PEQUÍN. “Quan tenia vuit o nou anys vaig descobrir que no estava interessat en les noies perquè m’agradava un noi. Quan me’n vaig adonar no vaig parlar-ho amb ningú perquè ho trobava molt estrany i veia que era diferent”. El Zeng Jie, un estudiant de Periodisme de 18 anys, explica la primera vegada que va descobrir que era gai. Actualment ho diu amb la mateixa normalitat que ho faria una persona heterosexual quan se sent atreta per algú del sexe contrari per primer cop. Però, tal com explica, al principi no va ser gens fàcil i ho va amagar durant mig any. “Després de buscar per Internet vaig veure que hi havia més gent com jo i, a poc a poc, ho vaig anar dient als meus amics. Encara, però, no els hi he dit als meus pares perquè tinc por que no ho acceptin. Potser quan no depengui d’ells econòmicament i trobi algú que estimo de veritat els hi diré”.

Com el Zeng Jie, molts joves se senten obligats a amagar la seva homosexualitat a la família per por de les conseqüències que hi poden haver. Tal i com explica Xiaogang Wei, activista, fundador i director de l’associació de lluita per la comunitat LGBTI Queer comrades, “la societat xinesa s’organitza al voltant de la família, és un valor molt important. Moltes vegades no pots ser qui ets de veritat perquè et trobes dins la bombolla familiar”.

L’activista Xiaogang Wei. Anna Campolier

 

La política del fill únic imposada a la Xina durant 36 anys també ha estat un obstacle per a la comunitat homosexual.”Quan només tens un fill no et queda gaire elecció. Vols que el fill sigui tan normal com sigui possible: no tens deu, cinc o dos nens per escollir, només un”. I això ha estat un dels factors que més ha dificultat que la gent pugui ser ella mateixa, no només pels LGBT, pels heterosexuals també. “A la Xina estem forçats a casar-nos perquè un matrimoni aquí ho és tot. Per a la família és un desastre si un fill no es casa i no té fills. Hi ha molta pressió en aquest tipus de coses, sobretot també en les mares solteres”, afegeix l’activista.

 

UN CANVI MOLT LENT

Segons un estudi del Pew Research Center, el poble xinès a poc a poc està acceptant la comunitat homosexual. Des del 2007 fins el 2013, el percentatge d’aprovació de la societat ha augmentat quatre punts. Malgrat tot, encara no arriba a la meitat de la població. No obstant, Wei assegura que la societat no odia l’homosexualitat, simplement no l’entén. “És un estereotip de la premsa occidental, això que la societat xinesa no accepti els gais. La gent no sent odi cap a la comunitat homosexual, com sí que es pot veure en alguns països àrabs a causa de la religió. Aquí tenim molts problemes, però almenys no tenim fonamentalismes religiosos. El que passa és que hi ha una falta de coneixement”.

Xiaogang Wei: “Per a la família és un desastre si un fill no es casa i no té fills”

El creixement del gegant asiàtic ha estat desigual a tot el país i segueix existint una gran diferència entre la vida a les zones rurals i a les ciutats grans. Tal com indica Wei, pels homosexuals és molt més difícil viure en un poble o ciutat petita, ja que moltes vegades vol dir que encara viuen amb els pares i, per tant, tenen més pressió familiar i social. D’altra banda, la gent també es coneix més entre ella i és més fàcil ser etiquetada. En canvi, a les ciutats grans com Pequín o Shanghai, la gent passa més desapercebuda. A més, a les grans metròpolis hi ha bars per a gais o hi ha a esdeveniments com el gay pride.

 FONT: Pew Research Center (2013)

 

L’AJUDA D’INTERNET

Si hi ha alguna cosa que ha beneficiat molt la comunitat homosexual ha estat, sens dubte, l’aparició d’Internet. Segons Wei, “Internet juga un paper molt important en els moviments socials, especialment per als LGTB, ja que quan les persones no saben qui són i no es troben a si mateixes poden recórrer-hi. Ser homosexual moltes vegades es tracta d’una identitat i no és una cosa de la qual puguis parlar-ne fàcilment. Internet t’ofereix alhora protecció, perquè ningú sap qui ets, i una porta a altra gent que és com tu”.  Actualment no és difícil trobar al Baidu -el Google xinès- pàgines o locals per a homosexuals, i per fer cruising.

A Internet, encara que no sigui al cent per cent, hi ha certa acceptació de l’homosexualitat, però a la televisió i al cinema no. A la gran pantalla no s’emeten pel·lícules de l’estil Brokeback Mountain i, de fet, fins i tot es va censurar el discurs de recollida de l’Òscar del seu director taiwanès, Ang Lee. L’abril de 2004, l’Administració Estatal de Ràdio, Cinema i Televisió va iniciar una campanya per netejar la violència i continguts sexuals dels mitjans de comunicació perquè el govern els considerava contraris a la forma de “vida saludable” de la Xina.

Bar per a gais a Sanlitun, el barri més occidental de Pequín. Anna Campolier

IL·LEGALITAT I AL·LEGALITAT

Al gegant asiàtic, en ple 2016, encara hi ha clíniques per “curar l’homosexualitat” i fins i tot algunes (tot i que poques), utilitzen electroxocs. El 2014 un noi va demandar una clínica que n’utilitzava i el tribunal li va donar la raó perquè des del 2001 ser homosexual no està considerat una malaltia mental. No obstant, si aquestes clíniques encara fan servir aquesta pràctica és perquè la llei no és gaire específica ni estricta en aquesta matèria. “Des de les organitzacions LGBT s’està lluitant perquè desapareguin aquests tractaments, ja que no podem dependre només del Govern. El nostre Govern no està fent tot el que podria, però crec que no només cap a la comunitat LGBT, sinó també pels drets socials en general. Sempre està un pas enrere, i per això hi ha tantes organitzacions pro drets que presionen perquè actuï més”, apunta Wei.

“La societat xinesa no odia l’homosexualitat, simplement no l’entén”

La situació dels homosexuals al país més poblat del món ha millorat molt en els últims anys, sobretot a partir de 1997, quan va deixar de ser una pràctica il·legal. Prèviament, amb la creació de la República Popular Xinesa l’1 d’octubre de 1949, la Xina havia entrat en un període de repressió de l’individu que es va agreujar amb la Revolució Cultural (1966-1976). Els dirigents comunistes consideraven l’homosexualitat una pràctica capitalista, i per tant, contrarevolucionària. Durant aquesta època, el Govern perseguia els homosexuals, els exposava a la vergonya pública i fins i tot els condemnava per gamberrisme.

En un país com la Xina, on tot canvia tan ràpidament, és difícil predir com serà el futur, sobretot pel què fa als drets socials. El govern ja no castiga els homosexuals, però la societat segueix sent molt tradicional i la família està per sobre de l’individu. Falta veure, però, què passarà quan la jove generació actual, més oberta de ment i amb Internet present en el seu dia a dia, arribi al poder.