LIMA. A finals d’abril s’aprovava al Perú la Ley de Reconstrucción con Cambios, amb la qual s’agilitzarà el procés per retornar el país a la normalitat després del pas de “El Niño Costero“. Aquest nou fenomen atmosfèric va provocar pluges intenses durant mesos que van inundar poblacions i van destrossar les carreteres principals de la regió nord-occident del país. Els precedents de corrupció en la contractació de les empreses que han d’executar les obres van fer trontollar el text, al qual l’oposició no va donar suport malgrat les esmenes introduïdes a la proposta inicial.

 

LES PLUGES FAN COL·LAPSAR EL PERÚ

Al mes de març, la localitat de Carapongo, ubicada al districte de Lima, va ser arrasada pel desbordament del riu Rímac. “Els carrers eren esvorancs d’un metre de profunditat”, explica una veïna.  El corrent no només duia les restes de les cases destrossades, sinó que també milers de sabates desparellades. El riu desbordat es va obrir camí a través d’un magatzem de l’empresa de calçat Viale. La Jeanneth Ventura és la gerent d’aquest nau central des d’on es distribueix la mercadera a molts punts del país: l’aigua es va endur el 70% del que hi teníem emmagatzemat”, resumeix.

 

L’aiguat es va endur el 70% de la mercaderia que gestionava la Jaenneth Ventura. Imatge cedida per La República

 

Pocs dies després del desastre, algunes persones van aprofitar per endur-se el calçat que havia quedat dispers a les rodalies d’aquesta nau d’11.000 metres quadrats. “No sé com, però buscaven durant hores i trobaven les parelles”, afegeix la gerent, qui veia com desapareixia molta de la feina feta durant els darrers anys. El que més enfada i entristeix Ventura és que el riu no s’hagués desbordat si no fos per les obres que s’estan realitzant a tres quilòmetres per fer una nova carretera“abans hi havia un dic natural que ens protegia, però van començar a construir la via i el van destrossar”. Al març, l’obra estava aturada “perquè la constructora estava implicada en la llista d’Odebrecht” i la zona estava desprotegida quan les pluges van arribar.

El riu no s’hagués desbordat si no fos per les obres que s’estan realitzant a tres quilòmetres per construir una nova carretera

Com a Carapongo, el país sencer va col·lapsar entre els mesos de desembre i abril. Les carreteres es trobaven en pèssimes condicions i cap de les vies de comunicació del nord del país garantia la circulació entre les poblacions de la zona. Arribar a Lima en cotxe o autobús era impensable. Poblacions senceres van quedar inundades per les desviacions o els desbordaments dels rius.

 

L’IMPACTE HUMÀ I EL PROCÉS DE RECONSTRUCCIÓ

El pas del “Niño Costero” ha deixat un balanç de 147 persones mortes, 447 ferides, 18 desaparegudes i 327.394 vivendes afectades entre els mesos de desembre i abril, quan es van produir les fortes pluges. Així ho registra el resum dels danys publicat per l’INDECI (Instituto Nacional de Defensa Civil) que analitza el 94% dels danys, amb data del 26 de maig. L’epicentre d’aquest fenomen climàtic van ser els departaments de Piura, Lambayeque, La Libertad, Áncash i Lima, situats  a la regió nord-occidental del país. 

El ‘Niño Costero’ ha provocat la mort de 147 persones, n’ha ferit 447, desaparegudes a 18 i afectat 327.394 habitatges

Segons l’informe, Lima va viure 222 dels 362 desbordaments fluvials registrats. Aquesta és la zona més poblada i urbanitzada del Perú i, per tant, amb major extensió de sòl edificat i modificat. Aquest tret, sumat a la seva ubicació geogràfica àmplia i costera, van provocar que la regió aguantés pitjor les inundacionsMalgrat no ser el departament amb més danys registrats, tant a Lima com a la resta del país van haver-hi molts desperfectes en habitatges i infraestructures que es van veure agravades per les mancances en les mesures de precaució de les instal·lacions per enfrontar fenomens meteorològics. 

L’estat ha trigat molt en ajudar-nos. Entre alguns empresaris vam haver de pagar màquines retroexcavadores per tornar a cenyir el riu dins el seu cabdal. Fa pocs dies -un mes després- que van arribar les ajudes del govern, però fins ara ens havíem hagut d’organitzar nosaltres”. Aquestes declaracions de Ventura es produïen pocs dies després de l’aprovació de la Ley de Reconstrucción con Cambios al Congrés peruà. El text ha de servir de punt de partida per a què el país torni a ser habitable. La proposta presentada per l’executiu va generar bastant rebuig dins del ple i van haver de ser modificats 10 articles abans de la ratificació.

La població va haver d’organitzar-se per iniciar la reconstrucció dels habitatges derruïts. Imatge cedida per La República

L’oposició va centrar les seves esmenes en involucrar els governs locals en la reconstrucció del seu territori i en assegurar la participació indefinida de la Contraloríal’organisme que garanteix la transparència i supervisió dels contractes a les empreses que duran a terme les diferents tasques de rehabilitació. El congressista Marco Arana ha qualificat de “molt perillós” el fet que el govern no es plantegés aquestes mesures inicialment.

 

CORRUPCIÓ I PRIVATITZACIÓ: DUBTES AMB LA NOVA LLEI

Arana és portaveu del Frente Amplio, la bancada situada més a l’esquerra ideològica del Ple. Ell i les altres 18 persones que pertanyen a la seva candidatura van votar en contra de la llei. Tot i així, el PPK -el partit governant- va aprovar el document per majoria absoluta. Arana va assenyalar que plans de reconstrucció anteriors “han estat ineficaços, han servit per robar, per fer males obres, per a què funcionaris plenipotenciaris disposessin com volguessin de les inversions públiques i fins i tot alguns han acabat denunciats per corrupció”. L’antecedent directe és de l’any 2007, quan un terratrèmol va assolar el país i es van destapar casos de corrupció vinculats a les empreses que van proporcionar aliments als afectats.  

L’oposició  alerta que accelerar la contractació pública augmenta el risc de corrupció mentre el govern prioritza actuar ràpidament

Per a Sergio Dávila, congressista del partit governant, l’objectiu d’aquesta nova llei és “viabilitzar i accelerar els processos tipus concurs i oferta”, i explica què vol dir això: “mentre es va fent l’expedient tècnic de l’obra, aquesta ja s’està començant a executar”. Aquest mecanisme, que l’oposició critica per la manca de control que implica i el risc “d’obrir les portes a la corrupció”, és el que permet agilitzar la tasca burocràtica prèvia a l’atorgació de concursos a les empreses que han realitzat les tasques de rehabilització. L’executiu defensa aquest com el punt més important de la llei.

L’ens que s’encarregarà de fer el seguiment de tot el procés és la nounata Autoridad de Reconstrucción con Cambios, amb l’economista Pablo De La Flor com a president. Aquest càrrec té una importància equiparable a la d’un ministre i està adscrit a la Presidència del Consell de Ministres (PCM), l’òrgan executiu del govern. Dávila explica que estaré en contacte constant amb els governs locals (municipals, regionals i també provincials)” i es reuniran a les regions afectades “per monitoritzar i supervisar cada un dels projectes que s’elaborin”.

Desbordament a la perifèria de Lima

El departament de Lima ha estat un dels més afectats de tot el país. Imatge cedida per La República

La creació d’aquesta autoritat, en principi, minvava la intervenció de la ja existent Contraloría. En la proposta inicial del govern s’eliminava la fiscalització que aquesta proporciona a qualsevol procés de contractació pública, fet que feia grinyolar la garantia de transparència.  En la posterior modificació, el congrés va establir que l’entitat hauria de dur a terme “tant les accions de control simultani com posterior”. Sobre aquesta qüestió, Dávila afirma que en pro de la transparència, “imagino que la Contraloría estarà treballant per tenir més supervisors en les zones d’emergència”. Arana, lamentava que no s’haguessin otorgat més recursos a l’entitat per a què així sigui.

TEMPS ESCÀS I RECURSOS LIMITATS

S’estima que caldran uns 20.000 milions de sols peruans (uns 5.420 milions d’euros)”, explica Dávila, “que es repartiran entre les diferents regions afectades” (Tumbes, Piura, Lambayeque, La Libertad i Lima, sobretot). L’estat invertirà aquests fons, però també es facilitarà l’entrada de capitals procedents del Banc Mundial i d’altres entitats bancàries internacionals.

El govern ha marcat un termini de tres anys, més un quart de prorrogable. Tres o quatre mesos després de l’aprovació de la llei, el govern afirma que ja s’estan executant els primers projectesDávila té el discurs neoliberal i desarrollista ben clar: “això permetrà generar immediatament al voltant de 20.000 llocs de treball i reactivar l’economia, milloraran les inversions i es donarà sortida a les PiMES, que generaran moviment al mercat financer”.

La llei concep el ‘Niño Costero’ com un fenomen excepcional i no pas com una conseqüència de l’escalfament global que pot alimentar futurs desastres naturals

Davant d’aquest relat positivista, l’oposició ha assenyalat que la llei té una òptica “privatista, centralista i pro-empresarial”.  Així, argumenten que aquell que l’executi tindrà més poder de decisió sobre quines obres són necessàries i quines empreses les realizaran, fet que els sembla “molt greu” perquè crea la figura d’un “tsar encobert”. Malgrat els canvis, l’oposició al·lega que la llei prioritza l’excepcionalitat i la immediatesa, i exclou els processos que requereixen planificació. També denuncien la manca de perspectiva en drets humans i ambientals, ja que la llei concep el “Niño Costero” com un fenomen excepcional, i no pas com la conseqüència de l’escalfament global que pot portar altres desastres naturals que necessiten prevenció.

 

ELS DANYS INESPERATS

La reconstrucció del país no finalitzarà quan es tornin a alçar les infraestructures derruïdes. S’hauran d’estudiar les conseqüències del desastre a mig i llarg termini. La humitat permanent durant quatre mesos, per exemple, ha provocat el brot de dengue més mortífer dels darrers 17 anys a la zona del riu Piura. Segons les autoritats sanitàries, ja han mort 29 persones des de gener, hi ha 6.270 contagis confirmats i 26.352 persones han presentat símptomes del virus.

La humitat permanent durant quatre mesos ha provocat el brot de dengue més mortífer dels darrers 17 anys a la zona del riu Piura

L’administració haurà de dissenyar estratègies per impulsar de nou el turisme: la zona afectada és sobretot costera i vivia dels ingressos que aquesta activitat generava. Dos mesos després del desbordament del riu Piura, el turisme s’ha reduït a la meitat. El ministeri de Comerç Exterior i Turisme està preparant la campanya “Vamos al Norte” per afrontar aquest problema.

També negocis i empreses de propietàries com la Jeanneth trigaran en remuntar. Ventura lamenta que l’esforç, en aquest cas, haurà de fer-lo ella, amb l’ajuda dels proveïdors que li “ajornaran pagaments” o dels propis treballadors, ja que no ha estat beneficiària de les ajudes estatals que sí s’han aplicat a altres empreses petites (a ella no perquè consta com a Primera Contribuent). “L’únic que demanem al govern és que revisi i acabi l’obra de la carretera”, sentencia.