LIMA. El vot al Perú és més que un dret; és un deure que recull la Constitució. Concretament, l’article 31 estableix que “el vot és personal, igual, lliure, secret i obligatori”. Per tant, anar a votar és un fet imperatiu a partir dels 18 anys i fins als 70, edat en la qual el dret al vot passa a ser voluntari. La multa per abstenir-se d’aquest dret i deure és escalonada, és a dir, s’aplica en funció del nivell de pobresa del districte que apareix al carnet d’identitat de cada elector. Els districtes es classifiquen a partir de tres esglaons; els de pobresa extrema, els de pobresa no extrema, i els considerats no pobres. Per cadascun d’ells, respectivament, el pagament és de 19, 38 i 76 soles (uns 5, 10’5 i 21 euros, respectivament).

UNA TRADICIÓ POLÍTICA

La pràctica obligatòria del sufragi al Perú no ha estat una decisió política que ha variat a mesura que han passat els anys. Des que van tenir lloc les primeres eleccions modernes l’any 1931, la societat peruana ha conviscut amb aquesta pràctica i, tot i les crítiques d’alguns sectors polítics i civils, és una tradició més de la seva història política. Segons Fernando Tuesta, exdirector de l’Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE) i analista polític, la literatura a favor i en contra d’aquest exercici està gairebé igualada.

“Els qui es mostren favorables que votar sigui opcional assenyalen que un mecanisme que és un dret no pot ser al mateix temps un deure, i molts d’ells argumenten que a cadascú se l’ha de deixar optar pel seu millor criteri”, explica. No obstant això, en el cas del Perú, hi ha un element que inclinaria la balança cap a l’altra banda. Tuesta posa de manifest que la societat del país té una història democràtica curta, en la qual situacions com el vot és una de les úniques pràctiques de participació política en alguns sectors. Per tant, d’eliminar-se l’obligatorietat, hi hauria el risc que es pronunciés encara més la diferència entre els governants i la massa popular.

El vot al Perú és obligatoriAina Soley

 

Segons l’últim informe del Latinobaròmetre -publicat el novembre de 2015 i que analitza la tendència dels últims 20 anys a la regió-, tan sols un 8% dels peruans se sent o s’ha sentit representat al Congrés, tot i anar a votar de forma obligada. Aquesta xifra converteix el Perú en el país amb el percentatge més baix de tota Llatinoamèrica, i mostra que el sistema polític peruà s’enfronta a dificultats per representar la població, propiciat també per la debilitat de les estructures per les quals es manifesta.

Només un 8% dels peruans se sent representat pel Congrés. És la xifra més baixa de Llatinoamèrica

De tota manera, Fernando Tuesta manté que de tornar-se facultatiu el vot democràtic, la gent de les grans urbanitzacions demostraria que no se sent representada per cap figura política a partir de l’omissió d’assistir a les urnes. Així doncs, l’escletxa anteriorment citada s’accentuaria. A les zones rurals, on tradicionalment l’abstencionisme és més elevat, aquest encara creixeria d’una forma més pronunciada. I els sectors més pobres, directament, ni anirien a votar. D’aquesta manera, una part significativa de sectors poblacionals no tindria cap vinculació amb les institucions. L’analista titlla aquest fet de summament perillós en un país on “els actors polítics no han aconseguit incorporar encara pràctiques democràtiques que els portin a aconseguir un ple respecte pels resultats d’una reelecció”.

EL POBLE REPRESENTAT I LA REPRESENTACIÓ DEL POBLE

En les eleccions generals de l’any 2011, la participació en la primera volta presidencial va ser d’un 83,7%, i va disminuir un punt en la segona, fet que contrasta amb el baix nombre de peruans que se senten representats pels polítics. Què passaria si el vot no fos obligatori i es fes realitat la situació plantejada per Fernando Tuesta? La sensació de desemparament polític per part de la ciutadania podria arribar a ser encara més dramàtica.

L’exdirector de l’ONPE afirma que la legitimitat dels resultats electorals quedarien en entredit si poca gent anés a votar en unes eleccions on el vot fos opcional. Sosté que sempre hi hauria un grup que denunciaria que el resultat obtingut de la votació no seria representatiu perquè hauria estat escollit per un percentatge molt petit en comparació amb el total de la població. Per escenificar les seves paraules, Tuesta fa memòria i explica un exemple pràctic que va succeir l’any 2007 a tres municipalitats de Piura, al nord del Perú.

Els pobles indígenes se senten poc representats a la democràcia peruana. Pol Rovirosa

 

En aquesta zona es va celebrar una consulta popular que tenia com a objectiu que la població manifestés la seva opinió sobre les activitats que una empresa minera tenia sobre el territori, després que diversos experts alertessin d’una possible destrucció de l’ecosistema de la regió. “En aquella situació, el diari El Correo va utilitzar l’argument que havia votat poca gent, i estic segur que aquest seria un argument habitual si el vot fos opcional”, lamenta.

 

CIUTADANS LLUNY DE LA POLÍTICA

En moltes ocasions es posa damunt la taula que per votar cal estar informat de la situació política, vinculant així aquest factor amb la legitimitat del vot. “El vot és altament emocional, al Perú, a Europa o als Estats Units. El vot no és mai una construcció racional”, indica l’analista, i afegeix que hi ha una certa concepció generalitzada que el vot d’una persona il·lustrada o preparada intel·lectualment val més que el d’algú que decideixi la seva opció a la cua de la seva mesa electoral”. Per ell, no és així: “En democràcia, tots els vots són iguals perquè sinó, seria el vot dels intel·ligents contra el vot dels que no ho són”, defensa.

La cultura democràtica al país és escassa i, perquè aquesta augmenti, el temps és fonamental. El president o la presidenta que sigui escollida en la segona volta de les eleccions presidencials d’aquest diumenge 5 de juny, serà el quart cap d’Estat elegit democràticament de forma consecutiva, fet que no passava al país des de fa un segle. I això evidencia que el Perú és un cas que no pot comparar-se amb d’altres on la democràcia té una vida molt més perllongada.

L’elevada participació electoral es deu a l’obligatorietat del vot i no pas a l’interès per la política

Segons una enquesta publicada al diari La República, a gairebé la meitat dels peruans no els interessa la política. És a dir, l’elevada participació a les urnes està marcada per l’obligació d’acudir-hi, i no pas per la predilecció individual de cada elector a l’hora de decidir els seus governants, tot i que Tuesta indica que no existeix cap estudi que certifiqui que als països on el vot és voluntari hi hagi millor representació política. Per tant, els ciutadans voten una opció, encara que no la coneguin, simplement perquè és obligatori votar. Això explica que, malgrat l’elevada participació, la immensa majoria de la ciutadania no se senti representada pels diputats i diputades.

UN DESENLLAÇ INCERT

“El primer repte del nou govern i del nou Parlament -integrat per 130 representants- serà fer reformes urgents al sistema que evitin el caos que es viu actualment: una d’aquestes hauria de ser la instauració del vot voluntari, perquè així el vot representaria una manifestació real i sincera per una opció política”, argumenta l’editor de Política del diari Perú21, Dan Flores. I és que aquest argument, segons Flores, agafa força si es tenen en compte els esdeveniments que s’estan succeint en l’actual carrera presidencial.

En la segona volta, s’enfronten Keiko Fujimori, candidata del partit Fuerza Popular (FP) i filla de l’autòcrata peruà Alberto Fujimori, contra el candidat de Peruanos por el Kambio (PPK) Pedro Pablo Kuczynski. Però aquests comicis han estat marcats per canvis precipitats i traves diverses fins a tal punt que, a pocs dies de la celebració de la primera volta guanyada per Fujimori el mes d’abril, encara no se sabia del cert quins candidats concorrien a la carrera presidencial peruana.

Les eleccions presidencials que culminaran aquest diumenge han estat marcades per traves i canvis precipitats

L’editor de Política de Perú21 recorda que quan es va tancar el període d’inscripció de les candidatures el passat 11 de gener, el mapa electoral presentava 19 candidats. A partir d’aquell moment, es van iniciar llargs processos administratius -a càrrec de les autoritats electorals- per verificar el bon compliment d’una sèrie de requisits per part dels partits. El primer en caure va ser Julio Guzmán, de Todos por el Perú, que va ser expulsat per no haver estat escollit com a candidat en unes eleccions internes legítimes. El seu cas va aguditzar l’enfrontament polític perquè, segons les enquestes del moment, Guzmán estava en segon lloc, amb una gran projecció a créixer i derrotar Fujimori en una segona volta.Fujimori eleccions presidencials Perú segona volta

Aina Soley

 

Tot i que també va arribar a estar en la segona posició de les enquestes preelectorals, el candidat d’Alianza por el Progreso (AP), César Acuña, va ser el segon en ser exclòs de la carrera per la presidència per haver realitzat donatius il·lícits. “Aquest mateix motiu podria haver forçat la retirada de Fujimori a pocs dies de la primera volta tot i liderar els sondejos amb un 30%, ja que els seus oponents van presentar proves que, suposadament, demostrarien que membres fujimoristes havien entregat diners en efectiu mentre se celebrava un acte proselitista”, explica Flores, qui vaticina que el de les eleccions serà un desenllaç d’allò més incert.

La carrera presidencial peruana està sent marcada per un conjunt de traves i canvis precipitats

A més, uns altres tres candidats van desaparèixer de la cursa presidencial pel risc de no passar la barrera electoral -que és del 5%- en els resultats de la primera volta, ja que d’aquesta manera, els seus partits haurien perdut la inscripció. Un d’ells, i el cas més representatiu, va ser Daniel Urresti, candidat de la formació governant Partido Nacionalista del Perú, qui va ser retirat per la cúpula en contra de la seva voluntat. No obstant, Urresti va presentar una apel•lació de la qual no se n’ha conegut la conclusió final.

“Els afectats per totes aquestes circumstàncies són els ciutadans, i també la democràcia al Perú”, opina el cap de Política. Segons ell, la reforma del vot és gairebé obligatòria pel mandatari que emani d’aquestes eleccions, però necessita d’altres canvis previs per tal de fer-se efectiva, com l’enfortiment de la democràcia interna, la fiscalització de les organitzacions partidàries, la transparència del finançament de les campanyes i el suport estatal als partits.