jovana Radović

 

I és que és sobre els valors de solidaritat i cooperació sobre els quals s’està construint una població mobilitzada i disposada a ajudar. Una població que ha decidit suplir la manca d’empatia per part de les institucions a través de l’intercanvi cultural i el voluntariat. Els processos migratoris no s’aturen i Europa s’enfronta al major repte des de la caiguda del mur de Berlín. L’acord pel tancament de fronteres no ha curat la ferida. Milers i milers de persones perden la vida al mar Mediterrani mentre el món contempla els naufragis. Tràfic, prostitució i males condicions higièniques són només algunes de les dificultats amb les quals s’han trobat les persones que han viatjat fins Alemanya per trobar un lloc segur on viure.

Són Noschans i són Alis que no han arribat al seu destí. Són Noschans i són Alis que només volen ser. I volen ser dignament, sota la bandera dels drets humans que la Unió Europea diu enarborar. El que no sap és que deixant morir persones, no fem més que naufragar al seu costat.revista hemisferia banner