HONG KONG. El passat 30 d’abril Kènia es llevava amb olor a fum. Més de 105 tones d’ivori procedents de la cacera il·legal es van cremar al parc nacional de Nairobi, l’equivalent als ullals de 6.700 elefants. Repartit l’ivori en onze piles incendiàries, la seva crema va exercir de crida governamental a la finalització de comerç del denominat “or blanc”, sinònim de mort pels paquiderms i pel turisme. Ara bé, mentre el país africà traslladava a la comunitat internacional el seu crit de protesta, l’eco d’aquest restava sense arribar a la zona hongkonguesa de Sheung Wan, el punt neuràlgic del comerç de marfil a la ciutat.

Transitar pels cèntrics carrers de Hollywood Road i de Queen’s Road Central és submergir-se en una successió d’aparadors plegats de braçalets d’ivori, amulets i reproduccions de diverses deïtats; compartint vitrina amb pedres precioses i cartells prohibint fotografiar-ne el contingut. Els acompanya a vegades alguna advertència del Departament d’Agricultura, Pesca i Conservacionisme de la ciutat: “Protegeix els elefants en perill d’extinció, no traslladis ivori dins ni fora de Hong Kong”. De tant en tant el trànsit del carrer és sorprès per l’arribada d’autocars de turistes de la Xina continental, mentre oficinistes locals i expatriats passen davant de les botigues ja sense sorprendre’s pel material exposat.

La rutina del barri segueix inalterable fins i tot després de l’anunci de la històrica prohibició de les importacions i exportacions realitzada a mitjans de gener pel cap Executiu de Hong Kong, Leung Chun-ying. ““Hong Kong és vista per la comunitat internacional com un centre neuràlgic del comerç il·legal d’ivori, un fet perjudicial per la reputació de la ciutat”, afirmava el polític, “ha arribat l’hora de posar-hi punt i final”, afegia. Considerada a l’inici una victòria per part del moviment conservacionista de la ciutat; la mesura és ara objecte de pressió per part dels activistes, qui reclamen que el designi es traslladi en legislació el més ràpid possible. I es que, més enllà de la voluntat política de l’Executiu, encara se’n desconeixen els terminis o característiques de la implementació.

Peces de marfil en un aparadorDetall d’un aparador al carrer de Queen’s Road Central. RAQUEL PÉREZ

 

EPICENTRE DEL COMERÇ MUNDIAL

Hong Kong –amb un dels aeroports i terminal de contenidors més concorreguts del món- és el un dels punts neuràlgics del comerç global d’ivori, essent alhora centre de trànsit i de venda al detall. Entre el 1990 i el 2008, s’estima que es van vendre més de 242 tones d’or blanc, el que correspondria a una mitjana de 13 tones anuals –tot i que alentit el ritme des del 2010 a una tona per any-. Ara bé, gran part de les quals comerciades il·legalment, arribant l’any 2013 a confiscar-se la xifra rècord de 8.041kg de marfil.

La importació i exportació d’ivori resta prohibida a la ciutat des de 1989, arran de l’aprovació del Tractat sobre comerç internacional d’espècies salvatges de fauna i flora en perill (CITES en anglès) i la seva aplicació a través de la hongkonguesa Protection of Endangered Species and Animals and Plants Ordinance (Cap 586). Tot i l’existència de la citada base legal, el comerç local de marfil encara continua i s’estimen en 400 els comerciants amb llicència per vendre els estocs dels que disposaven abans de la signatura del tractat. Una política basada en la idea de la continuïtat del comerç fins exhaurir-se’n les existències però que dista d’assolir-ne l’objectiu.

Molts turistes són proveïts des de les botigues de falsos rebuts on s’identifica el marfil com ivori de mamut, el qual no necessita permís governamental per ser exportat

Segons dades de la ONG WildAid, els estocs legals d’ivori pre-1989 s’haurien d’haver exhaurit vora el 2004. Tanmateix, aquests s’han mantingut estables amb el temps sense baixar de les 110 tones mètriques, tot i que el nombre de turistes de la Xina continental –els quals constitueixen un 90% dels compradors de marfil a la ciutat- ha incrementat notablement amb el pas del temps. El problema, afirmen des de l’organització no governamental, radica en que l’ordenança hongkonguesa no verifica els estocs peça per peça. Per obtenir la llicència els venedors només es veuen obligats a reportar la quantitat genèrica d’existències, pel que una vegada venut un producte, és molt fàcil recórrer a l’ivori post-1989 per reemplaçar-lo. Endemés, tal i com assenyalen des de WWF-Hong Kong a l’informe The Hard Truth, el Departament d’Agricultura, Pesca i Conservacionisme de la ciutat només disposa de vuit inspectors a temps complet, el que dificulta el control exhaustiu del mercat; al que s’hi suma el fet que molts turistes són proveïts des de les botigues de falsos rebuts on s’identifica el marfil com ivori de mamut, el qual no necessita permís governamental per ser exportat.

Vianants passen davant un aparador a Queen's Road Central a Hong KongVianants passen per davant d’un aparador a Queen’s Road Central, punt neuràlgic del comerç d’ivori a la ciutat. RAQUEL PÉREZ

 

UN PROBLEMA GLOBAL

Segons dades de la Colorado State University, ja són més els elefants africans que moren que els que neixen. Davant la xifra de gairebé 35.000 elefants assassinats anualment al continent, l’estudi puntualitza que, de continuar-ne la caça furtiva, els paquiderms podrien extingir-se en un segle. I és que el comerç il·legal mou cada any més de 175 milions d’euros a l’Àfrica i, davant la tendència a l’increment del preu de l’ivori, les màfies intensifiquen les seves operacions. De l’est d’Àfrica –en especial de Kènia i Tanzània-, el marfil és traslladat a països com la Xina o Tailàndia, on el material cotitza a preus molt elevats.

La Xina concentra un 70% de la demanda global d’ivori

En concret, organitzacions no governamentals com WildAid apunten a que la Xina concentra un 70% de la demanda mundial d’ivori. Els ullals d’elefants juguen un paper clau en la medicina tradicional, en l’ornamentació i joieria, alhora que són considerats per molts col·leccionistes xinesos com una valuosa inversió. Tot i això, el rebuig a la compra-venda entre la població xinesa és cada vegada major, essent un 95% d’aquesta favorable a la prohibició del comerç de marfil.

Botiga d'antiguitats a Hong Kong on venen marfilCarreró de la zona de Sheung Wan, proper a la intersecció de Hollywood Road amb Queen’s Road Central. RAQUEL PÉREZ

 

És en aquest context de canvi quan el passat mes de setembre Washington i Beijing van signar un acord per la gairebé prohibició total del comerç d’ivori. El pacte entre el president estatunidenc Barack Obama i el seu homòleg xinés Xi Jinping reafirma la promesa del país asiàtic de combatre’n el negoci nacional, anteriorment rebuda per molts amb escepticisme. Un esforç governamental que és vist per les ONG conservacionistes com un dels grans passos endavant per posar fi a una indústria estretament lligada a la caça il·legal d’elefants.

Amb el record de les piles incendiaries encara present, Àfrica mira al setembre, quan a Johannesburg es celebrarà la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades. Una trobada internacional que cercarà la prohibició total del comerç d’ivori. Mentrestant, Hong Kong resta expectant de que la promesa de l’Executiu de Leung Chun-ying de posar fi a les importacions i exportacions de marfil es transformi de designi a regulació.